És un autèntic miracle el que està aconseguint el Girona en els darrers anys de vida, un període absolutament fantàstic que ha servit per estrènyer els llaços amb una afició que s’està fent un fart de viure finals de temporada cardíacs. A Montilivi no hi ha mes de maig o juny tranquil. Acabarà bé o acabarà malament, però el cuquet és inamovible. I això, ho vulguem o no, crea afició.

El primer pas, l’indispensable, va ser recuperar el futbol professional el 2008. Aquell gol de Migue contra el Ceuta, i aquella plantilla d’herois, van tornar el Girona a Segona cinquanta anys després de l’últim cop. Però faltava un repte, una espina que el club tenia des de la seva fundació, el 1930: ascendir a Primera. Després d’un intent fallit el 1936, en l’època moderna la cosa s’ha posat seriosa.

5 playoff

2013, 2015, 2016, 2020 i 2021

Des del 2013 fins a l’actualitat, el Girona s’ha classificat per a cinc play-off a Primera (2013, 2015, 2016, 2020 i 2021), ha jugat quatre finals (2013, 2016, 2020 i 2021) i ha aconseguit -de moment- un ascens directe a Primera, el 2017 sota el mandat de Pablo Machín. Sumem-li la permanència del 2014 i els dos anys a l’elit per acabar-ho d’arrodonir. Aquest club, quan vol, sembla un parc d’atraccions.

Rubi, el primer

L’estrena en un play-off va ser el 2013, l’any en què el Girona de Rubi va arribar a la seva primera final. Va caure contra el poderós Almeria, perdent els dos partits (0-1 i 3-0), i tothom pensava que allò seria efímer. Que equivocats estàvem.

4 finals

2013, 2016, 2020 i 2021

Dos anys després, amb Pablo Machín a la banqueta, va començar el rock and roll: el 2015, després de perdre l’oportunitat de pujar directe en l’última jornada de la Lliga regular, el Girona va golejar 0-3 al Saragossa en l’anada de les semifinals del seu segon play-off. Perdria 1-4 a la tornada i l’afició ploraria per segona vegada en només vuit dies que val més oblidar.

Som tossuts per alguna cosa

Però si la campanya actual del Girona porta el nom de tossuts, és per alguna cosa. L’any següent, el 2016, victòria èpica a la pròrroga contra el Còrdova a les semifinals per jugar la final contra Osasuna. Un penal no xiulat a Mata en l’anada (derrota 2-1) i un gol en fora de joc de Kodro a la tornada (derrota 0-1) i l’ascens que es tornava a escapar.

1 ascens directe a Primera

2017

No ho faria el 2017, quan Machín va posar la cirereta als seus anys a la banqueta de Montilivi pujant pel camí curt, després d’acabar segon la temporada regular, liderant una plantilla que serà recordada tota la vida.

No tot podia ser bonic

La Primera Divisió va durar dos anys. Massa poc. El descens del 2019 va fer mal. Massa mal. Per això el curs passat, el 2020, ningú pensava en res més que no fos pujar al preu que sigui. La patacada contra l’Elx a la final va ser de les grosses, amb l’expulsió de Stuani. Un any més tard, i contra tot pronòstic, el Girona es juga les garrofes contra el Rayo. Passi el que passi, l’experiència valdrà la pena.