És el ser o no ser. Tocar el cel o ofegar-se a la riba. L’ascens a Primera es decidirà aquesta nit a l’estadi de Montilivi. Ni un any després del dolorós revés amb l’Elx com a botxí, al Girona se li presenta una nova oportunitat per guanyar-se un lloc a l’elit, entre els més grans. Fruit d’una ratxa impressionant de resultats, l’equip que entrena Francisco Rodríguez es troba a 90 minuts, o 120 si finalment hi ha pròrroga, de pujar. Sempre amb permís del Rayo Vallecano, l’altre candidat. La balança, ara mateix, és a favor dels gironins, que encaren aquest desenllaç de temporada amb el marcador favorable de l’anada. Un valuós 1-2 que obliga els d’Andoni Iraola a marcar, com a mínim, dos gols per confirmar la remuntada. Tot o res a l’estadi, que tornarà a comptar amb espectadors a les graderies. No s’omplirà, perquè la pandèmia encara no ho permet. Però 1.500 escollits hi seran per fer costat al seu equip. Aquell que mai ha tancat amb èxit un play-off i que espera que, d’una vegada per totes, el desenllaç sigui el desitjat.

Els comptes són clars. Si guanya, el Girona serà de Primera. Si empata, passarà tres quarts del mateix. És que fins i tot pujarà si perd per 0-1. Un 1-2 enviarà el partit a la pròrroga. Mitja hora més de patiment, que acabaria bé si el resultat no canvia. Una desfeta amb més gols, encara que sigui per només un gol de diferència, deixaria l’equip de Francisco amb un pam de nas i seria el Rayo el premiat. El vent bufa a favor dels de casa, però la final està oberta. Tot està per decidir.

El tècnic ho sap i no vol que ningú es relaxi. El missatge que ha repetit aquests últims dies és que «encara no hem fet res». Vol tenir a tothom activat i per això comptarà amb tota la seva plantilla. Un escenari impossible d’imaginar mesos enrere, però que en el partit més important de la temporada és una realitat. L’afició se sap l’onze de memòria, tot i que per avui apareix algun interrogant. Primer, toca saber com està Yan Couto. El brasiler, intocable al carril dret, va fer-se mal a Vallecas. Un fort cop a la cuixa va forçar la seva substitució. Ha anat millorant amb el pas dels dies i sembla que arriba en bones condicions, però Francisco té l’última paraula. Si Couto està bé, jugarà. Si no, serà Jordi Calavera qui ocuparà el seu lloc.

L’altre dubte és el de saber qui serà l’acompanyant de Mamadou Sylla en punta d’atac. El vallesà és un dels noms propis d’aquesta promoció. Ha fet dos gols, un amb l’Almeria i el de l’altre dia al camp del Rayo. També ha servit dues assistències. Serà titular, sí o sí. En condicions habituals, el secundaria Yoel Bárcenas, bastant irregular durant la temporada però que en aquests últims partits s’ha destapat. El problema és que ve del Panamà, d’acumular actuacions internacionals en molt pocs dies. I de dos viatges transoceànics. Tot dependrà del seu estat físic, de si està fresc i amb cames per aguantar una final ben exigent. Si Francisco no les té totes, pot ser que aposti per Cristhian Stuani. Un futbolista «que sap llegir molt bé aquest tipus de partits», segons el propi entrenador. Tota una institució a Montilivi i una autèntica amenaça pel Rayo Vallecano, la seva víctima preferida. Amb un perfil diferent al de Bárcenas, caldrà veure per qui es decanta Francisco. La resta de l’equip titular sembla cantat. Juan Carlos, un dia més, es col·locarà sota pals. El trident de centrals serà el format per Bueno, Juanpe i el jove Arnau Martínez. Franquesa, golejador a Madrid fa set dies, repetirà a l’esquerra. La sala de màquines l’ocuparà Cristóforo al pivot, amb Gumbau i Monchu fent d’interiors.

Al Girona l’avala la seva ratxa a Montilivi. No perd a casa des del 7 de març, quan es va veure superat per l’Almeria (0-1). A més, com a local encadena set victòries consecutives. S’hi suma un altre argument per a l’optimisme. Una defensa gairebé infranquejable. Des del 16 d’abril fins avui, només ha encaixat tres gols: un a Logronyo, l’altre a Cartagena i el tercer, diumenge passat a Vallecas. Cap a l’estadi.

No ho té per tant gens fàcil, el Rayo, que necessita marcar com a mínim dos gols per capgirar un resultat, el de l’anada, que li és força advers. Andoni Iraola disposa de tota la seva plantilla i rumia si fer algun canvi a l’onze. Qasmi, titular l’últim diumenge, podria deixar el seu lloc a Andrés Martín en punta d’atac. Els dubtes s’esvaïran aquesta nit.