Unes mans de Saveljich que ni Iglesias Villanueva, sobre el camp, ni Varón Aceitón, des del VAR, van considerar que fossin mereixedores de ser castigades amb penal van ser la gota que va fer vessar el vas de la desesperació del Girona. Faltaven cinc minuts per acabar el partit i, si aquelles mans s’haguessin acabat convertint en l’1-2, els gironins haurien guanyat molts números de compensar la seva pèssima primera meitat i evitar engrandir, encara més, la seva llegenda negra de ser un equip que acumula desgràcies en els partits decisius. El 2017, en l’únic ascens a Primera Divisió de la història del club, l’equip que llavors entrenava Pablo Machín va acabar certificant el bitllet directe a la màxima categoria amb un empat a zero contra un Saragossa a qui sumar un punt també li anava bé per salvar-se. En la resta de partits a cara o creu per pujar a Primera, i no n’hi ha hagut pocs en els últims anys, el Girona ha acabat plorant.

Amb prou feines fa uns pocs mesos, en els primers compassos de la segona volta del campionat, a Girona tothom donava per descomptat que si la temporada s’acabava resolent amb una permanència tranquil·la, ja es podia donar gràcies. El Girona semblava molt lluny de poder lluitar per l’ascens, però el rendiment de l’equip de Francisco en el tram final de lliga, encadenant victòria rere victòria, va capgirar les sensacions. Semblava l’any. L’Almeria no va ser obstacle en les semifinals del play-off i, ja en el duel final, la setmana passada el Girona va superar tant la seva inferioritat futbolística en la primera mitja hora de partit contra el Rayo com el gol anul·lat a Nahuel Bustos. Un 1-2 de Vallecas que semblava que seria suficient perquè ahir l’equip es traiés l’espina de la patacada de la temporada passada contra l’Elx. Però l’expulsió de Stuani i el gol de Pere Milla continuen ben frescos en la memòria. Com també ho estan les patacades contra el Lugo, la remuntada 1-4 del Saragossa o l’eliminatòria davant l’Osasuna.

El cruel del guió de la temporada passada, quan el Girona també es va quedar a les portes de l’ascens en la tornada del final del play-off a Montilivi, semblava que podia tenir ahir una versió redemptora per als gironins quan l’àrbitre va expulsar, de manera rigorosa, a Emiliano Velázquez. El central del Rayo va veure la segona groga a mitja hora del final i el paral·lelisme amb l’expulsió de Stuani contra l’Elx estava servida. El Girona tenia davant seu molts minuts per, jugant amb superioritat numèrica, marcar un gol que, després de la pròrroga, l’hauria permès pujar a Primera Divisió. El problema, però, és que ningú va fer el paper de Pere Milla. Cap jugador del Girona va ser capaç de batre el porter del Rayo, Luca Zidane.

El 0-2 no es va moure del marcador. És veritat que ho hauria pogut fer si l’àrbitre hagués interpretat com a penal les mans de Saveljich. Iglesias Villanueva va pensar que la jugada no ho mereixia, igual com la setmana passada Pulido Santana va interpretar que el gol de Nahuel Bustos no havia de pujar al marcador de Vallecas. Aquell 1-3 també hauria valgut perquè el Girona fos avui equip de Primera Divisió. Però ni una cosa ni l’altra van passar.

El Girona «només» va guanyar 1-2 a Vallecas i va perdre 0-2 anit a Montilivi. El Rayo jugarà la temporada vinent a Primera Divisió i els gironins continuaran a Segona. Aquesta és la realitat, igual de certa com la llegenda negra del Girona amb els play-off d’ascens a Primera Divisió.