El sol va tornar a sortir. Com ho fa cada dia. Com ho va fer la temporada passada després de l’ascens fallit contra l’Elx i com ho va fer també després dels disgustos contra l’Osasuna i el Saragossa i el Lugo uns anys abans. La llista de decepcions és llarga. Llarguíssma. Tant, que de ben segur que els aficionats gironins es van despertar amb la sensació d’estar protagonitzant, altra vegada, la pel·lícula Atrapat en el temps. Els copets a l’esquena d’ànims serveixen de ben poc consol en moments així. El disgust va ser gros i la patacada, terrible, novament. Tot i això, l’experiència diu que es pairà. Arribats aquí, de res servirà plànyer-se gaire més. En aquest sentit, el Girona torna a anar més tard que els rivals a l’hora de planificar la pròxima temporada, però no pas tant com aquesta. És a dir, hi ha temps i, en principi, la «protecció econòmica» de la doble ampliació de capital de gairebé 20 milions d’euros aprovada fa poques setmanes hi ha d’ajudar. Amb aquests ingredients toca posar fil a l’agulla i pensar en l’exercici 2021-22. Una de les feines del director esportiu Quique Cárcel serà engegar el seu poder de seducció i convèncer Francisco Rodríguez perquè continuï un any més. No serà fàcil. Gens. Ara bé, els fonaments de la plantilla i del futur del club hi són i fan molt bona pinta. Tot i no pujar, aquest curs 2020-21 ha servit per descobrir unes quantes perles que han de ser la base del Girona dels pròxims anys. Homes com Santi Bueno, Arnau Martínez o Ramon Terrats, per rendiment, s’han guanyat tenir més galons i veure com el Girona 21-22 es construeix al seu voltant. Amb ells, peces com Kébé, Valery i Sylla -pendent d’una millora de contracte- també haurien de guanyar encara més protagonisme. A l’espera del que pugui passar amb Juan Carlos, per edat i llargada de contracte, tot i que encara no ha debutat, Adrián Ortolà també podria entrar en aquest paquet de jugadors de futur.

Aquests valors que té el Girona en nòmina són alhora actius del club. Si bé és cert que el catxet i el preu d’un futbolista no és el mateix sent a Primera que a Segona A, el valor d’Arnau i Bueno, sobretot, i també de Terrats, Sylla i Kébé ha pujat. En aquest sentit, seran Cárcel i els màxims accionistes els encarregats de fer quadrar el calaix i decidir si s’ha de buscar una sortida a algun dels grans sous que hi ha a la plantilla. També recaurà en ells la responsabilitat de decidir si cal fer una venda que permeti l’entrada d’uns diners no previstos a la caixa. De moment, el club i el central maresmenc ultimen una millora de contracte guanyada a pols.

Santi Bueno va ser la temporada passada el cinquè central de la plantilla. L’uruguaià tenia per davant Miquel, Ramalho, Juanpe i Alcalá i no va gaudir de la confiança de Juan Carlos Unzué ni de Pep Lluís Martí. Només al final, Francisco li va donar un partit en l’última jornada de Lliga regular, a Alcorcón. Després d’un any en blanc ben pocs apostaven pel pas endavant de l’uruguaià, que s’ha convertit en indiscutible a l’eix de la defensa (38 partits i 2 gols). Més descobriment ha estat encara l’eclosió d’Arnau Martínez. En etapa encara juvenil, el maresmenc va ser protagonista a la Copa contra Segoviana, Lugo, Cadis i Vila-real i al març va debutar a la Lliga. Des de llavors, ningú va poder treure’l de l’onze i va relegar Bernardo a la suplència. Arnau ha disputat, entre totes les competicions, 14 partits (1 gol).

Mentrestant, aquesta setmana podrien produir-se els primers moviments de sortida. Els adeus d’Antonio Luna i Seba Cristóforo estan cantats, mentre que el capità Aday continua sense notícies del club a deu dies d’acabar-se-li el contracte. Les converses amb Juan Carlos preveien també l’escenari de no pujar. Caldrà veure si arriben a bon port.