Es mira cap endavant a Montilivi, paint el cop que va suposar no pujar a Primera, i acceptant que toca buscar entrenador després que Francisco Rodríguez hagi decidit fer un punt i a part. Una situació com tantes que li ha tocat viure al club al llarg de la seva història, que no és pas curta si es té en compte que el dia 23 d’aquest mateix mes afegirà un any més a una trajectòria que va camí de ser centenària. Mentre continua fent passos per seguir creixent, el cop d’ull enrere arriba per fer encara més visible el 90 aniversari. Una efemèride d’envergadura que quedava un xic diluïda l’estiu passat per la pandèmia i els seus efectes. Actes que s’havien de celebrar mesos enrere s’han hagut de traslladar al present i és per això que aquest juliol es tenyeix de blanc-i-vermell. Començant per l’Exposició 90 anys d’història que acull l’Espai Santa Caterina i que ahir va obrir portes. Un primer tastet, per alguns dels presidents que han liderat l’entitat com ara Miquel Mascort, Joaquím Boadas o Carles Teixidor, amb Delfí Geli al capdavant, fent d’amfitrió. I continuant per una sèrie de col·loquis, el primer dels quals es va celebrar a l’Auditori Josep Irla, i també pel procés consultiu que, ja en marxa, té l’objectiu de canviar l’escut tot esperant el resultat final aquesta tardor.

Fotografia de família dels assistens ahir a l’exposició. | ANIOL RESCLOSA

L’exposició com a punt de partida. Abans que Josep Maria Fonalleras, Joaquim Nadal i Jordi Grau fessin memòria tot recordant batalletes i valorant el moment actual, tots tres i una sèrie d’expresidents i membres del Consell Assessor van inaugurar l’exposició dedicada als 90 anys d’història del Girona. Un passeig per dècades i dècades de vivències, partits, alegries i decepcions explicat, tot plegat, a partir d’imatges, reculls de premsa i objectes de l’època. De la passada i la més recent. Fitxes de futbolistes de fa anys i panys comparteixen espai amb els guants de Gorka Iraizoz, la samarreta de Cristhian Stuani i el braçalet de capità d’Àlex Granell. En uns quants metres quadrats hi ha espai per recordar els precedents, la fundació del club, protagonistes i anècdotes d’un grapat de dècades o l’històric 4 de juny del 2017, quan es va pujar a Primera. Hi tenen també cabuda els equips de futbol base, Genuine i femení, i també el creixement evident de la seva massa social.

Grau, Fonalleras i Nadal ahir durant el primer debat. | ANIOL RESCLOSA

Després de l’aperitiu, moment pel plat principal. Nadal, Fonalleras i Grau treien tota l’artilleria. Records a dojo per explicar els inicis de la seva relació d’amor amb el Girona. «Vista Alegre semblava sempre ple, encara que no ho estigués. Recordo les columnes de gent que hi anaven», rememorava Nadal. S’hi afegia Grau: «El dia de la inauguració de Montilivi vaig poder trepitjar la gespa. Però com a aplega pilotes», tot recordant que havia format part de les categories inferiors del club. També, repàs pel present. De la «dècada prodigiosa» de Nadal al cop de realitat, amb un cert to satíric, de Fonalleras. «Haurem de mirar de guanyar l’Amorebieta, crec que es diu així, i tornar a començar». Hi ficava cullerada Grau: «La broma de l’Amorebieta segur que ens la van fer a nosaltres quan vam pujar a Segona. I aquests qui són?». Llavors, torn per parlar de l’escut. El mateix que variarà ben aviat, com ha fet d’altres cops al llarg dels últims 90 anys. Retocs per aquí i per allà. Alguns de visibles i d’altres que no ho són tant. El soci hi podrà dir la seva, cosa que mai havia passat abans. De moment, el procés consultiu ja està en marxa. El resultat? Un misteri encara. Però per si de cas, Nadal, Fonalleras i Grau van posar-hi el punt de vista subjectiu. El vermell, que domini. L’escut de Catalunya, intocable. I la corona? Ni es franquista, ni monàrquica. Ara bé, això de treure-la o no... Millor mirar a veure com queda. Després, qui hagi de decidir, ja decidirà. El proper dimarts, nou col·loqui en el mateix escenari. I el dijous, presentació de la nova equipació.