Com a jugador, Míchel Sánchez tenia una esquerra de seda. El nou entrenador del Girona era un d’aquells futbolistes fins, de molta classe i carregat de talent capaç de repartir assistències de gol a dojo als seus companys i que, en les accions d’estratègia solia veure porteria amb facilitat. L’afició del Rayo l’idolatra -els 425 partits en 17 temporades en són un bon motiu- i també les de l’Almeria, Múrcia i Màlaga van gaudir del seu futbol. El madrileny era un fi trequartista però i com és el Míchel entrenador? Quin girona es veurà aquesta temporada? El tècnic, arriba a Montilivi amb l’aval de dos ascensos a Primera amb el Rayo Vallecano i l’Osca, encara no sap ben bé de quins jugadors podrà disposar, però sí que aterra amb una clara idea de joc ofensiu. A més a més, si ens cenyim al testimoni de Luisinho, el lateral brasiler que va estar a les seves ordres durant la seva etapa a l’Osca, hi ha motius per a ser optimistes. « És una gran aposta del Girona. Serà un equip molt atractiu com ho van ser l’Osca i el Rayo», diu. En la mateixa línia es mostra l’exdefensa del Girona, Pablo Íñiguez, que va tenir-lo al Rayo (2016-17) i considera que «és una bona elecció pel Girona».
Luisinho va ser un dels protagonistes de l’ascens de l’Osca a Primera i del primer tram de la temporada passada de Míchel al Alcoraz abans de ser destituït. Enguany ha fitxat pel Leixoes portuguès. «De Míchel només en puc parlar bé», destaca. Futbolísticament, el brasiler subratlla la passió de l’entrenador per la pilota. «Hi donava molta preferència. No li agradava gens perdre-la. Sortíem des del darrere jugant, teníem la possessió i sempre miràvem de fer atacs organitzats», recorda. El defensa, destaca de Míchel la pressió ordenada en defensa. «No li agradava gens que perdéssim la pilota fàcilment. Quan passava, ens feia pressionar de seguida amb criteri i mai sense córrer d’un costat a l’altre».
Íñiguez, que enguany ha tornat al Vila-real B, va viure el primer any de Míchel al Rayo. No va ser un any fàcil perquè per la banqueta hi van passar Sandoval i Baraja i l’equip va fregar el descens abans que arribés Míchel. «Va donar molta confiança a la gent i ens va fer ser més alegres amb la pilota. És un tècnic a qui li agrada que la gent s’atreveixi a fer coses. Ens va treure del pou i la temporada següent va pujar a Primera, que diu molt d’ell». Íñiguez recorda que amb Míchel va tornar a jugar després de no comptar per Baraja. «Em va ajudar molt», admet mentre s’atreveix a dir queMíchel és «una bona elecció per un equip com el Girona. Espero no equivocar-me», diu.
Alberto García també va coincidir amb Míchel a Vallecas.. El porter barceloní, retirat aquest juny després de pujar a Montilivi amb el Rayo, destaca la capacitat de Míchel «d’estructurar un equip a través de generar molts camins amb la pilota per crear ocasions». L’exporter del Figueres i Còrdova, entre altres, assegura que el madrileny és un tècnic que «dóna moltes eines» als jugadors per fer mal a les estructures rivals. «Això fa que un equip tingui identitat pròpia». En aquest sentit, per al barceloní, Míchel és un entrenador que «convenç amb la seva idea de joc, que és molt atractiva i de les eines que ofereix als jugadors per millorar». Que ningú s’esperi crits ni males cares. «No parteix de l’autoritat, sinó del convenciment», diu Alberto que afegeix que els seus ajudants, Salva Fúnez i David Porcel «són grans professionals, que l’ajuden a ser millor».
