A diferència de la temporada passada en què ja sabia que ho tenia molt complicat per continuar a l’equip, enguany Àlex Gallar encara amb il·lusions renovades el nou exercici. El davanter vallesà, de 29 anys, ha començat la pretemporada a les ordres de Míchel Sánchez amb la màxima motivació per demostrar que pot tenir un lloc a l’equip. El nou entrenador blanc-i-vermell coneix bé Gallar, a qui va tenir a les seves ordres durant una pretemporada a l’Osca i de qui va voler evitar la venda, precisament al Girona, l’estiu del 2019. El sabadellenc, tanmateix, va demanar sortir del club aragonès amb destí Montilivi per motius personals i així poder estar a prop de la seva família. La temporada, tanmateix, no va ser gens profitosa per a un Gallar que, malgrat tenir moltes oportunitats amb Juan Carlos Unzué i Pep Lluís Martí, no va oferir mai la seva millor versió. L’arribada de Francisco Rodríguez, amb qui havia coincidit a l’Osca a Primera, el va fer desaparèixer dels onzes i també el va convidar a buscar-se una sortida l’estiu passat. Amb un sou molt elevat, el Girona va cedir Gallar al Cartagena la temporada passada per estalviar-se un tant de la seva fitxa. Al Cartagonova, el davanter va recuperar intermitentment, quan les lesions el van respectar, aquella versió elèctrica que l’havia fet brillar anys enrere a l’Osca. Els problemes físics només li van permetre disputar 27 partits (2 gols).

Gallar ha fet foc nou. L’experiència a Cartagena li ha anat bé per canviar d’aires i, netejar el cap i tornar amb sensacions molt diferents. A més a més, tot i que el Girona continua sent un dels grans de la categoria, enguany no hi haurà la pressió d’haver de pujar tant sí com no com hi va haver ara fa dues temporades. Tot plegat, la pressió i alguns problemes personals van fer que Gallar es bloquegés al terreny de joc i es veiés una versió molt allunyada de la que havia animat Quique Cárcel a desemborsar gairebé un milió i mig d’euros de traspàs. Titular amb Unzué i molts partits també amb Martí, el vallesà mai es va trobar còmode al terreny de joc. La poca incidència en el joc va generar, a mesura que passaven les jorandes, un run-run a Montilivi que tampoc el va ajudar. Per acabar-ho d’adobar, el Girona va contractar Francisco, un tècnic amb qui no havia tingut oportunitats a l’Osca i amb el qual, va quedar relegat a la banqueta al tram final del curs. El balanç va ser de 4 assistències en 39 partits, però cap gol.

A l’estiu, la renovació de Francisco li va obrir les portes d’una nova experiència a Cartagena on s’ha reinvidicat amb 2 gols i 6 assistències en 27 partits. Míchel, més amant de jugar per dins que pas per fora, hi compta. Si més no de moment, a l’espera que el Girona faci equilibris i pugui quadrar el límit salarial.