El Girona va perdre dissabte en l’estrena de la pretemporada contra el FC Barcelona a l’estadi Johan Cruyff. El partit va servir per veure el debut de Míchel Sánchez com a entrenador dels gironins i també per seguir els primers minuts d’Aleix Garcia en la seva segona etapa de blanc-i-vermell. A més a més, els aficionats del Girona també van poder conèixer una mica els joves talents del planter que fan la pretemporada amb el primer equip. Jugadors com Ureña, Sala, Ilyas Chaira, Dubasin o Pau Víctor van tenir l’oportunitat de mostrar-se contra un rival de màxima exigència. Qui no ho va poder fer va ser Oriol Comas. El jove central cassanenc del juvenil també era un dels escollits per fer la pretemporada a les ordres de Míchel, però va patir una lesió al genoll en el primer entrenament i haurà d’estar, pel cap baix, un mes de baixa. La lesió va impedir que es produís una situació ben curiosa i poc habitual al terreny de joc del Johan Cruyff: l’enfrontament amb el seu germà Arnau, que treballa a les ordres de Koeman des de fa dies. Malgrat que el duel de germans no hi va poder ser, l’Oriol va acompanyar l’expedició gironina a Sant Joan Despí i el moment del retrobament amb el seu germà al final del partit va quedar immortalitzat en una foto que, segur, ocuparà un lloc destacat a casa seva a Cassà, on el seu pare Àngel, que també va ser jugador -als anys vuitanta va debutar amb el Vilobí amb 17 anys-, segueix d’aprop la progressió dels dos vailets.
«Estic content i és clar que està bé que estiguin fent la pretemporada. És molt ja, però d’aquí que es puguin guanyar la vida, els falta molt encara. Soc molt prudent, perquè hem vist molts companys seus que s’han quedat pel camí i no han arribat», explica Àngel Comas. En aquest sentit, el pare revela que els dos nois -el germà gran, Albert també havia jugat al Cassà- són «molts assenyats i toquen de peus a terra». Arnau Comas, de 21 anys, té unes quantes hores de vol més que el seu germà petit. Una temporada cedit a l’Olot i la passada al filial blaugrana li han servit per agafar protagonisme a Can Barça i que Koeman hi compti per fer la pretemporada. Arnau té passat al Girona, que el va pescar del Cassà on feia el que volia en un equip on també hi jugava l’ara blaugrana Laia Codina i que es passejava per la demarcació. Només s’hi va estar un any, perquè el Barça el va fitxar sent aleví. Abans van caler tres dies de proves i després de la primera, l’Arnau no ho veia clar. «Era febrer, plovia, feia fred i hi havia més de 100 nens i no ho veia clar. L’endemà no hi volia tornar. Li vaig dir que era el Barça, que serien tres dies i prou», relata el pare. El segon dia la cosa ja va anar més bé i l’Arnau «va fer tot el camí de tornada a casa cantant». Al cap d’una setmana, tenia el sí. «M’he passat mitja vida fent viatges a Barcelona per veure partits», diu el pare que ara comença a veure el fruit de tant de sacrifici. Als entrenaments fins als 16 anys, l’Arnau hi anava en taxi amb l’Oriol Busquets, de Sant Feliu .
Per la seva banda, el petit, l’Oriol va fer el salt del juvenil B del Girona a l’A a mitja temporada passada i va mostrar un rendiment més que notable. Amb 18 anys, sent juvenil, l’Oriol confiava poder començar al filial però la trucada de Síria per anar amb el primer equip va canviar-ho tot.
Malgrat la prudència de tots els protagonistes pel que fa al seu futur professional, la felicitat a cals Comas, on es respira sentiment blaugrana i blanc-i-vermell alhora, és màxima aquest estiu. La lesió de l’Oriol va frustar la reedició sobre el terreny de joc dels partidets que feien entre germans de ben petits. El duel de germans pot esperar. Mentrestant, l’estiu del 2021 quedarà marcat positivament per sempre a la memòria dels dos Comas, tot esperant algun dia poder arribar a convertir-se en futbolistes professionals de màxim nivell.
