El tren marxava i David Juncà es va afanyar a comprar un bitllet. Només d’anada. Era tot ambició. Tastar la Primera Divisió era un caramel massa llaminer com per pensar llavors en trepitjar de nou la Segona A. Però en el futbol ja se sap. Les coses van com van, sobretot si hi té incidència un factor tan aleatori com ho són les lesions. 79 partits a l’elit i sis anys més tard, el de Riumors ha acceptat el bitllet de tornada. Necessari, veient el panorama. Torna al Girona, el club que va deixar el 2015. On hi va créixer com a futbolista i persona, on es va donar a conèixer, des del dia que Raül Agné el va fer debutar, una dècada enrere, fins que es va quedar a les portes de l’ascens, abans que l’Eibar truqués a la porta i li oferís canviar de categoria. Juncà es convertia ahir en el segon fitxatge d’aquest estiu, després del també retorn del migcampista Aleix Garcia.
L’empordanès no és el primer cop que apareix a l’agenda de Quique Cárcel per vestir un altre cop de blanc-i-vermell. Mai havia anat més enllà d’un simple interès. D’algun contacte i prou. Operacions que no van arribar a bon port. Aquest cop, l’entesa ha sigut total i absoluta. El Girona li ha ofert un contracte per una temporada amb una altra d’opcional i no ha dit pas que no. A banda del factor sentimental, perquè tornar a casa l’ha motivat, ha entès que baixar un esglaó i competir de nou a Segona és una bona oportunitat per sentir-se futbolista un altre cop. Perquè els últims dos cursos de Juncà han sigut un veritable maldecap. Els problemes físics s’han anat acumulant i en aquest periode de temps només ha pogut disputar tres partits oficials. No juga des del 9 de novembre del 2019, en la derrota per 4-1 al Camp Nou contra el Barça. Aquell dia va ser titular, disputant els 90 minuts. Des de llavors no se l’ha tornat a veure en acció. I d’això fa més d’un any i mig.
Se’n va anar ben jove. Amb només 21. Torna amb 27, camí dels 28 que farà en pocs mesos. Té la intenció de fer engreixar la xifra de 66 partits oficials amb el Girona. 63 d’ells a la categoria d’argent. De moment, pas a pas. Superades les pertinents proves mèdiques amb èxit, avui se sumarà als entrenaments sota les ordres de Míchel i aquesta setmana es podria estrenar. L’equip juga demà contra el Barça B a La Vinya (18:30) i diumenge visitarà el Llagostera en un duel que se celebrarà a l’estadi Palamós-Costa Brava (20.15). Ara mateix, la plantilla disposa de dos laterals esquerrans d’un perfil molt similar. Juncà torna per quedar-se mentre que el futur de Johan Mojica sembla fora de Montilivi. L’alta fitxa del colombià convida a obrir-li la porta de sortida. Ja aquesta passada temporada va encadenar dues cessions. Primer a l’Atalanta italià i després a l’Elx, que tenia una opció de compra de 2,5 milions d’euros que no va fer efectiva tot i oferir una quantitat menor que, de moment, encara no ha servit per arribar a bon port tot i que les negociacions es mantenen. A tot això se li suma algun altre interès de l’estranger.
Sigui quin sigui el seu competidor, el que és un fet és que David Juncà s’ha convertit en el segon fitxatge que tanca l’àrea esportiva quan queden menys de tres setmanes perquè comenci la Lliga. De cares noves n’hi ha d’haver i n’hi haurà més. I de retorns, també és possible si finalment es consolida l’entesa amb el Manchester City perquè el davanter Nahuel Bustos enceti el seu segon préstec consecutiu a l’estadi. Capítol a part mereixen les sortides. Si Gallar marxava cedit al Cartagena, d’altres jugadors són també a punt d’obrir la porta i tancar-la per fora.
