David Juncà, que ha signat per un any més un altre d'opcional, ha parlat per primera vegada des que és nou jugador del Girona. Com és habitual, a l'acte han intervingut Delfí Geli i Quique Cárcel, president i director esportiu del club, respectivament.
COM AFRONTA LA NOVA ETAPA?
«Des que vaig rescindir amb el Celta feia temps que ho sabia. L'únic que tenia al cap és que volia ser feliç. Fa dos anys que estic gairebé en blanc i competint per tornar de les lesions. L'únic record que tinc sent feliç és al Girona. He passat bons moments a Eibar i a Vigo, així que busco tornar a ser feliç futbolísticament i a Montilivi és on m'he sentit millor».
COM ESTÀ FÍSICAMENT?
«Ara fa dos anys, a l'agost vaig tenir una luxació a l'espatlla, al final de pretemporada. Vaig treballar al gimnàs tot el que em deien. Sóc un jugador molt persistent en aquest tema de treball. Vaig fer tot el possible per estar bé, però llavors va venir l'època del confinament. Després, en un entrenament, tot anava bé fins que en una pilota dividida, per treure el braç, un company em va agafar el braç d'una manera que em va tornar a treure l'espatlla. Es va acabar la temporada per a mi, però sóc tossut i no em vaig voler operar; creia que el millor era esforçar-me i treballar. Després tenia més estabilitat. El novembre passat, en un xoc se'm va tornar a sortir i llavors sí que vam decidir passar pel quiròfan. Són mesos i mesos de recuperació. Vaig jugar fa dos anys pocs partits entre luxació i luxació, però no he tingut continuïtat. També he tingut petites cosetes, però el principal ha sigut l'espatlla. Per sort està operada i seguiré insistint en el gimnàs. Sempre pot tornar a passar, però he fet tot el possible perquè tot vagi bé».
APRENENTATGE
«He après moltes coses. He tingut experiència en coses bones, no tan bones i dolentes. Cada experiència et dona una mica més, i una mica més, i una mica més... M'han fet agafar moltes ganes les lesions de demostrar, de tornar a ser feliç, de jugar i estar dins del camp».
ESPINA DE L'ASCENS
«Sí que la tinc. Era molt jove quan ens va passar allò de no poder pujar, amb el Lugo i amb el Saragossa. No sé si érem del tot conscients del que ens estàvem jugant. Després ells ho van aconseguir. Amb els anys que m'he passat fora, tinc alguna cosa aquí dins... Els tenia enveja sana. Els meus excompanys havien aconseguit pujar: jo també estava a Primera, però hi havia arribat per una altra banda. Hauria sigut molt bonic pujar i tinc alguna cosa aquí dins que m'agradaria treure'm».
RETORN AL CLUB
«Com la casa que hi havia abans i la que hi ha ara, no és pas la mateixa. Està molt i molt bé: les instal·lacions, el tracte, la gent que està a dins, els jugadors... No té res a envejar a qualsevol equip de Primera»
DELFÍ GELI
«És un jugador molt conegut per tots i té experiència com a persona, ve per aportar molt a escala de rendiment i de vestidor. Té un bagatge important en el futbol professional. És un orgull que un jugador de casa, format aquí, pugui tornar a estar amb nosaltres. Segur que a casa es trobarà bé i veurem el jugador que tots hem vist».
QUIQUE CÁRCEL
«És un jugador que coneixem molt bé. El primer any que vaig arribar al Girona em va demostrar el nivell que tenia i fa sis anys que juga a bons clubs com l'Eibar i el Celta. És un jugador que el seguim des de fa temps; per tant, el conec bé. Sé que tenia moltes ganes de tornar-se a sentir-se futbolista i tornar a demostrar coses. M'agrada molt aquest tipus de jugador perquè té nivell, recursos per ser un jugador molt important a la categoria. He treballat sempre amb aquest tipus de jugadors. En Juncà ens demostrarà la seva realitat com a futbolista».
