Per a Míchel va ser «un pas més». Necessari, perquè les pretemporades estan precisament per això. Per agafar conceptes, sobretot si l’entrenador és nou i arriba amb moltes idees a la motxilla. Però mica en mica aquest Girona va creixent. Sense presses, perquè tot just comença l’agost i, com sol passar, a Montilivi la plantilla no estarà tancada fins d’aquí a unes setmanes. Amb la matèria prima que hi ha ara mateix es va fent i els resultats arriben. Ahir, nou test d’estiu solventat amb prou bona nota. Sense brillar, l’equip va ser superior de principi a fi i va despatxar la Unió Esportiva Costa Brava, que estrenava nomenclatura, escut i uniforme, tornant a Palamós, la que serà la seva casa. Un conjunt, el d’Oriol Alsina, en clara construcció, que tot just afrontava el primer partit de preparació, i que encara ha de conjuntar totes les peces, la majoria d’elles nouvingudes al vestidor.

aniol resclosa | ANIOL RESCLOSA

També té feina Míchel, que té ben clar què és el que vol, però que més enllà de repetir el 4-3-3 fins a l’eternitat també té ganes de fer provatures i invents, de veure fins a on és capaç d’arribar el seu equip. Tot esperant que arribin cares noves i s’obri la porta de sortida, l’experiment d’ahir va ser el de jugar amb tres centrals i un parell de carrilers. Un dibuix habitual aquests últims anys a Girona, però inèdit fins ara amb el nou cos tècnic. Bernardo, Juanpe i Arnau van començar a l’eix, mentre que les bandes va ser per a Valery, força participatiu, i un Jairo que ho va intentar i va ser un corcó pel seu costat, però sense acabar de desbordar ni encertar en la presa de decisions. Amb un Terrats excels, el mig del camp el completaven Kébé i Aleix, mentre que la responsabilitat de marcar les diferències a dalt va ser per a Sylla i Stuani. L’uruguaià va ser un dels noms propis. Perquè va tornar a marcar, tancant la victòria a un quart d’hora pel final, i també perquè al primer acte hauria pogut superar Marcos en un parell d’ocasions. Però no va ser l’únic protagonista. Els focus també es van posar sobre Nahuel Bustos. L’argentí va saltar després del descans per donar el tret de sortida a la seva segona etapa en clau blanc-i-vermella. La va iniciar amb molt bon peu. La seva fam va tenir premi. Sent un dels més destacats, va desencallar el partit amb una rematada vistosa i alhora letal. El podi el va completar Johan Mojica, més a fora que no pas a dins, però diferencial perquè amb ell al camp la sensació de perill es va multiplicar. Dues centrades seves van acabar en gol. Deslliurat de centrar-se en tasques defensives, els minuts que va passar-se a la gespa van ser tot un malson per a la defensa del Costa Brava, força sencera durant tot el primer temps, però que va acabar claudicant a la represa.

Titular una vegada més, i pocs dies després de desempallegar-se de l’Espanyol B amb un doblet ben precoç, a Stuani només li va faltar el gol per començar. Al 13 ho va fer tot bé menys la definició. Es va desempallegar del seu marcador abans de creuar en excès la pilota quan ho tenia de cares per batre el porter Marcos, que un minut més tard li va rebutjar un tret creuat. Poca estona abans, Galindo primer i després Forlín s’havien hagut de multiplicar per evitar un mal major.

Amo i senyor de la possessió, i sense patir des del xiulet inicial, l’equip de Míchel va seguir picant pedra i Aleix va estar a punt de fer el 0-1, però arribant al segon pal va tirar el cos massa enrere i la seva rematada va escapolir-se per damunt del travesser. Clara també va ser la rematada d’Arnau al 41, entrant per banda dreta, però Marcos va fer gala de bons reflexos per escopir a córner la pilota desviada per un defensor. S’entrava amb força encert per banda i si no s’acumulaven homes per dins amb criteri, aprofitant la visió de Terrats i el físic de Kébé, correcte en la pressió però una mica matusser en els darrers metres.

No va ser tampoc un ball perquè el Costa Brava ensenyava coses quan tenia metres per davant i així va poder descobrir si Juan Carlos era o no un simple espectador. Abans de la mitja hora, el porter, ben col·locat, va aturar un remat de cap massa tou de Boris mentre que instants més tard era Xumetra qui ho provava des del mig del camp, enviant l’esfèrica ben a prop de la porteria.

Arriben els gols

De dalt a baix va canviar Oriol Alsina el seu equip al descans, mentre que Míchel, amb el cronòmetre a la mà, anava retocant les peces a mesura que avançaven els minuts. A cada jugador que saltava a la gespa més s’obria el partit i es mutiplicava el perill en atac d’un Girona que va trobar en Johan Mojica la seva millor arma. Va entrar al 60, un quart després que debutés Juncà, també molt participatiu, i va ser un factor desequilibrant. Per banda esquerra, el colombià va posar-se encara més a l’aparador amb dues centrades mil·limètriques. La primera, a mitja alçada, va trobar el peu de Bustos, que va regirar la cama de manera que va impactar la pilota amb una velocitat ferotge impossible per a Álvaro. El millor retorn per a l’atacant, irregular aquesta última temporada i qüestionat pel seu rendiment, però repescat de nou del City. Amb tot un curs per davant, reapareixia de la millor manera possible. Més enllà del gol, va ser tot cor i lluita.

Amb avantatge en el marcador i amb un mig del camp renovat amb l’entrada de Samu Sáiz i Gerard Gumbau, es van trobar espais amb molta facilitat i això ho va aprofitar Mojica per tornar a fer de les seves. Va tornar a posar la pilota allà on no hi van arribar els centrals perquè Stuani hi posés la testa. L’uruguaià és infalible de cap i tot i no fer la seva millor rematada, el 0-2 va ser una realitat. També va dir la seva el Costa Brava, que va tenir en un xut ajustat al pal de Calatrava la seva millor ocasió, amb una notable resposta de Juan Carlos. Poc exigit, el porter va respondre quan va ser necessari i es va sumar al carro de bones notícies per al Girona. Feina hi ha per fer encara, però de moment la inèrcia és prou positiva com per pensar que es podrà arribar amb una bona inèrcia a l’inici de Lliga. Ara bé, caldrà veure amb quins jugadors i si a la plantilla encara li faltarà molta o poca feina per fer.