No hi ha un estiu tranquil a Montilivi. És ja una mena de tradició. Encaixant encara el cop que havia suposat quedar-se una temporada més a les portes de la Primera Divisió, el Girona va afanyar-se blindant tota una institució com ho és Cristhian Stuani. El renovava fins al 2026 i s’assegurava la seva continuïtat, evitant de primeres viure algun culebrot com el que li ha tocat patir d’altres estius. Fa un mes d’això i pel camí, el club ha lligat també l’ampliació de contracte del porter Juan Carlos, ha obert la porta de sortida a Àlex Gallar -cedit al Cartagena- i a Johan Mojica -fitxat per l’Elx- i s’ha assegurat per aquesa temporada poder comptar amb Nahuel Bustos, David Juncà, Aleix Garcia i Darío Sarmiento. De carpetes obertes, la direcció esportiva en té un grapat però n’hi ha una que comença a acumular pols. Què passa amb Mamadou Sylla? Avança el calendari i ningú sembla moure un dit per resoldre una situació que va camí de dur el davanter a fer les maletes. Això, només un any després d’arribar, amb 11 gols i 6 assistències al currículum, convertint-lo en un dels homes més determinants de l’equip.

Precisament a això s’agafa el futbolista per no entendre el per què de tot plegat. El va fitxar el Girona a cost zero el passat octubre. Va signar per dos anys, fins al 30 de juny del 2022, amb un sou ben baix. Veient quin era el seu rendiment -va acabar sent el pitxitxi de la plantilla-, des del club se li va fer entendre que se li revisaria el contracte a l’alça. Sylla, que ja va tenir propostes per marxar a l’hivern -el volia el Mallorca-, es va quedar decidit a parlar al camp tot esperant un gest que, de moment, no ha arribat. I sembla que no arribarà. Almenys, ara per ara. Té prou feina el Girona quadrant els seus números. El múscul econòmic ha perdut força i no té res a veure amb el de fa dues temporades, quan era el més ric de Segona. Llavors, es van tancar una sèrie d’operacions a preu d’or que encara porten cua. Es treballa per alliberar espai al vestidor i tenir marge de maniobra, ja sigui per inscriure nous jugadors o, a la llarga, per parlar de renovacions perquè a part de Sylla també hi ha d’altres futbolistes que acaben contracte més aviat que no pas tard. Veient que la cosa va per llarg i sense tenir del cert que el Girona acabarà complint amb el que li va prometre, el davanter ha començat a escoltar ofertes. Perquè en té.

Cadis i Rayo el tenen a l’agenda, però hi ha un altre club de Primera que ha entrat amb força a les negociacions. I és el que més sedueix Sylla. Pel projecte que se li ven, per poder jugar a la màxima categoria i, com és obvi, pel sou. Ofereix prop d’un milió d’euros, molt més del que està cobrant ara al Girona, que és gairebé el mínim (120.000 euros) i molt poc en comparació amb d’altres companys del vestidor. Veient el panorama, el vallesà prefereix marxar. Ha entrenat sota les ordres de Míchel i ha participat, amb gol inclòs, en alguns dels amistosos de pretemporada. Ara bé, està a l’espera de què és el que pot passar. Lligat per un any més, el Girona no el deixarà marxar així com així. Les converses amb aquest club existeixen i ja hi ha xifres al damunt de la taula en concepte de traspàs. Sylla té una clàusula de 3 milions d’euros però no es demana tant. No hi ha res tancat perquè les postures estan allunyades. Però el que sí és present és el malestar d’un futbolista que, després de ser el màxim golejador de l’últim curs, entén que es podria fer alguna cosa més per retenir-lo. El desenllaç, en els propers dies.