Té feina per davant Míchel Sánchez. Moltíssima. És exigent fins al més mínim detall i alhora, realista. El primer crític a la sala de premsa, conscient del que hi ha però també clar amb el que vol. Almenys, i ara mateix el més important, el seu viatge va començar bé. Millor resultat que no pas sensacions, però al cap i a la fi els tres punts ja són a la butxaca. El 2-0 contra l’Amorebieta és molt més que un simple marcador. Debut històric pels visitants a la categoria d’argent i estrena amb victòria de Míchel, l’encarregat de rellevar Francisco al capdavant de l’equip. Si res es torça, li queden encara 41 jornades per davant, algun partit a la Copa del Rei i, depenent de com vagin les coses, l’aparició al play-off. Però de moment, la primera actuació ha sortit cara. Des del 2008 fins avui, en aquesta etapa moderna del club en l’anomenat futbol professional, el que comprèn la Segona i Primera Divisió, han desfilat setze entrenadors per la banqueta. Alguns s’hi han quedat un cert temps mentre que l’aparició d’altres ha sigut fugaç. Han començat amb bon o mal peu? Hi ha experiències de tota mena però Míchel, almenys, sempre podrà dir que és un dels set que ho va fer amb victòria.
L’estrena del madrileny, un 2-0 contra l’Amorebieta amb gols de Stuani i Bustos. El seu predecessor al càrrec, Francisco Rodríguez, va viure una experiència similar. No li va tocar obrir una temporada, hi va arribar quan faltaven poques jornades perquè s’arribés al final després que Pep Lluís Martí fos cessat. Però el debut també va ser prolífic. El Girona de Francisco va escriure el seu primer capítol amb un convincent 1-0 contra el Saragossa el 3 de juliol del 2020. Martí, tot i que la seva etapa no va ser massa extensa, també va obrir foc amb una alegria, tot trencant amb una inèrcia bastant irregular. El 3 de novembre del 2019, al camp de l’Extremadura, el balear celebrava des de la banqueta els tres gols del seu equip, que es va imposar per 1-3. Van marcar Granell, Stuani i Jonatan Soriano. Aquella temporada, però, havia tingut abans a dos entrenadors més. Es va iniciar amb Juan Carlos Unzué, que va estrenar-se amb un empat (1-1) contra l’Sporting. Després del seu cessament, l’equip el va agafar provisionalment Juan Carlos Moreno. Només un partit, però suficient per entrar també a la llista: 0-0 amb l’Alcorcón.
Míchel, Francisco i Martí van començar guanyant. També Ricardo Rodríguez. Almenys, la seva etapa a Segona perquè abans, a Tercera, també s’havia fet càrrec de l’equip. Amb l’asturià, el 2013, es va començar superant l’Alabès per la mínima (1-0) amb una diana de Felipe. El cinquè és Javi Salamero. Idèntic cas, perquè ha dirigit el Girona en diferents etapes. A Segona, va agafar les regnes el 2009 quan el club va fer fora Raül Agné. S’hi va estar un parell de jornades i en la primera, es va guanyar al camp del Castelló (1-2) amb un doblet de Gerard López. S’hi suma Narcís Julià. Li va tocar rellevar Parralo, que va durar ben poques jornades. Amb el gironí, 0-1 a Salamanca com a tret de sortida. Completa el cercle Agné. L’estrena com a tal va ser amb derrota, però en un partit de Segona B (0-1 amb l’Alacant). En canvi, en la seva primera aparició a Segona es guanyava a Balaidos (0-1).
L’altra cara de la moneda. Ensopegada per a una altra institució com Pablo Machín, que va iniciar el camí amb una desfeta contra el Múrcia (0-1) el 2014. També va perdre Cristóbal Parralo el 2009 (0-1 amb el Cartagena) i Javi López el 2013 (2-0 a Palma). La resta, tot empats. Els citats d’Unzué i Moreno, i també els d’Eusebio (0-0 davant el Valladolid), Rubi (0-0 amb el Sabadell), Uribe (1-1 contra el Múrcia) i Olmo (2-2 a Eibar).
Pablo Machín és l’entrenador amb més partits d’aquesta etapa
El dissabte el Girona inaugurava la que és la seva catorzena etapa consecutiva al futbol professional. Ho feia amb Míchel Sánchez al timó de la nau. Al llarg d’aquesta etapa, l’entrenador amb més aparicions al capdavant de l’equip és Pablo Machín, un dels noms propis de l’era moderna a Montilivi. Entre Segona i Primera, el sorià ha dirigit un total de 189 partits, amb un balanç de 83 victòries, 50 empats i 56 derrotes. El segueix Raül Agné. Sense comptar amb el primer curs a Segona B, el de Mequinensa compta fins a 103 partits en les etapes posteriors. Completa el podi Francisco Rodríguez, i això que l’andalús només ha estat un any complet al càrrec. En una temporada i una mica més d’una altra, són 60 les aparicions que comptabilitza sumant totes les competicions oficials. És l’únic d’ells que ha aconseguit un 50 per cent de victòries al capdavant del Girona.
