Quan Stuani no té el dia, el Girona es queda sense premi. Els de Míchel van acabar el partit contra Las Palmas amb la sensació que mereixien més que un empat sense gols (0-0). Sobretot, després d’una segona part digne d’estudi amb el parell d’ocasions clares que va tenir l’uruguaià i que per un motiu o un altre van acabar fora de la porteria. Va faltar pólvora en atac, però també es van veure guspires del que poden aportar aquesta temporada futbolistes com Baena, Sarmiento o Jairo. També els nanos del filial. Ahir va ser el torn de Gabri.
Míchel segueix fidel a la seva idea de joc. El 4-3-3 que el caracteritza per començar. La baixa de Sylla, traspassat a l’Alabès, va obligar-lo a fer retocs en l’onze titular, donant una oportunitat a Samu Sáiz. El madrileny encara no havia participat fins aleshores i va ser el seu moment per convèncer el tècnic o bé per posar-se a l’aparador -quan queda una setmana pel tancament del mercat i el Girona necessita alliberar massa salarial. No va ser l’única novetat. Si l’altre dia era Ureña la gran sorpresa, contra Las Palmas va col·locar-se a la dreta Sarmiento. De nou un perfil jove amb ganes de menjar-se el món. Les mateixes que va posar Stuani per liderar l’atac de l’equip. El mig del camp es va mantenir intocable amb Gumbau, Terrats i Aleix Gracía, així com la defensa amb Arnau, Bernardo, Juanpe i Jairo. A la porteria ídem, amb Juan Carlos.
A diferència dels gironins, Pepe Mel sí que va fer un canvi de plantejament sortint per primera vegada amb tres centrals d’inici. L’entrenador de Las Palmas va presentar un equip molt defensiu amb el lateral gironí Sergi Carona titular i Jesé, el seu home gol, a la banqueta.
Si l’objectiu era prendre-li la pilota a Las Palmas, els de Míchel van entendre la lliçó a mitges. El Girona no acabava de saber què havia de fer per superar els canaris en aquest sentit. Només Jairo va tenir un parell d’arribades per banda esquerra -en va tenir una de bona després de rebre una pilota de Stuani al mig del camp- i Samu Sáiz, força fi, van buscar les pessigolles al rival.
Els canaris van anar fent-se amb el domini del joc a mesura que passaven els minuts, però no feien patir al Girona. Les proves van ser que a la primera part no hi va haver cap xut entre els tres pals. A Juan Carlos, ni se’l va veure. Cardona va enviar una passada en profunditat cap a Moleiro que va acabar en un no-res. La més clara va ser per a Stuani. El killer uruguaià va quedar-se amb la mel als llavis quan Raúl Navas va frustra-li el xut en tapar-lo i enviar la pilota que li havia cedir Terrats a còrner (min. 16).
Mentrestant, Sarmiento només feia que córrer amunt i avall lluitant pilotes. L’extrem cedit pel City encara ha d’aprendre moltes coses i, tot i així, va respondre. Les virtuts dels futbolistes eren l’únic que ressaltava al damunt de la gespa perquè d’emoció en el partit ben poca. Aleix García va lamentar un xut llunyà que va sortir massa desviat. Tampoc se’n va sortir Arnau amb una centrada que havia de ser per Stuani però que va atrapar abans Raúl Fernández. Ni Terrats intentant assistir a l’uruguaià amb el taló en una acció prèvia d’Aleix García. El porter va tornar a anticipar-se. Mentre que Cardona va intentar sorprendre amb un cacau des de la frontal al travesser. Res, el 0-0 no es movia i els dos equips van desfilar cap als vestidors. Bernardo i Ferigra van trigar més a fer-ho després de topar amb el cap i necessitar assistències.
Els dos futbolistes van sortir a la segona part amb el cap embenat. Tant bon punt iniciar-se la represa, Stuani va quedar-se a un pam de veure porteria després de rebre una passada de Gumbau però el seu xut va ser massa forçat. Al cap d’una estona, va ser el de Campllong qui ho intentava amb un tret que va obligar a Raúl Fernández a intervenir per escapçar-lo a còrner. Veient que el gol es resistia, Míchel va apostar per introduir tres canvis i, de returc, el sistema passant a un 4-2-4. Bustos, Baena i Gabri Martínez van entrar al terreny de joc per Samu Sáiz, Sarmiento i Gumbau. Cames fresques i, sobretot, fam. Molta fam.
Montilivi ho va evidenciar de seguida. I és que fruit d’una jugada iniciada per Gabri, extrem del filial en edat juvenil, que va passar per Baena, l’últim fitxatge, i va acabar al cap de Stuani, gairebé arriba el primer gol. La rematada del golejador, però, va sortir llepant el travesser (min. 65). El Girona ho seguia intentant, mentre Las Palmas es defensava. Els de Pepe Mel van quedar-se a un pam de donar un ensurt amb una falta a prop del vèrtex de l’àrea. Va ser momentani perquè Lemos va enviar-la als núvols. Semblava que Las Palmas es conformava l’empat, tot i que als últims minuts va apropar-se a l’àrea blanc-i-vermella sense treure’n l’entrallat. El Girona volia més. I hauria tingut la victòria si no fos per Ferigra. El central va treure de la línia de gol una rematada claríssima de Stuani. Va rebre d’Arnau una passada de la mort, però no va definir bé i Ferigra va poder interpretar les seves intencions sota pals. Era ben bé que l’uruguaià no tenia el dia i el Girona va haver de conformar-se amb l’empat.
