Sense temps per tornar-se a lamentar de la dolorosa derrota davant el Rayo Vallecano en la qual el Girona va quedar una vegada més a les portes de Primera, la direcció esportiva i el cos tècnic van posar-se a treballar per confeccionar un nou projecte que generi il·lusió, energies positives i molta força per a un club que pot tornar a situar-se entre els millors equips de la Segona Divisió. Els records dels dos ascensos frustrats amb Francisco a la banqueta queden enrere mentre toca construir un altre equip capaç de competir fins al final per tornar-ho a intentar.
Com cada any, la Lliga es preveu molt igualada tot i que s’entreveu una diferència important en referència a la temporada passada. Enguany no hi haurà cap equip amb el nivell que van mostrar Espanyol i Mallorca. Catalans i balears van ser superiors a la resta i van marcar diferències des de l’inici. Ara és el moment de tancar la millor plantilla possible. Si des dels despatxos es fa una bona feina a l’estiu l’equip ens farà gaudir durant tot l’hivern mentre espera una primavera plena d’èxits.
Domini de les fases del joc. L’arribada de Míchel a la banqueta significa el primer encert de Quique Cárcel. El tècnic madrileny ja ha viscut experiències molt positives a la categoria aconseguint l’ascens amb el Rayo i l’Osca. Míchel té clar què vol i com ho vol, construirà un equip fiable i reconeixible. L’equip ha de millorar en tots els aspectes. Podem considerar que en aquesta fase inicial estem encara en pretemporada; per tant, el marge de creixement del grup ha de ser important. El que sí hem pogut apreciar en aquests dos primers partits jugats a Montilivi és que el Girona serà un equip que buscarà el domini dels partits mitjançant la possessió de la pilota. Davant l’Amorebieta, els locals van ser superiors en totes les fases, mentre que diumenge contra Las Palmas, tot i ser un adversari més complicat, també vam veure un Girona compacte i competitiu. Dominar la sortida de pilota per poder controlar el joc des de l’inici, mantenir la possessió a la zona de creació i cercar la verticalitat a la zona de finalització, aquestes són les premisses d’un equip que en atac dominarà tots els aspectes del joc. La pressió alta, la recuperació de la pilota i el replegament intensiu seran les bases per poder defensar amb ordre. Ara per ara, dos partits i zero gols encaixats.
La importància dels fitxatges. Enric Franquesa, Yan Couto, Monchu, Mamadou Sylla i Yoel Bárcenas no defensaran la samarreta del Girona. Es tracta de cinc futbolistes que van ser importants la temporada passada, tots ells titulars en els partits més decisius. Esperant el desenllaç de futbolistes com Sebas Cristóforo i Aday Benítez, guanya molta importància l’encert que es pugui tenir en les incorporacions.
L’arribada de Jairo Izquierdo, Aleix García, Álex Baena i Darío Sarmiento, juntament amb el debut de joves futbolistes del planter, no és suficient per millorar la plantilla de la temporada passada. El fitxatge d’un lateral dret que substitueixi Couto és necessari, de la mateixa manera que un mig centre de contenció i amb experiència que pugui acompanyar Ramon Terrats. En atac, a l’espera del rendiment que pugui oferir Samu Sáiz, seria bona l’arribada d’un jugador de qualitat que pugui marcar diferències jugant entre línies, que tingui capacitat de desequilibri i bona visió de joc. Un dels que cal tenir a la llista és Borja García. En atac, davant la pèrdua de Sylla i Bárcenas, encara fa falta un jugador de banda que aporti desequilibri en les accions individuals i un altre davanter centre amb gol que lluiti al costat de Cristhian Stuani.
Encertar en les incorporacions i aconseguir que els futbolistes s’adaptin al que demana Míchel suposarà la diferència entre un bon Girona o un excel·lent Girona.
Inici esperançador. A diferència d’altres temporades, el Girona ha iniciat de forma molt correcta la temporada. La dificultat de guanyar dos partits seguits com a local sempre existeix i,sobretot quan això passa en les dues primeres jornades de campionat. Els adversaris estan molt motivats per començar bé i posen moltes dificultats. Contra l’Amorebieta, debutant a la categoria, l’equip no es va relaxar en camp moment, va competir i es va mostrar superior al rival. Els davanters, Stuani i Bustos, van veure porteria i no es va encaixar cap gol. Davant els canaris va costar més. Pepe Mel va plantejar un partit pensant més en la defensa que no en l’atac. Va jugar amb tres centrals i dos jugadors a banda per poder tancar els espais, només va arriscar amb canvis ofensius i modificant el sistema de joc els darrers quinze minuts. Las Palmas va posar dificultats, però, si Stuani hagués estat encertat en la rematada, els tres punts s’haurien quedat a Montilivi, ja que Juan Carlos no va passar per cap jugada de perill. Ponferradina i Màlaga a fora i Sporting de Gijón a casa marcaran aquesta primera part del campionat. Començar bé sempre és important.
