L’aposta del Girona pel planter és clara i ferma des de fa uns anys. La bona feina en la captació i formació joves talents comença a donar els fruits. La temporada passada van irrompre Arnau Martínez, Terrats i Kebé i a més a més, van tenir minuts, sense consolidar-se, Monjonvell, Jandro Sánchez, Pachón, Gonpi...Amb el no ascens a Primera, el club s’ha vist obligat a estrènyer-se altre cop el cinturó a l’hora de fitxar i això ha fet que Michel Sánchez hagi mirat a la base per veure el gènere que hi ha. El tècnic madrileny ja va deixar clar en la seva presentació que era un gran amant de treballar amb nois del planter i que no li tremolaria el pols si havia de donar alternatives als nanos. Així ha estat. De moment els resultats no acaben d’arribar i la derrota de divendres contra l’Sporting va confirmar que al Girona encara li falta molt de rodatge. La desfeta davant els asturians va evidenciar forces mancances, sobretot en defensa, però també en atac, on l’equip es va embossar i no va tenir punteria. Enmig de la foscor, la llum la hi va posar Óscar Ureña. L’extrem figuerenc, de només 18 anys, va ser el millor jugador del partit contra els asturians amb un bon grpat de notables accions de perill des de la banda dreta, que no van acabar en gol per ben poc.

És encara juvenil, però divendres es va carregar l’equip a l’esquena per intentar guiar el Girona cap al gol. Desvergonyit i atrevit, Ureña va encarar un cop sí i l’altre també el lateral esquerre Kravets, a qui va fer treballar d’allò més. Ureña, en la millor jugada del partit, es va rifar Gaspar Campos i Gragera dins l’àrea per xutar amb l’esquerre i veure com Mariño li desviava la rematada. Una acció de molt de mèrit que confirma la irrupció d’un xicot humil i assenyat que somia fer carrera al futbol. Deia Ureña en una entrevista a l’Empordà després del debut contra l’Amorebieta que «havia sortit a jugar com un nen petit». Divendres va tornar-hi i li va anar encara més bé, tot i la derrota. Vertical, ràpid amb pilota i sense, hàbil i valent, Ureña es va disfressar de dimoni per fer un piló d’entremaliadures per la seva banda que van provocar els «oh» del públic.

El club i Míchel confien molt en Ureña. També en Gabri i en Castroviejo, un jove davanter alacantí que ha estat a la banqueta els dos últims partits i pot ser una alternativa a Stuani, Bustos i Pablo Moreno. Mentrestant, Ureña continua progressant i la versió oferta divendres va millorar la que havia ensenyat en l’estrena contra l’Amorebieta i també els minuts que va tenir a Ponferrada. A manca d’extrems purs, després de l’adéu de Bárcenas, Míchel ha trobat en Ureña una perla petita. S’ha de polir i molt encara sí, però qui sap si a còpia de minuts, i sobretot, confiança, el figuerenc es converteix en un dels millors fitxatges de la temporada. De moment, és una de les poques armes ofensives del Girona gràcies a la seva capacitat de desbordar des de l’extrem. Una virtut que ja ensenyava a La Salle Figueres i al Figueres i que van cridar l’atenció dels tècnics del Girona. La seva verticalitat van fer que deixés la zona central i s’enganxés a la banda on, a cama canviada, s’ha convertit en una gran arma per al primer equip amb només 18 anys. De moment, Ureña ja acumula 175 mintus repartits en tres partits. En vindran més. Dissabte al camp del Màlaga pot ser la següent oportunitat per al jove altempordanès.