Va arribar un moment que a Borja García li va tocar reflexionar. Pensar sobre el present i, sobretot, en el futur immediat. Havia viscut mil i una experiències a Girona, on sempre s’havia sentit com a casa, des que hi havia arribat el 2015. Però després de baixar a Segona i, un any després, de quedar-se a les portes de l’ascens, les garrotades s’havien acumulat i va veure que, potser, calia fer un canvi d’aires. Seduït per una interessantíssima proposta de l’Osca, a Primera, va decidir fer les maletes i canviar d’aires. Pocs mesos després ja estava pensant en tornar. «Aquest temps allà han sigut com unes vacances llargues», admetia ahir, en una roda de premsa de presentació a l’estadi on, principalment, va voler deixar clar que si inaugura una segona etapa amb la blanc-i-vermella és perquè aquí és on realment és feliç. I ara mateix, aquesta felicitat i també la il·lusió per jugar de nou, són els ingredients predominants. Més que no pas els diners. En deixarà de guanyar, i no pas pocs, però té coll avall que sota les ordres de Míchel Sánchez i en aquest equip és on vol estar. Ara bé, lluny del seu estat físic òptim, espera posar-se a to ben aviat, com també desitja no només copiar els bons moments viscuts en l’anterior etapa, sinó fins i tot superar aquesta versió.
RETORN A GIRONA
«Tornar ha sigut com si no hagués marxat, com unes vacances llargues. Aquest desig ve de temps enrere. Vaig parlar amb en Quique (Cárcel) per poder venir durant l’hivern fins i tot. Però això sí que era complicat, inviable. Sento il·lusió per tornar a venir. Quan vaig marxar venia de patir dos pals durs i necessitava un canvi. Quan ha sortit l’oportunitat he fet el possible per venir. És el lloc on més feliç he estat. Em vull posar bé i començar a competir».
ESTAT FÍSIC
«Encara em falta, físicament. És cert que he entrenat amb el grup a Osca, però també he estat un temps aturat. He estat treballant a part dels companys durant molt de temps. Les sensacions ara en aquests primers entrenaments a Girona han sigut bones. Aniré a poc a poc i si el míster decideix que he de viatjar o tenir minuts, estaré encantat. Vull estar al camp, sempre amb cap. M’he de posar bé físicament».
MÉS ESFORÇ DEFENSIU
«El treball ha de ser de tots. Hi ha molta competència, som un equip jove, però hi ha molt de talent. Decidirà l’entrenador, com sempre. Si tots volem intentar fer alguna cosa bonica o fins i tot tornar a fer història, això dependrà de tot l’equip i del treball de tots».
MÍCHEL I EL GIRONA
«Ja el coneixia, l’he tingut com a company i l’any passat va ser un dels motius pels quals me’n vaig anar a Osca, però vaig treballar molt poc amb ell. Em vaig quedar amb les ganes. És un grandíssim entrenador. Ho vaig dir aquí quan era impensable que podia venir, deia que el Girona tenia un cos tècnic increïble. Esperem entre tots fer coses boniques i història perquè segur que tothom ho gaudirà».
UN GIRONÍ MÉS
«És en el club on més hi he estat. Hem tingut moments durs, però també anys molt bons. El club, la ciutat, la premsa, tothom m’ha fet sentir com a casa i això es nota. Més enllà dels diners, de si després hi ha o no èxits esportius. La felicitat i tenir tanta gent que em deia que tornés, fins i tot companys o físios, això demostra que segueixo sent estimat com he vist a les xarxes socials. Estic en el lloc on crec que seré més feliç. No tinc cap dubte que volia tornar. Són molts anys que porto jugant a futbol i el que vull fer després de tant de temps és estar on més feliç he sigut».
GANES I PRESSIÓ
«No soc un salvador. He vist i he sentit l’estima de molta gent, sobretot a les xarxes socials. Vinc a aportar, no he de dir res sobre mi, he estat aquí cinc anys. Vinc amb menys físic, però espero poder recompensar a la gent amb el que ha vist i encara més».
L'EQUIP
«Encara és aviat. És un cos tècnic nou, gent jove, molta gent nova. Encara s’ha d’acoblar tota la gent. He vist ingredients del que li agrada jugar a Míchel. En alguns partits hem merescut una mica més. La segona part de l’Sporting o el partit contra el Ponferradina. He vist un equip molt superior, és la dinàmica que s’ha d’aconseguir. És vol ser superior a tots els rivals, això segur. Amb els altres entrenadors que han passat per aquí, aquest joc potser encara no s’ha vist».
PENEDIT D'HAVER MARXAT?
«Quan prens una decisió no t’has de penedir mai, sóc d’aquest parer. Sempre pensava en el que era el millor per a mi. Molts jugadors veníem de patir dos cops molt durs, el descens i no pujar a Primera la temporada següent. Creia llavors que es podia haver acabat una etapa. Volia fer un reset pel que fa al cap. Però un cop surts fora i veus el que has deixat... És el que em va passar perquè al gener ja volia venir. Veia com havia sigut de feliç. A més, continues mantenint el contacte. No puc dir que em penedeixo d’haver marxat perquè buscava el millor per mi. L’Osca en el dia a dia la gent es portava molt bé, però aquí és on sóc més feliç. He fet un esforç. Estic desitjant tornar a la gespa».
QUEDAR-SE A OSCA
«No depenia tot de mi. Jo sempre he sigut molt sincer amb l’Osca. Vaig dir-los on havia sigut feliç. M’han entès, en tot moment els he dit les coses a la cara i han sigut molt sincers. Per moments ho he vist molt complicat. Ara estic molt tranquil i content».
ASPECTE ECONÒMIC
«No m’agrada parlar dels temes econòmics. El club no està passant la mateixa situació de fa dos anys. El Girona m’ha donat molt, no és qüestió de diners, el que jo volia era ser feliç. He fet el possible per deslligar-me de l’Osca, però no era fàcil perquè havien pagat una quantitat per mi. Prefereixo centrar-me en l’aspecte esportiu i emocional. Estic molt il·lusionat».
