La part positiva, potser l’única, és que la temporada tot just acaba de començar. A mitjans de setembre cap equip puja ni tampoc baixa. Així que hi ha temps encara per reaccionar. El problema és que si vol fer-ho, aquest Girona necessita més d’una empenta. Està ben lluny d’on segurament li agradaria estar. A nivell classificatori, perquè tancarà la jornada en posicions de descens, i també per les sensacions que ofereix. La imatge. Si Míchel Sánchez demanava unes setmanes enrere que l’equip il·lusionés l’afició a còpia d’intensitat i agressivitat, el que s’ha vist fins ara està ben lluny d’aquesta esperada versió. La prova fefaent, l’esperpent d’ahir a Màlaga. La tercera derrota en cinc jornades va ser, segurament, la més justa del que va de curs. Els locals van ser millors en tot. Paulino, el botxí. Un gol al tram final de cada part, corroboraven el que es va veure durant 96 minuts a la gespa de La Rosaleda. En tot aquest temps, els gironins només van gaudir d’una clara ocasió, a peus de Valery; van rebre un grapat de targetes grogues i Míchel va acabar expulsat; i també van fer evident el munt de mancances d’una plantilla que si el que vol és ja no només pujar, sinó lligar la permanència, haurà de millorar moltíssim.
A un quart d’onze de la nit, l’escenari ja no era ni de bon tros l’esperat. Perdia el Girona i merescudament. A més, el Saragossa estava empatant a Fuenlabrada, pel que aquesta carambola de resultats enviava l’equip a les posicions de descens. Poca broma. Res que hagués de ser preocupant, perquè quedaven encara minuts per davant i el calendari encara té un munt de jornades per oferir, però les sensacions que s’havien transmès fins aquell moment, comptant els últims resultats, no eren ni de bon tros les que ningú desitja a Montilivi. Per més que Míchel vulgui construir un equip al que li agradi tenir la pilota i sumar a partir d’aquesta premissa, sense ordre defensiu, agressivitat ni velocitat és impossible que els resultats arribin. I si les coses es van torçar d’aquesta manera, no va ser només pel que estava passant a quilòmetres de La Rosaleda, al Fernando Torres pel resultat d’un altre partit, sinó perquè el Girona no estava fent ni de bon tros els deures contra un Màlaga molt més intens.
Ara ja no es tracta de si juga o no Christian Stuani, anit absent per un problema al pubis. És clar que tenir-lo és sempre un avantatge. Però no depèn només de la presència del de Tala, el gran referent en atac. La cosa va més enllà. És potser aviat per treure conclusions i a un nou cos tècnic sempre se li hauria de donar un marge de maniobra, un cert temps per adaptar-se, sobretot si disposa de peces noves i si no acaba de tenir una plantilla del tot compensada. Però la posada en escena del Girona d’ahir va ser tan decebedora com preocupant, imatge que va allargar fins al xiulet final. Bustos es va encarregar de suplir la baixa de Stuani i Míchel va dibuixar una mena de 4-5-1, reforçant el mig del camp fent jugar plegats a Ibrahima Kébé, Pol Lozano i Aleix Garcia. S’hi sumaven Samu Sáiz i el jove Ureña. Aquest va ser l’únic que va desbordar per banda en tot el primer temps i va fer-ho al 45, abans que un defensa refusés la seva centrada. Ja perdia llavors l’equip, incapaç de controlar la situació davant un rival que li va guanyar cada duel, que va posar-hi dues o tres marxes més i que va avançar-se amb un gran gol de Paulino, al 41. El 7 del Màlaga va portar de corcoll a la defensa i hauria pogut avançar els seus abans, però el seu xut potent, dins de l’àrea i després de rebotar en els peus de Bernardo, va acabar impactant amb el pal.
El Girona es limitava a defensar com podia, deixant massa facilitats al Màlaga, capaç de connectar amb Brandon cada dos per tres. El jove i habilidós Kevin feia de les seves sempre que volia. Tres quarts del mateix passava amb Paulino, enganxat per banda dreta, fent patir Jairo. Poc tenia la pilota l’equip de Míchel i quan això passava, les idees s’acabaven ben aviat. Bustos, per no trencar amb la rutina, va provar-ho des d’una mica més enllà del mig del camp amb la fortuna habitual: aigua. I Kébé, titular en detriment de Terrats, xutava des de fora de l’àrea sense cap complicació per a Dani Martín. Aquest va ser tot el balanç ofensiu dels gironins, decidits a explotar reiteradament la banda de Jairo en atac. El 3 va projectar-se un munt de vegades però mai va ser capaç de connectar amb Samu o de burlar la vigilància de Víctor Gómez. Va evidenciar el Màlaga que la punteria no és el seu fort però, per contra, d’arribades en va anar acumulant. Després que Paulino xutés al pal, Brandon en va tenir un parell de ben clares abans que Juan Carlos posés la cama en una centrada perillosa des de la dreta. A cada minut que passava, l’allau es feia més evident fins que Paulino collia una passada interior i, amb l’esquerra, endreçava la pilota al pal dret d’un Juan Carlos que es va quedar clavat.
La reacció, un miratge
Mala peça al teler si l’entrenador fa tres canvis d’una tacada al descans. A Míchel no li agradava gens el que estava veient i va apostar per Baena, Calavera i Valery a l’inici de la represa. Al primer ni se’l va veure, tret quan l’àrbitre li va mostrar la targeta groga. El lateral va treure molt més el cap en atac que no pas Arnau, assegut a la banqueta al descans. I l’escalenc va protagonitzar l’única oportunitat clara en atac d’un Girona que, al 53, va fregar l’empat. La pilota li va caure als seus peus després que un defensor rebutgés un primer xut perillós. Valery no s’ho va pensar massa i va enviar una rematada seca i molt ajustada al pal esquerre. No va ser gol perquè Dani Martín va fer una molt bona intervenció. Reacció, sí, però també un miratge perquè la tònica va ser similar a la del primer temps, amb el partit cada cop més trencat a mesura que passaven els minuts.
La possessió es va equilibrar però això no ho va aprofitar l’equip per posar-hi una mica de pausa tot buscant la porteria contrària. El Màlaga mantenia el seu pla i això li va servir per seguir acumulant oportunitats. Amb camp per córrer, es va plantar més d’una vegada als dominis de Juan Carlos i fins i tot va enviar una altra pilota al pal quan Kevin, al 57, va provar una rematada que va desviar el seu company Escassi a la fusta. Míchel tocava totes les tecles possibles i al 69 feia debutar Borja García i asseia Samu, abans que Pablo Moreno fos l’últim escollit. De res van servir tots els canvis. L’entrenador, fins i tot, acabaria expulsat a pocs minuts del final per protestar. Ja al descompte, i sense cap altre argument ofensiu més que anar a la desesperada sense solta ni volta, el Girona encaixava el segon. Un altre de Paulino, aquest cop de rebot, quan Juanpe intentava salvar, sense èxit, el 2-0.
