Míchel Sánchez insistia diumenge a la nit en la conferència de premsa posterior a la derrota a La Rosaleda que el Girona havia d’aspirar «a tot». El tècnic madrileny feia aquestes afirmacions alhora que reconeixia que «les sensacions» que havia ofert l’equip a Màlaga havien estat les «pitjors» de la temporada. La desfeta, sense discussió, de diumenge va suposar la tercera consecutiva en un començament de temporada lluny de les expectatives. De fet, els 4 punts de 15 possibles que ha sumat el conjunt gironí en aquestes primeres cinc jornades són el balanç més fluix de l’última dècada. En aquest sentit, d’ençà del retorn al futbol professional el 2008 només en una ocasió el registre de punts havia estat pitjor: el curs 2009-10 en què se n’havien aconseguit tan sols 3. Aleshores però, el Girona era un club encara novell a la categoria que, amb un pressupost dels més baixos intentava sobreviure entre els molts transanlàntics que l’envoltaven. Tant és així, que la temporada es va salvar sobre la botzina i gairebé de miracle amb el famós i històric penal de Kiko Ratón contra el Múrcia.
Dotze anys després, el club ha canviat radicalment. Estabilitzat a la Lliga, amb dos anys a Primera i cinc play-off d’ascens, el Girona s’ha convertit en un dels grans. I com a equip gran, com diu Míchel, té «grans» objectius. A partir d’aquí, com recorda sempre el director esportiu Quique Cárcel, el primer repte és sumar els 50 o 52 punts que garanteixen la permanència i, un cop assolits, llavors somiar. Per a arribar-hi, enguany sembla que caldrà pedalar de valent. Això almenys és el que queda clar en aquestes primeres jornades després de superar l’Amorebieta bé (2-0) i de deixar escapar viu el Las Palmas (0-0), el Girona ha encadenat tres derrotes consecutives a Ponferrada (2-1), contra l’Sporting (1-2) i a Màlaga (2-0). Si bé és cert que en les segones parts del Toralín i contra els asturians, els gironins va fer mèrits com per no perdre, la realitat és que el Girona de Míchel només té 4 punts i ocupa llocs de descens (20è) a la classificació. La posició, a aquestes alçades, és anecdòtica però bé faria l’equip de començar a espavilar si no es vol enfangar.
Tampoc és que comencés gaire més bé l’equip la temporada passada. En un inici de curs molt estrany amb partits ajornats i la plantilla a mig fer, el conjunt de Francisco va aconseguir sumar 6 punts en els primers cinc partit gràcies a les victòria a Leganés (0-1) i contra l’Oviedo (1-0), que van donar certa tranquil·litat. Una temporada abans, amb Juan Carlos Unzué, el balanç va ser un xic més bo però tampoc res de l’altre dijous: 7 punts, per al màxim favorit a l’ascens. Començar malament la temporada no ha de ser, necessàriament, sinónim de fer un mal any. Només cal veure com el curs de l’ascens (2016-17), el Girona tan sols havia sumat 5 dels primers 15 punts. Una única victòria contra l’Elx (3-1), dos empats amb el Sevilla Atlètic (3-3) i l’Almeria (3-3) i dues derrotes a Valladolid (2-1) i Palma (1-0) no feien preveure una temporada històrica com així va ser.
El balanç de punts en els anys anteriors a l’ascens va ser força més positiu que el d’enguany: 7 punts la 2015-16 i 10 punts la 2014-15, 2013-14 i 2012-13. Per contra abans del salt de qualitat que va fer l’equip el 2012 amb el primer play-off contra l’Almeria, els inicis de curs eren més justos. En aquest sentit, en els exercicis 2011-12 i 10-11 el balanç va ser de 5 i 6 punts, respectivament.
El rècord negatiu el manté encara el Girona 2009-10 que, de la mà de Cristóbal Parralo només va poder sumar 3 punts en cinc jornades. L’equip va perdre contra Cartagena (0-1) i Real Unión (0-2), i va empatar davant el Rayo a Montilivi (1-1) i a Tarragona (1-1) i Anoeta (1-1). Aquell Girona no guanyaria el primer partit fins a la setena jornada contra el Castelló (1-0) i Cristóbal seria destituït a la novena després de perdre contra el Betis (0-2). L’inici va ser més fluix pel que fa a punts però aquell Girona no va encaixar tres derrotes seguides com l’actual. Una ratxa que necessita ser tallada el més aviat possible per evitar que els problemes s’agreugin. Dissabte a Montilivi, hi arriba un rival d’alçada com el Valladolid però que arriba també immers en una petita crisi. Els de Pacheta van perdre contra el Tenerife el cap de setmana (0-2) i en la jornada anterior van sortir escaldats de Burgos (3-0). Tot i això, els castellans tenen 7 punts a la classificació gràcies a les victòries contra Lugo (0-2) i Saragossa (2-0) i l’empat a Las Palmas (1-1).
