Tenir diners no assegura a cap equip l’èxit esportiu, però ajuda, i de quina manera, a comptar amb plantilles prou competitives per arribar el més lluny possible. Clubs rics han acabat perdent categories i entitats més humils han pogut arribar a l’elit o fins i tot guanyar campionats. En això del futbol no hi ha res escrit, però gaudir d’una bona salut econòmica ajuda, tot i que la clau és saber-la utilitzar. A Montilivi s’han viscut èpoques de tota mena. Penúries i també vaques grasses. Ara no és potser el millor moment ni s’està al cim, però tampoc hi ha els problemes d’uns anys enrere. El que va fer mal, això sí, va ser deixar escapar el caramel de la Primera Divisió i, també, no tornar-hi només un any després. Dos ascensos frustrats han donat pas a la tercera temporada consecutiva a la Segona Divisió. I com és lògic, els ingressos han anat perdent pistonada. Ha quedat reflectit en una plantilla que no té el valor de fa dos anys ni tampoc del curs passat però que, tot i això, encara és de les més preades de tota la categoria.

Quin és l’actual panorama? Transfermarkt, un dels portals especialitzats i de referència que, entre d’altres estadístiques, xifra el valor de mercat d’equips i futbolistes, situa el Girona en 28,70 milions d’euros. En són uns quants menys que l’última temporada, quan ascendia fins els 42,38. És a dir, una diferència de 13,68 milions d’euros, que no és pas poc. Explica aquesta davallada l’adeu de jugadors amb un valor important. Com és el cas del migcampista Monchu, ara al Granada; o del lateral Yan Couto, futbolista del Manchester City que actualment està cedit al Braga portuguès. Cadascun d’ells està valorat en 4 milions d’euros, un preu considerable. Passa el mateix amb Mamadou Sylla (1,5), Seba Cristóforo (1,2), Yoel Bárcenas (1) o Jonás Ramalho (1), que també han deixat Montilivi respecte el darrer exercici.

Amb les noves incorporacions d’aquest estiu no n’hi ha hagut prou per remuntar aquesta tendència, però algun dels joves talents que ara té Míchel a les seves ordres compten amb un valor considerable de mercat. És el cas de Darío Sarmiento. A l’argentí, de només 18 anys i cedit pel City al Girona, se’l xifra en 5 milions d’euros. La meitat, 2,5, són els que actualment valdria Álex Baena, prestat pel Vila-real en aquest cas. El podi el completa Nahuel Bustos, que repeteix cessió per segona temporada consecutiva. En el seu cas es parla d’uns 3,5 milions d’euros. S’hi afegeixen els 1,8 d’Aleix Garcia, els 1,5 de Borja García, el milió ras i curt de Pablo Moreno, els 800.000 euros de Pol Lozano i els 700.000 de David Juncá. Tots ells, les incorporacions d’aquest últim mercat.

Malgrat aquesta davallada, la del Girona és encara una de les plantilles més cares de tota la categoria. El seu valor només és superat pel Leganés (36,4 milions d’euros), Almeria (48,8) i Valladolid (58). Un curs enrere, tot i disposar d’un vestidor amb més valor, s’ocupava el cinquè lloc, en aquest rànquing. Classificació que fa dues temporades encapçalava l’equip de Montilivi sense discussió. Després del descens la plantilla 19/20 es va arribar a xifrar en 73,50 milions. Un dels valors més alts que s’han registrat mai a la Segona Divisió. Malgrat tot, no es va pujar. Perquè els diners ajuden a estar a dalt, però s’han de saber invertir amb encert.