Potser seria massa agosarat parlar de perfecció, però la ratxa de Cristhian Stuani des del punt de penal gairebé se li acosta. És una autèntica assegurança de vida, es miri com es miri. Passen els anys i res ha canviat. Pena màxima que el Girona té al seu favor, pena màxima que l’uruguaià, si és l’encarregat d’executar-la, acaba transformant. Només una única excepció en quatre temporades i escaig. Un únic però en aquesta equació. D’això en fa gairebé dos anys. La resta, tot alegries. La més recent, i de ben segur que no en serà pas l’última, arribava el dissabte passat a l’estadi, contra el Valladolid. Un penal salvador que Stuani va traduir en gol mentre Nahuel Bustos renegava des de la banqueta. L’argentí acabaria celebrant que la pilota va entrar. Just el que tothom esperava a Montilivi perquè la raresa és que el de Tala falli des dels onze metres.
Ell és tot un especialista en aquesta mena de situacions. Difícil recordar un jugador que estigui tan encertat des del punt de penal i que hagi passat per Girona. Ja n’hi ha hagut de casos recents, però trobar-ne un amb els números de Cristhian Stuani és gairebé impossible. Va fitxar el 2017 i encara vesteix de blanc-i-vermell, pel que estem parlant de quatre cursos complets i el que portem d’aquest. Bastant de temps que ha aprofitat per acumular gols. En duu ja 84 en competició oficial. Comptant la Lliga, Copa del Rei i també els partits de play-off d’ascens. Gairebé un terç els ha aconseguit des del punt de penal: 25. El que significa un 29,8 per cent dels gols que suma en aquest club. El més cridaner és que ha necessitat 26 llançaments per arribar-hi. Per tant, només n’ha desaprofitat un. El seu balanç és pràcticament immaculat. Un únic penal no va acabar al fons de la porteria. El 27 d’octubre del 2019, just després de fer fora Juan Carlos Unzué i de fitxar Pep Lluís Martí com a recanvi, el Girona va empatar a res amb l’Alcorcón a l’estadi. Un resultat que hauria pogut canviar en el temps de descompte. Stuani va tenir a les seves botes el gol de la victòria. Penal a favor però aquesta vegada la pilota va acabar impactant al pal. Feia una dècada (el març del 2009, sent en aquella ocasió jugador de l’Albacete) que no desaprofitava una situació així. Des de llavors, no ha tornat a fallar. Han passat gairebé dos anys i el 7 ja dibuixa la seva millor ratxa de penals marcats des que vesteix la samarreta del Girona. En va anotar 12 de consecutius en una primera tanda. Des del debut, a la Primera Divisió, fins que no va estar encertat contra l’Alcorcón, ja a Segona. Paït aquest error, ara enllaça 13 gols sense interrupció des dels onze metres, tots a la categoria d’argent.
A tot això, afegir que els penals de Cristhian Stuani no són ni de bon tros estèrils. Solen servir d’alguna cosa i l’equip n’ha tret profit gairebé sempre. Dels 25 gols de pena màxima que porten la seva signatura, 15 d’ells han aparegut en victòries del Girona. I 8 d’ells, en empats pel que han sigut clau per sumar com a mínim un punt. Només en dues ocasions s’ha acabat perdent el partit i tots dos cops han sigut a la Primera Divisió, gairebé de manera consecutiva: 2-3 contra el València i 1-2 amb l’Espanyol. Tampoc li dona massa importància a l’escenari, tot i que és cert que l’uruguaià ha marcat més penals a Montilivi (15) que no pas a fora (10). I la víctima favorita? El Saragossa, al qui li ha fet ja tres gols de penal.
La jornada acabarà amb l’equip fora dels llocs de descens
La derrota a Màlaga de fa vuit dies i el resultat d’algun rival directe a la classificació enviava el Girona a les mai desitjades posicions de descens a la Primera RFEF. Era aviat per treure conclusions però un toc d’atenció suficient per encendre la primera alarma. L’equip s’ha refet i el dissabte guanyava el Valladolid, resultat que li serveix per tancar la present jornada fora dels llocs de perill, faci el que faci avui el Burgos, que rep el Las Palmas. El Girona té 7 punts, dos més que els burgalesos, que marquen la frontera però que podrien escalar avui alguna posició. El proper rival a la Lliga serà l’Oviedo, que en suma 9 i que ara mateix es troba a tocar dels llocs de «play-off» d’ascens.
