Com ha passat l’estiu amb tanta incertesa? El final se li deu haver fet dur sense saber si seguiria o no al Girona.
Agonia seria la paraula. He estat esperant fins a l’últim dia perquè d’alguna manera el club em donava esperança. No obstant això, és cert que no vaig rebre cap trucada de la direcció esportiva fins al juliol. En cap moment van assegurar-me que renovaria, però tampoc em van tancar la porta. Tinc molta estima al Girona i sempre ha sigut la meva primera opció. Potser he tingut més esperances jo que no pas me les han donat, tot i que hi ha hagut moments de tot. Des de pensar que el meu moment al Girona havia passat perquè ja no em volien, a pensar que seguiria. Han sigut moltes emocions.
El Girona va perdre la final del play-off contra el Rayo el 20 de juny i a vostè se li acabava el contracte deu dies després. Durant aquell temps no va tenir cap mena de contacte amb el club, llavors?
No. La primera trucada va ser al juliol i l’equip ja havia començat la pretemporada. Va ser tard. Jo ja m’imaginava que passava alguna cosa estranya, però abans que acabés la temporada havia tingut algunes reunions amb en Quique (Cárcel) i havíem parlat que a ell li agradaria que seguís però que era complicat econòmicament. Va quedar una mica en l’aire. Per part del meu representant, vam saber que si s’alliberava massa salarial amb sortides jo podria tenir opcions perquè la direcció esportiva encara m’encaixava a l’equip. Per això, les meves esperances creixien encara que mai ningú em va dir «et quedaràs segur» o «espera’t que vindràs». Sí que van comentar-me «aquí et volem, la propietat no ens dona l’ok econòmic, però ho intentarem perquè creiem que et necessitem».
No tenia la confirmació oficial, però sí que va rebutjar ofertes d’altres clubs.
Les ofertes tampoc em van cridar l’atenció, ja fos per l’aspecte econòmic o pel projecte. N’hi ha hagut alguna que sí, però me’n vaig acabar desdint perquè realment creia que podria seguir entrenant amb els meus companys a Girona. El final ha sigut com un embut que corria molt de pressa. Vam tenir tot l’estiu per aclarir-ho i no he tingut la resposta fins fa poc. No ha pogut ser, i potser sí que hauria d’haver agafat alguna de les ofertes a fora que aleshores vaig descartar per quedar-me aquí. Se m’ha passat l’arròs amb tots els equips en aquest sentit.
Està ressentit per com ha acabat tot plegat?
Sí, estic ressentit. No puc dir que no. La sensació és de tristesa perquè he viscut moltes coses aquí, em sento part de la millor història del Girona. M’he fet el club molt meu i ara és com si m’hagués deixat la xicota. Tot i així, soc feliç amb la meva vida i he d’acceptar que tot s’acaba. Ha sigut d’una manera agònica, tant de bo m’haguessin dit el «no rotund» el primer dia per passar pàgina i digerir-ho d’una altra manera.
Què li va dir Quique Cárcel a l’última reunió i com ha acabat amb ell?
Tinc una bona relació amb en Quique i mai acabaré malament amb les persones que m’han donat de menjar. Jo també els he donat a ells, aportant molt com a jugador. El que és segur és que he rendit al camp en aquests set anys. Ha sigut mutu. No puc tenir cap paraula negativa cap a ell perquè sempre ha estat atent amb mi i m’ha cuidat. M’hauria agradat que fos sincer amb mi per no passar un estiu com aquest, però tindrem una bona relació. Crec que a un capità i una persona que s’ha deixat durant set anys la pell al camp, el final es podria haver fet d’una manera millor. Em considero una persona forta i no deixaré que això m’enfonsi. Normalment els comiats no són bons.
Esportivament, considera que encara podria haver aportat al Girona?
Ara mateix la plantilla està debilitada als laterals. N’hi ha un de lesionat, un parell de reconvertits com Jairo i Arnau... També m’havien dit que hi havia algun jugador que podia sortir a l’estiu. Calia reforçar les dues posicions. Si tens un capità, un jugador que porta molt temps al club que la gent se l’estima i que pot jugar en qualsevol de les dues posicions; fa que em resulti estrany que no comptin amb mi i que el desenllaç hagi sigut així. Crec que alguna cosa ha fet que no segueixi perquè el director esportiu em volia i m’ho crec. Per mi tot són excuses. Si no hi soc és perquè no han volgut.
La decisió ve de més amunt?
Crec que sí. En cap moment m’han dit «hi ha una persona que no et vol», però sí que «s’han donat totes les coses com perquè no segueixi». Que em comentin que «taparé als joves» no em serveix perquè si és així significa que tinc lloc a l’equip. Són excuses i aquesta és la realitat.
El comiat va ser una mica fred i va acabar xop com un ànec. Va trobar a faltar algun altre gest per part del club?
No he vist un comiat similar amb cap altre jugador. A mi m’hagués agradat acomiadar-me amb un últim partit a Montilivi, vestint de curt i jugant. Ara bé, també valoro la consideració que ha tingut el club per deixar-me acomiadar de l’afició a l’estadi. Aquestes últimes setmanes m’han fet arribar el seu suport i ho mereixien. Jo també volia donar-los un últim adéu.
On ha posat la samarreta commemorativa?
La tinc a casa. Vaig patir tot el camí de tornada per no trencar el vidre del marc amb el cotxe (riu). Ha arribat sana i la penjaré a una habitació.
Han sigut 199 partits. Què li ha faltat fer?
Tornar a pujar. L’ascens a Primera va ser pura felicitat. A Girona no s’havia previst abans. Els tres anys anteriors havíem estat a dalt, però pensàvem que si no ho aconseguíem era perquè no érem un club de Primera. Quan vam veure que realment hi érem, ens vam adonar que sí que hi tenim lloc. Va ser molt especial. Quan vam baixar semblava obligatori tornar a pujar, però és molt difícil. Tot i així, estem a les portes. M’hagués encantat haver pujat en un dels dos últims play-off perquè hauria sigut dels pocs jugadors que ascendeix dues vegades amb un mateix club.
Sense Aday, què li espera al Girona aquesta temporada? El vestidor esperava que renovés.
Tinc molts amics i companys a dins. Hauria sigut millor si hagués seguit, amistosament parlant. La temporada és llarga i Segona està molt igualada. Segur que serà un any difícil, i no ho dic perquè jo no hi sigui. Els desitjo el millor i tant de bo puguin estar a dalt o viure un altre play-off. Estem acostumats a coses bones. El primer any que acabem tretzens ens semblarà poc, però pot passar.
Creu que faltarà la figura d’algú que carregui el pes de l’equip a dins del vestidor?
Tenim veterans com Stuani, Borja, Juanpe o Juan Carlos que tenen molt pes. Hauran d’agafar la paella pel mànec i assumir el rol. Si pel que sigui no el tenen, el capità és una figura molt important i que es necessita. Els últims anys hi ha hagut molts jugadors, m’incloc, que hem estat treballant amb això. Sé que ho poden fer i ho han de fer, no poden pensar que ho farà un altre.
Com veu el futur del club amb nanos com Ureña, Gabri, etc.?
No he coincidit gaire amb ells, però els he estat veient i molt bé. Que hi hagi gent de la base és bo per al club. Sobretot, per la situació econòmica del club. Es ve de Primera i ara a Segona no està sent fàcil. Seria molt bo que formés jugadors que es puguin vendre. Abans, però, han de jugar bé al Girona i això vol dir que també cal tenir jugadors experimentats perquè els guiïn. És com un trencaclosques, totes les peces han d’encaixar perquè l’equip funcioni. Ja pots tenir talents molt bons que si no triomfen aquí, ho faran a un altre lloc.
Ha arribat a parlar amb Míchel?
Hem parlat molt poc. Va ser el dia del comiat i em va transmetre la seva idea de comptar amb mi en algun moment. Pensava que tornaria, però ell només pot opinar. Crec que tant ell com Quique estaven d’acord amb la meva renovació, però des de més amunt no s’acceptava la proposta d’Aday. El motiu de per què no segueixo ha quedat una mica enlaire. És trist que no siguin clars amb mi.
Què s’emporta de Girona?
Tot (diu sense dubtar). No només mitja vida, sinó que visc aquí, hi tinc la parella i la meva intenció és quedar-me a la ciutat. Probablement hauré de sortir, però sinó la meva intenció és seguir aquí o tornar en un futur. M’enduc un aprenentatge molt bonic de la vida, la ciutat i les persones que la formen. Hi ha molt bona gent.
Ara s’obre una nova etapa. Ja sap què farà?
De moment, no. Fa més l’afecte que agafaré un avió, que no pas una altra cosa. Ara mateix és incert i no puc dir res perquè no ho sé. Els mercats estan més oberts a fora, a l’estranger, que aquí.
Encara li queda futbol, llavors. Va dir durant l’acte de comiat que no l’entén d’una altra manera que no sigui lluitant fins al final.
Precisament per això intentaré trobar una sortida que em motivi. Vull donar el que soc, deixant-ho tot dins el terreny de joc. Em nego a anar a algun lloc per passar l’estona. Si no vaig al 100%, impossible.
Li agradaria seguir vinculat al Girona en un futur?
Sí. M’he casat amb aquesta ciutat. No sé quina podria ser la posició, però sí que m’agradaria ajudar-lo d’alguna manera. Tinc el vincle amb el Girona, que és de totes les persones que l’estimen, i, si ho puc, ho faré encantat.
