Ha necessitat tres partits a fora el Girona per estrenar el caseller de punts però li cal moltíssima feina encara per millorar les seves prestacions si vol sumar-ne uns quants més aquesta temporada, ho faci o no a Montilivi. Al Carlos Tartiere d’Oviedo, per més que Samu Saiz fes volar Joan Femenias al temps de descompte en una acció que hauria pogut significar el 0-1, el gran protagonista va estar a l’altra porteria. Va ser Juan Carlos i les seves aturades les que van mantenir viu el seu equip, massa badoc en algunes situacions de risc, com també estèril en atac. Inofensiu. Nul. Molta possessió i una sortida de la pilota prou correcta en la majoria dels casos, però les idees se’ls esgoten als de Míchel quan l’acció es trasllada una mica més enllà del mig del camp. El Girona va necessitar arribar al minut 97 per xutar per primer cop entre pals. El comptador d’oportunitats del seu rival ja feia temps que estava pels núvols, sobretot en la primera meitat. De notícies positives, no pas gaires. A l’encert del porter, que manté l’excel·lent estat de forma de l’última temporada, se li sumen el retorn de Santi Bueno -s’estrenava aquesta temporada deixant enrere els seus problemes al genoll- i el primer punt com a visitant.
Un únic xut realment perillós i ben dirigit en prop d’un centenar de minuts, sumant els descomptes d’una i altra part. Així és impossible guanyar. La proposta d’aquest Girona subratlla el tenir la pilota, moure-la amb criteri i buscar la millor solució en atac. El primer apartat cada cop està més après; la possessió va ser visitant. La segona premissa es va digerint. La sortida des del darrere era prou digna, ràpida i fluïda, però també hi va haver moments pel patiment. Com quan Borja García va fer una passada sense mirar i va obligar Juan Carlos a intervenir amb encert davant Obeng i Jimmy. Tot just s’havia celebrat el primer quart d’hora i l’Oviedo ja havia avisat uns quants cops, perquè poca estona abans el mateix Obeng, tot sol, havia rematat a fora quan ho tenia tot de franc per marcar. De la tercera condició, la que depèn de la presa de decisions, va camí de quedar per a l’examen de recuperació. Perquè en atac, l’equip va ser invisible. Nahuel Bustos, titular de nou, ni la va olorar. Però tampoc van generar gairebé res Álex Baena o Valery, almenys aquest últim en el primer temps. Tampoc se’n va sortir gaire Borja García, encara lluny de la seva millor versió.
L’Oviedo mereix més
Si Obeng xutava fora al 7, una acció calcada per la banda esquerra de l’atac -Calavera va patir moltíssim amb les excursions de Pierre i la qualitat de Borja Sánchez- acabava amb Dani Calvo desaprofitant, també a l’àrea, una centrada precisa que demanava ser rematada. Només tres minuts més tard, Viti, amb el cap, enviava la pilota a fora en una de les poques vegades que Bernardo es va veure superat. I al 38, una altra pels de casa, que flairaven el gol. Borja Bastón, des del balcó de la gran, va fer volar Juan Carlos amb un xut més col·locat que no pas potent. Va ser la tònica dels primers 45 minuts, on el Girona va tenir la pilota però la sensació de perill la van posar els de casa, molt més agressius i verticals.
Sí que després del descans els de Míchel van guanyar metres, però tampoc va ser per llençar coets. I això que amb l’entrada de Samu Sáiz i Stuani semblava que el panorama canviava, perquè només dos minuts després de la doble substitució, el 7 completava una molt bona acció individual de Valery amb un remat des de l’àrea que va marxar desviat. Ja poc abans l’escalenc, amb una centrada enverinada, havia fet aparèixer el porter Femenias, fins aleshores absent. Però va ser un miratge. La manca d’idees es va fer evident durant la mitja hora restant, ja amb Santi Bueno a la gespa i també amb Ureña i Sarmiento, dos punyals que no van fer massa mal. Jirka, tot sol i al 81, va desaprofitar un mà a mà amb Juan Carlos i aquí es va acabar l’arsenal ofensiu de l’Oviedo, que es va quedar amb un home menys per l’expulsió d’Obeng. El VAR va convèncer l’àrbitre que l’agressió de l’atacant a Calavera era mereixedora de la targeta vermella. Durant nou minuts de superioritat, Ureña va xutar a l’exterior de la xarxa, Samu va fregar el gol i Bernardo, a la desesperada, va fer aigües. Potser era massa tard. Com a mínim, un punt i la segona jornada sense encaixar cap gol. Per intentar veure el got mig ple.
