Joel Roca (Camprodon, 2005) sempre ha anat un pas per davant, futbolísticament parlant. El jove davanter, internacional amb Espanya sub-16 i sub-17, va debutar diumenge passat amb el Girona B sent encara juvenil de primer any, després de substituir Ricard Artero al minut 85 en la victòria contra el Vilassar de Mar (2-1). De seguida que va trepitjar el terreny de joc, va deixar detalls de qualitat, captant totes les mirades a Riudarenes. Amb 16 anys, apunta maneres al filial. Però no li ve de nou. I és que en les tres temporades que fa que és al Girona ja ha fet el salt en quatre equips des que va aterrar al cadet B, que aleshores dirigia Lluís Romero, la temporada 2019-20.
«Portem dues temporades que tot ha anat molt ràpid. El Girona li ha donat una empenta», explica el seu pare, David Roca. El camprodoní va passar al cadet A, amb Sergi Mora a la banqueta, el curs 20-21, però ràpidament el reclamaria el juvenil B d’Antonio Rivera i, fins i tot, debutaria amb el juvenil A d’Àlex Marsal. «Quan el representant ens va dir el primer dia que havia de jugar al juvenil B, pensava que el club ens mataria. I no, ho va encertar. El Girona li va donant molles de pa i ell les recull. Ha d’anar molt a poc a poc perquè en el futbol tot se’t pot complicar d’un dia per l’altre, i si avui ets a dalt, demà pots estar a baix, però està content i això és el que ens fa més feliços a nosaltres», comenta Roca.
«Portem dues temporades que tot ha anat molt ràpid. El Girona li ha donat una empenta»
Aquest exercici l’ha començat amb el juvenil A i ja ha tingut els primers minuts amb el filial poques setmanes després d’arrancar la Lliga (jornada 4). La seva progressió no sorprèn. «Des de petit, quan va començar a l’escoleta de la UE Camprodon, ja se li veia que tenia alguna cosa. Vam fer-lo jugar al benjamí en edat de prebenjamí i després amb els federats. Sempre anava un any avançat», recorda el vicepresident de la FEC Vall del Ter, Jordi Martí, que aleshores era el coordinador del futbol base del Camprodon. Amb el club del seu poble, Roca va proclamar-se campió de la Preferent Benjamí i van anar al Campionat de Catalunya: «Era de les poques vegades que un equip de les comarques gironines, que no fos el Girona, guanyava. No vam perdre cap partit en tot un any i va ser el màxim golejador de Girona. Posaria la mà al foc que també ho va ser de Catalunya. El seu cap anava molt de pressa, és intel·ligent jugant a futbol. Per nosaltres és un orgull veure’l créixer».
Roca va deixar el Camprodon pel Barça l’any 2016, sent aleví de segon any, després d’una gran temporada a l’aleví de la Primera Divisió. Marxar a la Masia, però, no va ser fàcil de gestionar per tot el que comportava. «Era molt petit i li va costar una mica. Ell és de poble, estava acostumat a anar a tot arreu amb la bicicleta, i allò era com viure reclutat en una església perquè no els deixaven sortir. Quan se li va dir que havia d’anar a la residència del Girona, no s’ho va prendre gaire bé... (riu)», explica Roca. En aquest sentit, el pare destaca el fort caràcter del seu fill. «És un nano rebel que ronda la hiperactivitat. Mai para quiet, quan era un nadó no podíem ni canviar-li els bolquers. Sempre rondina i li costa processar els canvis perquè pensa què li implicaran. Si haurà de perdre’s l’estiu a Camprodon, si no podrà veure els amics o jugar amb els companys... Al final ho assumeix perquè se n’adona que va sobradíssim. Té 16 anys i venim d’un confinament, és normal», comenta.
"Era molt petit i li va costar una mica. Ell és de poble, estava acostumat a anar a tot arreu amb la bicicleta, i allò [La Masia] era com viure reclutat en una església perquè no els deixaven sortir"
El talent de Roca en el futbol és «innat»: «Sempre anava amb la pilota amunt i avall. És la seva passió, i això que jo feia rugbi. Es transforma al camp com si estigués en un altre món. Juga amb disciplina, serenor... Mai ha tingut res contra els rivals ni cap entrenador s’ha queixat d’ell, malgrat que a l’escola és el primer d’apuntar-se de fer xerinola si algú la lia».
Diumenge Roca va tenir una nova oportunitat al Girona, i va aprofitar-la «sense pressió ni obsessió». Per a la seva família és primordial que «no deixi els estudis». El camprodoní compagina en l’actualitat un cicle formatiu d’esports a l’Escola Vitae, al GEiEG, amb el juvenil A i les convocatòries a selecció espanyola sub-17 (va estar seleccionat per primer cop amb la sub-16 al maig). «Cada vegada s’haurà d’esforçar més, però de moment hi va amb tot i no li costa».
