Quatre mesos després del 3-0 en l’anada de les semifinals del play-off d’ascens que el deixava sense pràcticament opcions, l’Almeria torna demà a Girona. Aterra amb l’etiqueta, un any més, de gran favorit a l’ascens directe després de dues decepcions consecutives a la promoció a mans del Girona. Dos play-offs que han caigut tots dos del cantó del Girona però que han convertit dels duels entre els de Montilivi i els andalusos en clàssics de la categoria en aquesta etapa moderna. En aquest sentit, cal recordar que la temporada 2012-13 Almeria i Girona ja van disputar la final del play-off en una eliminatòria en què el Girona de Rubi, l’ara entrenador de l’Almeria, hi va arribar fos i no hi va tenir res a fer (0-1 a Montilivi i 3-0 al Juegos del Mediterráneo). El de demà es presenta amb la incògnita de quin Girona es veurà. Si els de Míchel mostren la versió plana i inofensiva corren el risc de rebre fort. Ara, sí els gironins són capaços, a més a més de tenir la pilota, de ser sòlids al darrere, mossegar en atac i fer patir la defensa de l’Almeria, una victòria demà suposaria una grandíssima injecció de moral i confiança per al creixement de l’equip.
El Girona i l’Almeria s’han trobat tres cops en la fase d’ascens a Primera però a la Lliga també s’han vist les cares un grapat de vegades amb alegries i decepcions repartides. El balanç general entre els dos equips és desfavorable als gironins que, dels 18 partits, només n’han guanyat 4 i empatat 6. La resta, 8, han estat derrotes. Montilivi és un estadi d’on l’Almeria n’ha tret molt de petroli malgrat les dues eliminacions del play-off dels dos últims anys. Sense anar més lluny, la temporada passada, els andalusos se’n van endur la victòria gràcies a un polèmic gol de Sadiq (0-1) en posició dubtosa. Fins a la sisena visita no va poder el Girona doblegar l’Almeria a Montilivi. Va ser la temporada 2019-20, amb Francisco a la banqueta (1-0). En els cinc enfrontaments anteriors, els gironins havien encaixat tres derrotes i tan sols havien sumat dos empats.
L’Almeria era una bèstia negra per al Girona a principis de la dècada passada. Tant és així que els andalusos van guanyar consecutivament els tres primers partits que van jugar a Montilivi per 0-1 (2011-12, 2012-13 i play-off 2012-13). Eren els temps en què Charles, Fernando Soriano, Corona, Aleix Vidal o Iago Falqué marcaven diferències a Segona Divisó A. A partir d’aquí i després del retorn dels andalusos a Segona A, la sort va començar a canviar a l’estadi de Montilivi. Amb Pablo Machín a la banqueta, el Girona va esgarrapar dos empats (1-1) la 2015-16 i 3-3 la temporada de l’ascens, en partits d’allò més disputats. En els darrers anys, l’Almeria ha tastat la derrota a Montilivi. Llevat del partit de lliga de la temporada passada, la resta han estat tot victòries del Girona: 1-0 en Lliga i al play-off la 2019-20 i 3-0 al play-off també el darrer curs.
El duel de demà suposarà també el retorn de Joan Francesc Ferrer, Rubi a Montilivi. El preparador maresmenc ha vingut ja tres cops d’ençà que se’n va anar el 2013. Amb el Valladolid (14-15) va perdre 2-1, amb l’Espanyol a Primera (18-9) va guanyar 1-2 i el curs passat va sortir derrotat per 3-0 al play-off amb l’Almeria. Mentrestant, el de demà serà la cinquena vegada que Míchel Sánchez es vegi les cares amb Rubi. En els quatre enfrontaments anteriors, el tècnic del Girona ha tingut sort diversa. A la banqueta del Rayo Vallecano el curs 2017-18, Míchel va perdre 2-1 contra l’Osca de Rubi a l’Alcoraz, mentre que a Vallecas el va golejar per 3-0. La temporada següent, amb tots dos a Primera, Míchel al Rayo i Rubi a l’Espanyol, el madrileny va empatar a Vallecas (2-2) i va perdre a Cornellà-El Prat per 2-1.
