Vejam si ho he entès. Els tres màxims accionistes del Girona FC fan un esforç personal i empresarial i cobreixen les dues ampliacions de capital anunciades el mes de maig per valor de vint milions d’euros. D’aquesta quantitat, la meitat, sempre en números rodons, són per tancar desviacions (abans se’n deia dèficit) que el club havia tingut fins al curs passat. De l’altra meitat, deu milions, la LFP només deixa que tres siguin pel límit salarial que es pot destinar a la plantilla i com ja és sabut està absolutament disparat. Els altres set milions, la mateixa LFP ja veu la situació i obliga a guardar-los per futures desviacions (abans dèficit), perquè ja deu quedar clar que es necessitaran quan acabi l’actual temporada. És això?
Si és això, estaria feta l’explicació oficial del perquè enguany s’han baixat 200.000 euros en el pressupost per a la plantilla, perquè el Girona FC és l’únic equip que no arriba als quatre milions d’euros de límit salarial i perquè Míchel s’ha quedat sense el lateral dret, el migcampista solvent i el substitut de Sylla que demanava uns dies abans de tancar-se el mercat de fitxatges. Tot això després de fer un equip amb tres jugadors lliures i cinc joves cedits.
Si fos això que explicava, aleshores em venen algunes preguntes al cap, fruit del temor que em causa pensar en el futur. Si entre l’exercici passat i l’actual el club s’haurà menjat els vint milions d’euros de l’esmentada ampliació i també els diners fets per algunes vendes com les de Mojica o Ramalho, de què viurà la pròxima temporada? Haurem de posar un ciri per implorar un ascens salvador? O el club encara es farà més petit en pressupost i límit salarial per a la plantilla amb el que això podria suposar a nivell esportiu?
No sembla que la gestió del club sigui ni molt menys modèlica en aquest sentit, perquè si no, no estaríem parlant d’aquest atzucac al que es dirigeix l’entitat. I tot això, donant per fet que en l’apartat esportiu l’equip més o menys se’n surti, que si no...
