Pateix veient el Girona?

Sí. Pateixo com a aficionat i com a gironí. No ho faig igual que abans al camp però sí que ho visc amb intensitat i m’agrada veure’l.

«Sentir els colors és important i malauradament això s’ha anat perdent» | MARC MARTÍ Marc Brugués

Quina sensació li deixa l’equip?

Ara mateix es troba en una situació que ningú s’esperava i que no agrada. Tot i això, sóc optimista. Hi ha nois joves amb molta gana a més a més d’una colla de persones més experimentades que les han vistes de tot colors. Ser on és no agrada però el Girona ho superarà perquè té prou condicions i entitat per fer-ho.

Quan li va dir el club que tenia la porta oberta per sortir?

Al juliol. Ja m’ho enflairava quan no es va pujar. Van fer un projecte molt fort per ascendir els dos primers cursos i el desenllaç no va ser l’esperat. Estava clar que hi hauria canvis en la manera de veure el futur del club. Se’m va comunicar que podíem arribar a un acord si apareixia alguna situació favorable per tots dos. Al final per sort va sortir una oferta de Primera i no vaig poder dir que no.

Com es va quedar?

No em va agradar, que m’ho diguessin. Sento els colors i el club. Hi he passat moltes coses i em mereixia quelcom més. La situació va sortir així i no hi podia fer res. La veritat és que em va afectar a la pretemporada i als primers partits. No estava sent jo. No estava tranquil perquè potser no podria estar al meu club i era una situació desagradable.

Va cercar equip de seguida?

Tenia clar que si sortia una oferta bona de Primera l’agafaria però, canviar el club de la meva ciutat per anar a un altre de Segona A era una bajanada. No sortia res fins a manca de dos dies que va aparèixer l’Elx. La meva intenció quan vaig arribar era intentar jugar a Primera amb el Girona, però era una oportunitat que havia d’agafar perquè la carrera de futbolista és molt curta.

Se n’ha anat dolgut amb algú?

No. Al contrari. Tots sabem com funciona el futbol. Vull quedar bé amb el club, que és el que estimo. Vull anar-me’n com un senyor del Girona.

El Girona va pagar traspàs a un club de Primera com el Leganés per fitxar-lo. Al cap de dos anys, ve un club de Primera i se l’endú de franc. Si vostè no en fos el protagonista, entendria l’operació?

No ho entendria, però puc arribar-ho a entendre. No en sé de números però això demostra que el club està en una situació molt desfavorable i ha hagut de fer coses que en un altre moment no faria ni de bon tros.

Com es cou el seu fitxatge?

El director esportiu de l’Elx va parlar amb el meu agent i amb un dia es va tancar tot. El míster també em va dir que li semblava un gran jugador i que estava content del fitxatge. Per això, en aquest sentit estic satisfet, perquè sé que tinc la confiança del club i l’entrenador. Tenim una bona plantilla, humil i treballadora, per poder-nos salvar.

Això del dorsal 2 té alguna explicació o era l’últim lliure?

Era l’últim (riu). De vegades va bé perquè crida l’atenció si les coses surten bé i la gent s’hi fixa més.

Què li sembla que el club no fitxés cap més pivot?

Sorprèn i més sabent que podia marxar. Tot i això, va entrar en Borja García al final, que no és ben bé la meva posició. Jo no sóc director esportiu ni planifico però el Girona té prou jugadors per sortir-se’n. És qüestió de temps i confiança i, sobretot, que ningú baixi del carro. L’any passat també estàvem molt malament i vam aconseguir una ratxa increïble. La gent hi ha de ser a les males. Perquè en vingui una de bona, n’ha de passar moltes de dolentes. Hi ha equip, jugadors i cos tècnic per sortir de baix.

En la mateixa línia, Sylla sí que no ha tingut cap recanvi.

Potser no ha vingut ningú de les seves característiques sí, i pot sorprendre una mica. Quan se’n va un golejador normalment se sol fer un canvi de cromos.

Quin és el principal problema d’aquest Girona per vostè?

Considero que els manca ser més profunds amb pilota, sobretot. Molts cops tenen el domini del partit però sense malícia de cara a la porteria rival. A Segona és important crear, perquè els equips es tanquen molt i el futbol és més brusc. Manca aquest punt de malícia i profunditat. S’ha d’aconseguir que els altres equips no sàpiguen si el Girona pot jugar en curt o en llarg, si arribarà entre línies... Han de posar més pilotes a l’àrea i sobretot, arribar-hi amb més gent.

Aquest estiu se n’ha anat vostè i Aday, el passat Granell, abans Pons i Eloi. S’està perdent una mica l’essència i el sentiment de pertinença?

Sí. Hi estic d’acord. Aday, Granell, Pere... són gent que sent el club. Hi han estat molts anys i coneixen l’esperit i l’orgull gironí. Era una característica que tenia el club. Treballar i seguir treballant encara que no juguessin i els resultats no arribessin. És quelcom que es porta a dins i és fonamental tenir una identitat de pencaire. En futbol hi ha la qualitat sí, però cal tenir aquesta identitat de pencaire i ser ambiciós. Sentir els colors és important i malauradament s’ha anat perdent.

Corredera, Brugué, els germans Valentín...Hi ha molts jugadors gironins a Segona A que podrien ser aprofitables. Entén que no s’hi aposti?

Considero que per als jugadors de les comarques és increïble jugar al Girona, perquè és el club de la terra. Tots donarien aquest plus que, potser en un altre club, ho faran molt bé, però no tindran aquest punt de sentiment.

A la plantilla hi ha jugadors molt joves com Terrats, Arnau, Kebé, Ureña, Sarmiento...Es pot aspirar a tot amb tanta joventut?

La part positiva que hagi marxat gent i no hagin vingut recanvis, és que els joves tenen l’oportunitat de demostrar que poden jugar al futbol professional. El principal és tenir paciència, perquè de condicions i qualitat en tenen. La manera que té el Girona de treballar el planter és excel·lent perquè puguin arribar a triomfar i consolidar-se. Cal paciència perquè d’aquí un o dos anys tindran el recorregut i l’experiència que no tenien abans.

És gaire diferent Míchel de Francisco?

Són diferents. Tant pel que fa a la idea de joc com amb la manera de transmetre-la. Un veu el futbol d’una manera i l’altre, d’una altra, però tots dos tenen una idea i hi van a mort.

Ara que ha passat un temps, què va passar el dia del play-off amb el Rayo?

Sabíem que teníem un avantatge no definitiu de Vallecas. Ens va sortir un partit on no vam estar a l’altura. Ens van marcar un gol molt de pressa i ja no vam saber reaccionar. Llavors, quan vam voler, ja no hi vam ser a temps. Ja ens va passar contra l’Elx. El Rayo era un molt bon equip i venia sense res a perdre. Nosaltres amb el 0-1 vam veure que podíem perdre l’ascens. Mirava a la graderia i, ja a la primera part, hi va haver un moment que vam notar que se’ns podia escapar i vam tenir la por que passés. No vam jugar tan lleugers com al tram final del curs. Va ser una llàstima que, per un gol, se’ns escapés quelcom que ens mereixíem.

Aquests fantasmes no desapareixeran mai?

No hi són només al Girona. A qualsevol equip li passaria. Amb el 0-1, ni nosaltres ni l’afició vam reaccionar. El Rayo va créixer i ens va acabar de matar. A la mitja part estàvem molt fotuts i pensàvem «ja no tenim l’ascens, i ara què?». Després, a la segona part, ells van fer el seu joc i va ser impossible.

No va ser el final desitjat de la seva etapa al Girona.

Per res del món. El meu somni era pujar a Primera amb el meu club. Hem tingut dos desenllaços horrorosos. Al final, em quedo que hem lluitat fins al final i han estat dos anys increïbles. Em sap molt de greu no haver pujat.

En els últims anys, la massa social del Girona ha crescut molt i s’ha captat molta mainada. Aquest caliu que s’ha anat cuinant pot perillar si l’equip comença a moure’s per més baix?

Espero que no passi. S’ha aconseguit quelcom molt bonic, que és que la gent no mira el Barça o el Madrid i és del Girona. S’ha de mantenir passi el que passi, sigui en una situació complicada o a Primera, on tot era molt bonic.

Sporting, Màlaga o Las Palmas són a dalt després d’uns anys de reconstrucció. El Girona és en aquesta fase?

El Las Palmas ha confiat en el planter i el Màlaga s’ha reinventat després d’una situació econòmica complicada. Al Girona potser li passa. Ha de recórrer a la gent del planter, que està preparada, i es treballa espectacularment, comparat amb quan hi era jo. És valuós que el club es pugui anar enriquint.

Em signa que se salvi l’Elx i el Girona també es mantingui?

Signo la salvació amb l’Elx i que el Girona estigui a Primera.