L’aixecament de totes les restriccions per part del Procicat farà que demà, després de 588 dies, Montilivi obri les portes de bat a bat en el partit contra l’Osca. Un dia, sense cap mena de dubte, històric perquè suposarà que l’estadi s’obrirà al 100% de la capacitat al cap de més d’un any i mig sense públic o bé amb l’aforament limitat. El bon horari (16:00) i la delicada situació de l’equip fa que el Girona confiï que l’afició respongui i assisteixi en massa a l’estadi per donar suport als de Míchel Sánchez. En aquest sentit, ja en l’últim partit a casa contra l’Almeria, l’entrada va ser prou bona (4.914 espectadors). Això sí, lluny encara queden els 7.914 espectadors que es van aplegar a l’estadi en el darrer matx abans de la pandèmia, contra l’Albacete el març del 2020. Entremig, el Girona ha disputat a l’estadi 38 partits, la majoria dels quals a porta tancada llevat dels darrers 7 (5 enguany i els 2 del play-off de la temporada passada), amb limitació d’aforament. Montilivi, doncs, s’ha avesat a una anormalitat inesperada que l’ha obligat a viure i patir dos ascensos frustrats sense el suport total de l’afició blanc-i-vermella. En total, en aquesta situació extraordinària, el Girona ha jugat 38 partits, amb un balanç de 22 victòries, 6 empats i 10 derrotes. 

Demà, contra l’Osca, la cosa serà diferent i els de Míchel tornaran a comptar el suport dels seus incondicionals al complet. Sense dades oficials d’abonats, el club ha posat entrades a la venda per mirar d’acostar-se al màxim, entre socis i tiquets venuts, a la capacitat total de l’estadi (11.200 espectadors). 

La polèmica arbitral va marcar aquell 1-1 entre el Girona i l’Albacete. El conjunt que entrenava llavors Pep Lluís Martí va reclamar un parell de penals en el temps afegit per mans de Diego Caballo que Vicandi Garrido es va empassar i al final va deixar escapar dos punts valuosíssims. Els gairebé 8.000 espectadors que van ser a Montilivi poc que es pensaven que una pandèmia mundial els privaria de poder veure en directe el seu equip durant un any i mig després. Primer semblava que havia de ser poca cosa i després que se solucionaria al cap d’un parell de setmanes, però el partit de la jornada següent al camp del Las Palmas va trigar tres mesos a jugar-se i la temporada no es va poder acabar fins ben entrat el mes d’agost. El Girona va tornar a Montilivi el 16 de juny per rebre el Racing de Santander. Aquell tristíssim 0-0 va ser el primer partit de molts a l’estadi a porta tancada. En aquell exercici 2019-20, el Girona s’enfrontaria també al Numància (2-0), Saragossa (1-0), Almeria (1-0) i Cadis (2-1), a més a més, d’altre cop l’Almeria (1-0) i l’Elx (0-1) en el play-off per pujar. 

La situació epidemiològica no va variar gaire la temporada passada i LaLliga, seguint els protocols marcats pels organismes de Salut corresponents, no va permetre l’entrada de públic als estadis fins ben bé al mes de juny. Això va fer que durant tot el curs, només els crits de la vintena llarga de seguidors del Jovent Gironí que s’aplegava a la zona de darrere el bar del Gol Sud, a fora l’estadi, trenquessin el gèlid silenci del recinte. A part del suport d’aquests incondicionals, els únics crits dels entrenadors o els «meva», «deixa» o estic sol» dels protagonistes que se sentien a la gespa. Sota la batuta de Francisco Rodríguez, el Girona va signar un inici irregular que semblava deixar-lo sense opcions de res. Tanmateix, l’equip va experimentar una reacció fulgurant al darrer tram de campionat que li va permetre no només entrar al play-off sinó arribar a la final contra el Rayo. El balanç a Montilivi va ser 15 victòries, 4 empats i 7 derrotes, entre Lliga, promoció i Copa. 

En aquest sentit, la flexibilització de les restriccions a finals de temporada van permetre que Montilivi pogués obrir l’aixeta. El primer dia en què el públic va poder tornar a l’estadi va ser en l’anada de la semifinal del play-off contra l’Almeria. Un 3-0 que va fer gaudir els 1.500 privilegiats espectadors que van poder entrar. Al cap de quinze dies, 1.500 més van plorar pel no-ascens de l’equip, que va desaprofitar l’1-2 de Vallecas i va veure com el Rayo celebrava el retorn a Primera de forma inapelable (0-2).

Amb la vacunació general i la millora de les xifres de la pandèmia, enguany, de mica en mica s’han anat alleugerint les restriccions. Així, amb una restricció del 30% de la capacitat, 1.871 persones van veure en directe el duel contra l’Amorebieta. Contra el Las Palmas van ser 2.163 i davant l’Sporting, 2.141. Tot i la pluja, ja al 40% de la capacitat, amb el Valladolid van ser 3.534 i, al 60% contra l’Almeria, 4.914, en la millor entrada del curs fins ara. Una xifra que s’hauria de superar demà.