N’hi ha d’haver pocs de futbolistes que hagin estudiat enginyeria informàtica i tinguin una empresa d’intel·ligència artificial.

Esteban Granero va muntar una empresa d’anàlisis big data i el vaig poder conèixer i parlar-ne. M’encanta tot el relacionat amb la tecnologia i la innovació. No l’he pas acabada la carrera encara. Em vaig quedar a tercer i després he anat fent cursos més específics.

Alan Baró és enginyer tècnic.

Sí! Vaig coincidir amb ell al filial de l’Osasuna (2009-10). Hi vaig parlar no fa gaire i és una grandíssima persona!

Amb 34 anys es veu més al món de l’empresa o lligat al futbol un cop pengi els guants?

No ho sé. Quan arribi el moment, m’ho plantejaré. Són dos mons que m’apassionen. Si em pogués dedicar a la tecnologia no podria dir que no, però també m’agrada el futbol. Hi pensaré fredament quan toqui.

Osasuna, Porto, Granada, Vila-real, Osca... El futbol li ha permès viure moltes experiències.

És la meva dedicació des que amb 9 anys vaig deixar l’atletisme. El futbol ha estat un aprenentatge de la vida en molts aspectes, tant de bons com de dolents. Són moltes experiències, amics i companys que acumulo a la motxilla.

Fins i tot va poder jugar la Champions amb el Porto.

Va ser un dels moments que se somien de petit. Vaig tenir la sort de debutar i també de jugar molts partits d’Europa League amb el Vila-real.

El 2010 ja va estar a l’Osca cedit per l’Osasuna i va ser el porter menys golejat de Segona A. Quan li van dir de tornar l’any passat a Primera no va poder dir que no?

Sempre porto l’Osca al cor per aquella temporada. Va coincidir un moment esportiu molt bo i un gran grup humà, que em va marcar. No és com tornar a casa però sí fer-ho en un lloc on sóc feliç.

Recorda el gol de falta que li va fer Jandro Castro aquell any?

Sí que me’n recordo, sí....Va ser un golàs!

S’hauria imaginat llavors, deu anys enrere, que el Girona i l’Osca tocarien la Primera?

El creixement de l’Osca ha estat molt important i veure’l a Primera ha estat impactant. Llavors era un club que havia estat més a Segona B que no pas a Segona A. El Girona també estava en aquesta línia i ara ha millorat molt en instal·lacions m’han dit. No sé si m’ho hauria cregut, la veritat.

La temporada passada tocaven la salvació amb els dits i se’ls va escapar.

Va ser una llàstima. L’equip va fer les coses bé a la segona volta. Llàstima que vam començar amb un dèficit de punts important. Això ens va fer jugar finals cada partit. Vam girar la truita però al final se’ns va escapar per un gol.

Va tenir Míchel el curs passat. Quin record en té?

Un gran professional. Un tècnic amb la seva metodologia i manera de veure el futbol, que intentava que els jugadors l’apliquessin.

Se li té estima aquí a Osca, per haver pujat el 2020?

Em sembla que sí. Quan s’aconsegueix un ascens és quelcom que no es pot esborrar i va deixar una bona empremta.

Amb ell jugava, amb Pacheta no tant.

Vaig començar jugant. Llavors vaig agafar la Covid i no vaig tenir la continuïtat esperada.

Com és Nacho Ambriz pels que no el coneixen?

Un fenomen. Sempre té el jugador motivat, sap transmetre, parlar i que hi hagi alegria al vestidor. Té tothom endollat. Ens explica moltes experiències que ha viscut de jugador.

El Girona acumula moltes garrotades consecutives. S’ho explica?

Ha anat així, però també vol dir que el Girona ha fet grans coses els últims anys. Aquesta és la lectura. El futbol, com la vida, és capritxós. És un club que treballa bé per mantenir-se tants anys al futbol professional.

Li costa molt al Girona enlairar-se. El veu entre els favorits?

Enguany la categoria està més igualada que mai. Hi ha equips que estem cridats a estar a dalt i ens està costant.

Va coincidir amb Baena al Vila-real. Pot marcar diferències a Segona A?

Té molt de futur. És ràpid, té fam i molt de desequilibri.