Si quan es fa el millor partit de la temporada es perd, mal assumpte. Intens defensivament, implicat i amb ocasions com per haver guanyat tranquil·lament, el Girona va veure com l’Osca s’enduia els tres punts de Montilivi i l’enfonsa una mica més a la classificació. En futbol, el que mana són els gols i, l’equip va evidenciar, altre cop, que no en té. Per contra un Osca, d’allò més garrepa durant molts minuts, va endreçar les dues primeres rematades a porteria que va tenir per castigar la poca punteria del Girona. Els de Míchel van neutralitzar la diana inicial de Marc Mateu però van ser incapaços de transformar la superioritat en gols i van veure com els aragonesos s’enduien el triomf de Montilivi en un exercici increïble d’efectivitat i practicitat. Amb tot perdut, Seoane va sentenciar en l’afegit instal·lant ara sí la crisi total al club. El que havia de ser una gran festa amb el retrobament total amb l’afició es va convertir en un malson amb la tercera derrota consecutiva. La imatge va ser bona però la derrota fa encendre, si no ho estaven ja, les alarmes.

Stuani va entrar a la segona part i va tenir un parell d’ocasions per marcar. | A NIOL RESCLOSA

Si les coses no rutllen, s’han de canviar coses. I com que de jugadors tampoc és que en tingui gaires, Míchel va decidir ahir tocar el dibuix a la recerca de trobar la tecla adequada per fer reaccionar l’equip. Les lesions de Terrats i Pol Lozano van ajudar que s’acabés de decidir però finalment, el Girona va recuperar el clàssic 5-3-2 o 3-5-2 que tan bon resultat va donar amb Pablo Machín. Amb Stuani a la banqueta, la punta d’atac va ser per a Bustos, amb Samu Sáiz ajudant-lo i Borja García i Baena, arrencant d’una mica més enrere. Aleix Garcia comandava tot sol la sala de màquines, mentre que els carrils eren per a Jairo i Arnau i l’eix per a Bernardo, Juanpe i Bueno. Tot plegat en un marc immillorable per trobar el punt d’inflexió desitjat en forma de victòria. Esperonat per l’enyorat Montilivi de les grans ocasions, el Girona va entrar bé al partit, intens i mirant porteria. Bernardo, de cap, en una acció d’estratègia va fregar el gol i Bustos ho va provar amb un xut tou a les mans del porter.

Pablo Moreno, a la imatge amb Nwakali, va fer el gol de l’empat.

Els de Míchel no patien en defensa i tenien la iniciativa del partit arribant amb més presència a l’àrea rival que d’altres dies. Fins i tot Arnau Martínez va fer un gol de cap que, tanmateix, l’assistent no va concedir per fora de joc. A pilota aturada, els gironins feien molt de mal i Andrés Fernández va salvar espectacularment un cop de cap de Bernardo. El Girona feia mèrits per avançar-se. Encara abans del descans, Bernardo tornaria a fer lluir el porter visitant.

El Girona havia estat superior a l’Osca durant la primera part però havia faltat el de sempre, el gol. Un xut d’Aleix Garcia només començar la represa va llepar el pal. Semblava que el guió continuaria igual però en la jugada següent Escriche va evitar un out per servir el gol a Marc Mateu, en la primera aproximació clara de l’Osca. Una gerra d’aigua freda. El migcampista valencià va definir molt bé mentre els jugadors gironins protestaven que la pilota havia sortit.

El partit feia pujada. El gol havia fet mal però el Girona no defalliria i continuaria igual. Les internades de Jairo per l’esquerra i d’Arna Martínez per la dreta funcionaven i l’equip trepitjava àrea. A punt va estar de trobar el premi Bustos, després d’una gran assistència de Baena però l’argentí no va saber definir sol davant Andrés Fernández que li va guanyar la partida en l’un contra un en l’ocasió més clara del partit. No hi havia maneres.

Míchel va decidir moure la banqueta i fer entrar Stuani i Pablo Moreno per Bustos i Borja García. En només dos minuts, els dos davanters de refresc van fabricar-se el gol de l’empat. L’uruguaià va guanyar el salt a Andrés Fernández i, per assegurar que la pilota entrés, Moreno va pentinar-la per acabar-la d’empènyer al fons de la xarxa. Montilivi va rugir com feia temps que no ho feia per celebrar el gol de l’empat.

Començava un altre partit de poc més de vint minuts i el Girona el volia guanyar. Decidit a buscar el segon gol, entre el porter i el travesser van desviar un xut enverinat de Samu Sáiz i, al cap de poc, Stuani va fer intervenir altre cop Andrés en una rematada marca de la casa. El Girona tenia l’Osca embotellat a la seva àrea en els millors minuts de la temporada. El gol, però no arribava. Ben poc va faltar perquè l’aconseguís Baena, amb un xut que gairebé se li escapa a Andrés Fernández. L’empat era tan a prop que semblava que havia de caure pel seu propi pes. Tanmateix, el que va arribar va ser una altra galletada d’aigua freda. L’Osca castigaria la mala punteria del Girona en tot just la seva segona rematada a porteria del partit. Una acció mal defensada per l’esquerra va acabar amb una centrada per la dreta de Buffarini que Seoane va enviar al fons de la xarxa sense que Juan Carlos hi pogués fer res. Increïble però ben cert.

A contrarellotge, ferit i amb Bernardo de tercer davanter centre, el Girona ho va intentar a la desesperada. Ja no hi havia temps. Només n’hi va haver perquè, després d’una bona aturada de Juan Carlos a Gaich, l’Osca sentenciés. Amb el Girona bolcat, Pablo Moreno va perdre una pilota infantilment i va permetre el contracop de Gaich que va habilitar Seaone perquè fes encara més injust el resultat.

Tres derrotes consecutives per segon cop i 8 punts de 30

Quan el mes passat, el Girona va encadenar tres derrotes, va caler anar a la temporada del descens a Segona A (18-19) per recordar l’última vegada que li havia passat a l’equip. Els gironins van perdre consecutivament a Ponferrada (2-1), contra l’Sporting (1-2) i a Màlaga (2-0) en una ratxa que va fer caure l’equip a la part més baixa de la classificació. La victòria contra el Valladolid (1-3) semblava aturar la sagnia però no va tenir continuïtat. L’equip va esgarrapar un punt d’Oviedo (0-0) però de seguida les fragilitats de la plantilla han tornat a aflorar amb una altra sèrie de tres derrotes consecutives. Almeria (1-2), Lugo (1-0) i ahir Osca (1-3) van superar el Girona per confirmar la crisi. Diuen que és a partir de la desena jornada quan els equips comencen a situar-se per on s’hauran de moure tota la temporada. Doncs bé, els 8 punts en 10 jornades són indicadors que el Girona, enguany, haurà de patir. Evidentment que la competició és molt llarga però també ho és que si el club no reforça la plantilla amb algun efectiu, la Lliga del Girona serà lluitar per mantenir-se a la categoria.

Això no s’atura i dijous l’equip visita Miranda de Ebro en un partit que serà una altra final.