La manca de gol és una xacra que acompanya el Girona des de principi de temporada. Amb 7 gols en 10 jornades, l’equip és el segon pitjor realitzador de la categoria empatat amb el Burgos i només superat pel Saragossa i el cuer Alcorcón (6). Uns números insuficients per a lluitar per objectius ambiciosos, però també per a mantenir-se. En aquest sentit, i a l’espera del que es pugui aconseguir al mercat d’hivern, Míchel pot tenir una alternativa no gaire lluny. Amant del planter, el tècnic va incloure Dawda Camara a la convocatòria dissabte passat contra l’Osca. El davanter va arribar a escalfar sense, finalment, debutar. Dawda, que el mes que ve farà 19 anys, és una de les sensacions del filial aquesta temporada (3 gols en 7 partits) i podria repetir convocatòria per jugar dijous a Miranda.

Unes quantes samarretes amb el dorsal 42 i Dawda a l’esquena delataven els amics i familiars que no es volien perdre el possible debut a Segona A. Origi, com el va batejar Stuani el primer dia que va entrar al vestidor per la semblança pel pentinat amb el davanter del Liverpool, compleix enguany la seva vuitena temporada al Girona, on hi va arribar quan era aleví de primer any procedent del Porqueres el 2014. «Vam fer una temporada espectacular sent campions de Lliga i màxims golejadors de Catalunya. Ell havia fet 88 gols en un any (3,4 per partit) i el Girona va venir a buscar-lo», explica Sile Camara, el seu germà i l’entrenador d’aquell súper Porqueres. Dawda va compaginar aquella darrera temporada al Porqueres amb uns entrenaments a la Fundació Marcet, de Barcelona, amb el qual va participar al Memorial Barceló o la Danone Cup. A final de curs però, el Girona el va captar per a la seva estructura.

Sile va entrenar Dawda al Porqueres el curs 2013-14. | MARIA PADRÉS

Dawda és el més petit dels deu germans Camara. Amb Sile es porten 16 anys de diferència. Per a Dawda, Sile és més que un germà. Tot un referent on emmirallar-se per poder arribar algun dia a ser professional. Des de ben petit, Dawda ha seguit de prop la carrera de Sile, acompanyant-lo, al costat de la seva cunyada Maria Padrés, pels camps de Tercera o Primera Catalana. De fet, no era gens estrany veure fa uns anys Dawda corrent rere una pilota per la gespa del Miquel Coromina, Vilatenim o del Nou Miramar abans d’un partit del Banyoles, Figueres o de L’Escala. Tampoc ho és ara trobar Dawda per Maià o pel Camp Vell de Banyoles veient alguns dels seus amics de tota la vida. I és que malgrat, la trajectòria ascendent, el banyolí «sap d’on ve i no canviarà els amics, passi el que passi», diu el seu germà.

De moment, tot i ser la Festa Major de Sant Martirià, aquest cap de setmana Dawda no es deixarà pas veure per la zona de Barraques. «Com a molt anirem a fer una volta per les atraccions de la Fira amb la meva dona i filla», diu Sile, que assegura que el seu germà té molt clar què pot fer. «És molt centrat i disciplinat. Sap que el futbol requereix disciplina i exigència», afegeix. En aquest sentit, els horaris dels entrenaments han fet que Dawda aparqués el grau mitjà d’electromecànica que feia a l’IES Josep Brugulat. Tanmateix, té previst acabar-lo i mentrestant vol treure’s el carnet de cotxe i millorar l’anglès i el francès.

Els consells de Sile han estat sempre presents en el creixement esportiu d’un Dawda que se sap gairebé de memòria un vídeo del Youtube amb els millors gols del seu germà, el seu mirall des de sempre. Futbolísticament però, Sile considera que són molt diferents. «No té res a veure amb mi. Fa 1’90, és fort, tècnicament exquisit, juga bé d’esquenes, té un gran joc aeri, bon xut i una gran gambada. Una mica estil Ibrahimovic però més ràpid. D’aquí uns anys ja ho veurem», diu. Sile recorda que el seu germà no ho ha tingut fàcil fins arribar on és ara. «De l’equip del Girona de quan va arribar ja no en queda cap. Cada any és un examen», assenyala. De moment, encara no ha debutat però Sile confia que ho acabi fent. «Míchel ha demostrat que confia en els joves. Si fa la feina ben feta, el premi arribarà».