Per casualitat ahir al matí veia en una d’aquestes pàgines d’efemèrides que tenen els diaris, que tal dia com ahir, un 21 d’octubre de 1879 Thomas Edison presentava la làmpada incandescent, vaja la bombeta, la llum artificial.
Al vespre, al final del partit jugat pel Girona FC a Anduva i amb la victòria davant del Mirandés vaig pensar que el que havia llegit al matí devia ser una premonició, perquè l’equip de Michel també va veure la llum en una nit que podia haver estat molt fosca en cas d’haver tingut un altre resultat. Tothom s’emparava en les bones sensacions deixades el passat cap de setmana en el partit contra l’Osca, però com que aquest equip és imprevisible, no era fàcil apostar amb els ulls clucs que aquesta bona imatge continuaria i es traduiria en un triomf. Vaja, en llum.
Els gironins han passat pel primer quart de lliga amb 11 punts, una xifra que té una doble lectura. D’entrada sempre és un aspecte emocional positiu per tothom i que alhora aporta tranquil·litat al mateix vestidor.
Per altra banda, queda clar que 11 punts en una quarta part de lliga portarien a 44 punts al final del campionat, xifra clarament insuficient per pensar en la permanència. Això vol dir que ara que s’ha vist la llum cal començar a millorar amb celeritat i a sumar amb rapidesa.
Si es parla de permanència, la millora no ha de ser res espectacular i hauria d’estar absolutament a l’abast del Girona , però si l’objectiu es col.loca més amunt, aleshores sí que els números en el que queda de campionat ja haurien de ser notables.
Però vaja, si amb el malament que han anat les coses fins ara havent perdut més de la meitat dels partits jugats, els llocs de promoció només estan a sis punts i l’ascens directe a deu, queda clar que temps per plantejar-se fites majors n’hi ha de sobres. Sempre que la llum, que sabem que ara està molt cara, no es torni a apagar.
