No hi ha cap fórmula màgica i la recepta és ben senzilla. Es tracta de guanyar i punt, no cal buscar-li tres peus al gat. Dir-ho és ben senzill, el que es fa difícil és aconseguir-ho i encara més mantenir-ho al llarg del temps. Li ha quedat clar al Girona. Si no vol patir, ha de sumar de tres en tres. I un cop se’n surt, intentar repetir-ho seria el millor que li podria passar perquè fer de la irregularitat el pa de cada dia és massa perillós en una categoria com la Segona Divisió, on cap equip regala res i la igualtat és màxima. Tot i perdre peces interessants durant l’estiu, n’hi havia que situaven els de Montilivi entre la terna de favorits per lluitar per l’ascens. Li queda molt de camí ja no només per això, sinó per treure el cap per la part alta de la classificació a un equip, el de Míchel, al que li està costant moltíssim enllaçar alegries. Va trencar amb una inèrcia negativa el dijous a l’estadi d’Anduva. Excel·lent imatge durant prop d’una hora per després passar al patiment extrem. Però se’n va sortir. Ara, si vol escapar d’una vegada per totes del descens i començar així a mirar cap a dalt, ja té coll avall què és el que ha de fer. Guanyar de nou.

Es torna a casa, on s’han alternat les bones i les males notícies. Alguna actuació convincent ha vingut també acompanyada d’altres decepcions. La barreja que millor ho explica, la de l’últim cop a l’estadi, quan tot i fer un bon partit amb l’Osca, es va perdre. La poca contundència a una i altra àrea pesava, i de quina manera. Errades que es van resoldre uns dies més tard, a Miranda. Els gols de Nahuel Bustos i Santi Bueno van arrodonir una molt bona primera meitat, farcida d’ocasions, per acabar això sí demanant l’hora en un darrer tram amb assignatures pendents. Amb la injecció de moral que suposa aquest recent 1-2 es presenta el Girona per rebre un Saragossa que enllaça vuit jornades sense perdre, però les set últimes les ha tancat amb empat. Els aragonesos són cinquens per la cua. És a dir, que ara mateix marquen la frontera amb la permanència. Sumen els mateixos 11 punts. Empatant, s’estarà allà mateix. Perdent, l’escletxa es farà grossa. I guanyant, el resultat que realment val la pena, se sortirà de la zona perillosa després d’unes setmanes de ser-hi.

Lozano, Terrats i Juncà

Poques pistes va donar ahir Míchel i no se sap amb exactitud si pel seu cap passa tocar gaires peces o deixar-ho tot com està, tenint en compte el desgast físic que suposa haver jugat fa ben pocs dies. Tampoc és que disposi de massa peces el tècnic, que manté les mateixes baixes de l’últim dia. El migcampista Pol Lozano encara en té per un temps i està descartat. Tampoc acaba de fer net Ramon Terrats. S’hi suma a l’equació David Juncà. El de Riumors no juga des del 3 de setembre i encara no està al cent per cent recuperat.

Es repetirà sistema. Per tercera jornada consecutiva, s’apostarà pels tres centrals. Santi Bueno, Bernardo i Juanpe seran els escollits. Jairo és l’única peça per a l’esquerra. Va acabar tocat l’últim partit, però entrarà a la convocatòria i sembla que jugarà. A la dreta, Arnau Martínez estarà disponible. En un primer moment s’havia de perdre el partit perquè estava convocat amb la selecció espanyola sub19, però una gestió del club de darrera hora va servir per retenir el jove futbolista, que jugarà. Aleix, Baena, Borja i Samu han repetit titularitat contra Osca i Mirandés. Està per veure si avui passarà el mateix. Tampoc disposa de gaires opcions més Míchel. I a dalt, Nahuel Bustos es confirma com el pitxitxi en solitari. La referència serà ell o Stuani, depenent de l’estat físic de l’uruguaià, que ha sigut suplent darrerament. El Saragossa, de la seva banda, perd Narváez per culpa d’unes molèsties a l’adductor. Se suma a les baixes de Carlos Vigaray i Dani Lasure. Torna Javi Ros i el tècnic, Juan Ignacio Martínez, prepara algun canvi al seu onze.