Qui es pensava que després de guanyar a Miranda, el Girona aixecaria el vol i començaria a encadenar victòries anava equivocat. La realitat que li toca enguany a l’equip és ben diferent de la dels darrers temps. Ahir, el Girona tenia l’oportunitat de sortir del descens amb un triomf a l’estadi contra el Saragossa. Un partit que molts veien com la plataforma d’enlairament de l’equip però que a l’hora de la veritat gairebé es converteix en un drama. I és que els de Míchel, tot i fer una primera part prou correcta, es van diluir a la represa i van estar a punt de veure com el Saragossa s’enduia els tres punts. Només un cop de cap salvador d’Stuani va evitar-ho. L’empat deixa una sensació de mal menor alhora que demostra que costarà molt sortir de baix. Perquè sí, el Girona continua en llocs de descens una jornada més.
Les sensacions i, el més important, el resultat van ser bons dijous a Miranda de Ebro, on el Girona va trencar la mala dinàmica i va aconseguir la primera victòria fora de casa de la temporada. Ahir, era el moment de confirmar el pas endavant de l’equip i començar a aixecar el vol, per escapar de les perilloses brases. Satisfet amb el rendiment de l’equip, Míchel no va voler tocar res i va repetir alineació per tercera vegada en poc més d’una setmana. Amb una intensitat elevadíssima va començar el partit el Girona, empès per un Montilivi engrescat que feia pocs minuts que havia conegut el que serà el nou escut a partir de la temporada entrant. Fins i tot Arnau Martínez, en una acció d’estratègia, va estar a punt d’obrir el marcador però va rematar, a sobrebot, als núvols. El Girona cercava obrir la llauna. Després de l’habitual gol no concedit per fora de joc a Bustos, altre cop Arnau, amb una internada per la banda, va fer una passada de la mort que no va trobar el peu de Bustos per ben poc.
No és que el Girona tingués el control del partit. Tampoc de la pilota. El que sí que tenia, malgrat la forta pressió del Saragossa, era capacitat d’arribar amb perill i generar oportunitats de gol. Sobretot a pilota aturada, on Bustos va perdonar l’1-0 abans de la mitja hora. Mancava segurament una mica de sang a l’hora de fer la rematada. Sí que va demostrar tenir-ne el visitant Adrián González quan va rematar, de cap, una centrada des de la dreta de Fran Gámez i la pilota va fregar el pal. El Girona s’havia anat apagant i s’ofegava en la sortida de la pilota. Borja García no apareixia i Baena no se’n sortia de connectar amb Samu Sáiz, que per ganes que hi posés, no li arribaven pilotes. El guió del partit podria haver canviat radicalment si en l’última jugada del partit, Aleix Garcia no s’hagués ajudat del braç per controlar abans d’enviar la pilota al fons de la xarxa. El VAR va anul·lar el gol.
El partit estava ben obert. El Saragossa va semblar sortir una mica més decidit a la represa però va tornar a ser el Girona qui va fregar el gol amb un cop de cap de Juanpe, a plaer, que va sortir massa alt després d‘un córner. Tot i això, el Girona no estava tan còmode com a la primera part. El Saragossa arribava amb més facilitat i per contra, els de Míchel no trobaven tan fàcilent la manera de fer mal. El tècnic madrileny va fer entrar Stuani al camp per sacsejar una mica el partit. Feia massa minuts però, que el Girona estava jugant amb foc i permetent que els aragonesos arribessin amb perill . L’empanada gironina va derivar en una acció profunda per la banda dreta de Fran Gámez, acabada amb la passada enrere cap a Vada, que no va perdonar. El partit feia pujada.
El Girona tenia poc més de vint minuts per mirar d’arreglar el que podia ser un desastre. Míchel va tornar a moure la banqueta per fer entrar Ureña i Sarmiento i passar a jugar amb línia de quatre a darrere. Els dos joves extrems van imprimir més velocitat als atacs locals però l’equip començava a veure com se li escapava el partit i l’oportunitat de fugir de baix. Els blanc-i-vermells, frustrats, estaven més pendents de protestar i plànyer-se que de buscar un empat que semblava utòpic. Ureña ho va intentar amb una rematada en cursa molt forçada. La sensació de l’equip era d’impotència davant segurament el pitjor Saragossa de les darreres temporades. La tragèdia sobrevolava l’estadi, quan a quatre minuts pel final del temps reglamentari, Stuani va aparèixer per empatar amb un gol marca de la casa. L’uruguaià va rematar de cap inapel·lablement una centrada des de l’esquerra de Sarmiento.
L’empat era un mal menor. Tot i això, després de molts minuts adormit, el Girona i Montilivi van somiar i creure en una remuntada que semblava impossible. Malgrat que l’ afegit es va allargar amb una vermella a Baena que el VAR va deixar en groga no hi va haver temps ni ocasions per a fer el segon. Més d’un aficionat va marxar de Montilivi dient allò d’«encara rai que hem salvat un punt».
