Segurament el Girona no va fer prou mèrits per guanyar el partit d’ahir a Tenerife. Ara bé, tampoc va ser tan inferior per tornar a casa sense cap punt. Tot i presentar-se només amb tretze jugadors del primer equip, els de Míchel van oferir una imatge més que bona durant molts minuts. No n’hi va haver prou per puntuar, perquè el Tenerife va ser terriblement contundent en dues arribades i va castigar la tendresa dels gironins. L’1-1 de Baena només començar la represa havia animat els blanc-i-vermells, que no van saber trobar el segon gol ni tampoc mantenir l’empat en un partit que tenien, o almenys ho semblava, controlat. A deu minuts pel final, una fuetada d’Enric Gallego va liquidar les esperances de puntuar deixant en no-res un partit prou correcte dels gironins que, recordem-ho, ahir jugaven sense Stuani, Samu Sáiz i Borja García, entre altres. La derrota frena l’escalada dels de Míchel a la classificació i fa recordar tothom que, tot i els últims bons resultats (10 punts de 12 possibles), la realitat del Girona aquesta temporada és una altra. A part de fons d’armari, ahir va mancar també una mica d’ofici i veure que assegurar un punt hauria estat gairebé una victòria.

Altre cop carregat de baixes fins a dalt de tot, Míchel va retocar una mica l’esquema habitual d’aquestes últimes jornades. Veient que Valery havia funcionat bé de carriler per l’esquerra contra l’Alcorcón, el tècnic l’hi va mantenir i va situar Jairo a dalt, per darrere de Bustos. El carril dret va ser per a Calavera mentre que Kebé ocupava el lloc del lesionat Terrats. No gaire més hi podia fer Míchel amb només 13 professionals. La fe però no l’hi trauria ningú. Tot plegat per intentar esgarrapar quelcom de positiu del desplaçament al camp d’un Tenerife que tenia l’oportunitat de situar-se a tocar de l’ascens directe. L’esperança de puntuar a l’Heliodoro es va començar a esvair ben d’hora quan un refús massa centrat de Juanpe amb el cap va anar a parar als peus de Mellot i el lateral francès, des del vèrtex de l’àrea, va engaltar un cacau lluny de l’abast de Juan Carlos. El partit feia pujada només començar.

El Tenerife havia agafat el Girona encara fred i l’havia castigat. Els gironins fins al gol ho havien intentat amb internades per l’esquerra de Valery que Jairo no havia sabut resoldre. Ja per sota al marcador, el Girona va començar a tenir la pilota i arribar amb perill. Bustos va estar a punt d’empatar amb un cop de cap forçat després d’una centrada de Calavera. L’argentí seria protagonista de la jugada polèmica, al cap d’uns minuts, quan el seu xut va ser desviat clarament per la mà de Sipcic dins l’àrea. L’àrbitre però, no en va voler saber res. El Girona continuaria assetjant la defensa canària i Baena perdonaria l’empat sol des de la frontal amb una rematada desviadíssima.

El Girona arribava amb prou claredat fins a la zona de tres quarts però llavors es mostrava incapaç de fer mal de veritat. Que si Jairo no sabia què fer quan li arribava la pilota, que si Bustos ho intentava -per variar- amb un xut des de quaranta metres, que Baena feia un control de més... El que fos, però sempre la decisió equivocada. Encara abans de la mitja part Soriano va haver de treure una bona mà a Juanpe.

Tota la contundència als últims metres que havia mancat a la primera part la va tenir Baena en la primera acció de la segona part per empatar. L’andalús, des de l’esquerra va resseguir la frontal fins que va trobar l’espai per xutar i la va clavar a l’escaire. Un gol de bandera que tornava el Girona al partit amb tota la segona part per endavant. Els de Míchel, envalentits, arribaven amb perill i començaven a posar la por al cos a un Tenerife que havia quedat tocat amb l’empat. Sipcic, amb la cama, tallaria una rematada de Baena després d’un contracop de Jairo. Fins i tot Calavera estaria a punt de marcar en una pilota que li va caure a l’àrea però que va enviar fora amb l’esquerra.

S’acabava la benzina i el domini del Girona es va anar apagant però el Tenerife tampoc generava res de l’altre món. La pilota era massa a l’àrea d’un Girona que ho pagaria quan, a deu minuts pel final, Enric Gallego va engaltar fantàsticament una centrada d’Elady per tornar a avançar els canaris. El Girona veia com tota la bona feina se n’anava en orris. Sense més recursos del primer equip a la banqueta, Míchel va jugar-se-la, a la desesperada, amb els joves del filial Gabri i Dawda Camara, que debutava. No hi havia res a fer. De fet, el Girona, fos físicament, no va ni tenir l’última ocasió per mirar d’empatar un partit en què segurament no va merèixer tornar a casa amb les mans buides.