Amb el canvi de sistema, unes jornades enrere, el que va aconseguir Míchel Sánchez va ser multiplicar la presència del Girona a l’àrea contrària. S’havia passat jornades i jornades el seu equip tocant la pilota sense massa sentit i amb una aportació gairebé inexistent en atac. Retocant les peces, es va guanyar metres, mantenint la filosofia però anant de cara a barraca. Els resultats van començar a arribar i la millor ratxa de la temporada era una realitat. Però no tot eren flors i violes, perquè un dels mals de l’equip es mantenia. S’encaixen gols massa sovint. Més que la passada temporada. Si l’any passat Juan Carlos encadenava el zero a la seva porteria cada dos per tres, en el present la història és una altra ben diferent. La porteria ja fa massa temps que està foradada. Mentre els gols cauen a favor, això queda en un segon pla, tot i que tancar amb clau és sempre una solució que dona bons resultats.

Jugades les primeres 15 jornades, el Girona de Míchel ha rebut 18 gols. L’equació surt a més d’un per partit. Una temporada enrere, amb Francisco i sense que el primer tram del curs fos tampoc massa brillant, la xifra era menor: 14 gols. Per tant, quatre menys que ara. És més, en aquell tram de calendari, es va mantenir el zero a la pròpia porteria en quatre ocasions: Leganés (0-1), Oviedo (1-0), Castelló (0-1) i Almeria (0-0, tot i acabar amb només vuit jugadors a la gespa). Ara, la història és un xic diferent. Són tres vegades, només una menys. Però de l’última ja en fa massa. Es va començar resolent prou bé aquests registres, amb un 2-0 contra l’Amorebieta i el posterior 0-0 davant el Las Palmas. A finals del mes de setembre, es va empatar sense gols al Carlos Tartiere d’Oviedo (0-0). Però des de llavors, un mes i una mica més després, l’equip sempre ha encaixat. Són 8 jornades consecutives rebent com a mínim un gol en contra. En són 12 en 8 partits.

Els dos d’ahir, evitables. Cert és que Mellot va connectar un molt bon cacau des de fora de l’àrea i que Enric Gallego, letal en accions com la del 2-1, es va anticipar molt bé rematant a la perfecció. Però també es va deixar al lateral tot sol, després d’un rebuig defectuós de Juanpe en el primer dels locals. I en l’acció definitiva, Bernardo va deixar massa metres perquè el davanter català pensés i executés.

L’actual dinàmica defensiva del Girona és la pitjor dels últims anys a Segona. Cal remuntar-se fins al 2013, amb Ricardo Rodríguez a la banqueta, per trobar una xifra més negativa que l’actual. Aquella temporada es va començar amb 19 gols en contra després dels primers 15 partits. Res en contra d’altres cursos posteriors. El 2014, en van ser 12 de gols encaixats en el mateix període. I el de l’ascens, el 2016, 14.