Un mal inici de campionat va originar dubtes a l’equip que entrena Míchel Sánchez. Entrenador nou, plantilla renovada amb baixes importants, manca de resultats i una suma d’aspectes negatius en forma de lesions van condicionar el plantejament en la primera fase del campionat. La derrota a Lugo va deixar l’equip en situació complicada, dues victòries en els primers nou partits era un bagatge molt pobre per a una plantilla que es col·locava en zona de descens. La dinàmica aconseguida abans de visitar l’Heliodoro Rodríguez López de 10 punts de 12 assenyalava el camí correcte, llàstima que a Tenerife li van faltar cames i recanvis a un Girona que anirà a més a mesura que avancin les jornades. Ara l’equip ha reaccionat, s’ha posicionat a mitja taula i pensa més en la millora constant, mirant de reüll una part baixa que cal deixar enrere.

Canvi de sistema. Quan Míchel va arribar a Girona, després dels èxits aconseguits a Vallecas entrenant el Rayo Vallecano i a Osca, semblava impossible veure un equip que executés qualsevol altre sistema de joc diferent a l’1-4-3-3. El tècnic va insistir molt en la idea de jugar amb una línia de 4 al darrere, 3 migcampistes, 2 extrems i un davanter centre. A les bandes hi va provar molts futbolistes; els joves Gabri Martínez i Óscar Ureña del filial, Álex Baena, Valery Fernández, Darío Sarmiento, Samu Sáiz, Pablo Moreno i Nahuel Bustos. El concepte de joc a la zona d’inici i creació estava assolit però sense verticalitat ni profunditat l’equip no aconseguia treure fruit de les possessions. El Girona quasi sempre disposava del control i el domini de la pilota però no dominava el partit ni el resultat. L’equip que realitzava més passades i associacions entre els seus jugadors no aconseguia guanyar. La possessió en zones allunyades a la porteria adversària no servia per desgastar als rivals, no se superaven línies ja que la velocitat de la pilota no era l’adequada i els adversaris estaven còmodes esperant per sortir al contracop. La derrota a Montilivi contra l’Osca va significar un sotrac a nivell de classificació però va transmetre molt bones sensacions a nivell tàctic i psicològic. La derrota no va fer mal a un vestidor que va estrenar per primera vegada el sistema de joc 1-3-5-2 mostrant una millora considerable en el joc. Amb tres centrals, dos carrilers ocupant les bandes i amb acumulació de jugadors pel centre, Míchel va trobar la solució i la variant a la idea que ell mateix volia imposar des de l’inici.

Millora i confiança. La victòria a Miranda de Ebro va suposar un punt d’inflexió, seguidament es va empatar davant el Saragossa a Montilivi, els sis punts de sis davant el Fuenlabrada i l’Alcorcón servien per retornar la confiança a uns jugadors que ja creuen que estan en el camí correcte. Sumar de tres en tres genera confiança i els equips milloren guanyant, ja que la millor medicina davant les derrotes és la victòria. Els pròxims partits han de mostrar una millora en el joc i els resultats, Cartagena a Montilivi i Reial Societat B i Eibar a fora suposen una nova seqüència que ha de servir per escalar posicions. Ara l’objectiu prioritari passa per recuperar jugadors, recuperar els sancionats i accelerar amb els lesionats. Les baixes són importants i debiliten molt les prestacions de l’equip. Quan un entrenador no disposa de recursos queda limitat en el plantejament del partit i sobretot, tal i com va passar a Tenerife, en els canvis que han de servir per sentenciar. L’aspecte físic és important i alhora decisiu quan els partits s’igualen, quasi bé cada jornada es guanya o es perd per la mínima. Amb la nova normativa dels cinc canvis és clau que els futbolistes que juguen a la part final tinguin la capacitat d’adaptar-se ràpid i que puguin servir com a revulsius.

Stuani rematador. Les diferències es marquen a la zona de finalització, a l’àrea rival és on cal ser millor. El Girona, de la mateixa manera que l’Almeria disposa d’Umar Sadiq, marca les diferències quan apareix l’uruguaià Cristhian Stuani. El davanter manté l’olfacte golejador i rematant a un sol contacte és el millor de la categoria. Davant l’Alcorcón, Stuani va ser decisiu, amb una efectivitat excel·lent va aconseguir un trio de gols per certificar la remuntada. Stuani domina l’àrea, sempre es col·loca per poder veure l’arribada de la pilota, guanya la posició als seus marcadors, ataca sincronitzant la trajectòria de la pilota amb la carrera i el salt. En la rematada, sobretot dominant el joc aeri és impecable, la pilota surt a la velocitat adequada i molt ben dirigida fora de l’abast dels porters rivals. Stuani té gol, és el futbolista diferencial i ara ja no li cal participar molt durant el partit ja que quan ho fa normalment ja li serveix per atacar la porteria rival.