El partit contra el Cartagena de diumenge passat va deixar unes grans sensacions a Montilivi. La victòria va ser la culminació de l’aposta de joc que vol Míchel que, després del primer tram de competició veu com l’equip comença a fer el que li demanar i a ser el que vol. Ha costat engegar la maquinària i s’han hagut d’estar unes quantes jornades enfangats en zona de descens fins que a còpia de resultats, ara també amanits amb bon joc, l’equip ha començat a escalar posicions a la classificació. Tot plegat ha fet que, dos mesos després de l’última vegada, el Girona tingui equilibrat l’average general de gols a favor i en contra.

La derrota contra l’Almeria (1-2) va fer entrar el Girona en zona de descens i els de Míchel s’hi van estar cinc jornades consecutives. Abans també hi havien estat després de la derrota a Màlaga (2-0). La dinàmica no era bona. Costava Déu i ajuda marcar i en defensa, els rivals feien mal amb massa poc. La victòria contra l’Amorebieta en l’estrena (2-0) no va tenir continuïtat i l’equip de seguida va començar a mostrar les seves debilitats. Al cap de quatre partits, a la cinquena jornada, els de Míchel ja tenien negatiu el balanç general de gols a favor i en contra (-2). Els resultats no acompanyaven i l’equip va arribar a tenir un desavantatge de -5 després de perdre contra l’Osca a Montilivi (1-3). A partir d’aquell dia i arran del canvi de sistema, el Girona va sumar 10 de 12 punts possibles amb 8 gols a favor i 4 en contra que li van permetre sortir del descens. En la penúltima jornada a Tenerife, els gironins van perdre en un partit molt anivellat (2-1) però diumenge, la victòria contra el Cartagena va confirmar la reacció de l’equip. El 2-0, de retruc, va permetre que Juan Carlos tornés a deixar la porteria a zero, que no passava des de la visita a Oviedo (0-0).