«Em fa l’efecte que hi ha més aficionats que m’estimen que no pas que no»

Està en el seu millor moment des que va arribar al Girona?

Sí. He trobat la motivació que havia perdut una mica. Hi havia molts dubtes de si continuaria aquí o no i vaig veure que tenia poques opcions. Sempre havia tingut equips que em volien. Aquest any ha sigut complicat. El Girona volia que continués, però tampoc els hagués importat que me n’hagués anat. M’he trobat entre l’espasa i la paret i he vist que o feia un pas endavant o se m’acabava el futbol. Les ganes de gaudir del futbol les havia perdut una mica. Ara m’ho passo bé, tinc ganes de jugar i d’entrenar.

Què l’ha fet canviar?

L’amor propi de veure que no em volia cap equip important. Pensava «estic fent quelcom malament. O canvio o se m’acaba això, que és el que m’apassiona».

Tenia ofertes per sortir a l’estiu?

Alguna sí. De fora i d’aquí, però no era el que volia. La motivació l’havia de trobar jo com fos. Mira, per exemple, en el partit contra l’Amorebieta, el míster em va fer escalfar cinc minuts al final i no vaig entrar. Al final del partit li vaig enviar un missatge a ell i a Quique Cárcel dient que això no podia continuar així, i que m’hauria de buscar la vida. Amb males paraules per part meva. L’endemà vaig xerrar i discutir-me amb el míster. A partir d’aquí, vaig canviar el xip. «Entrenaré bé i faré les coses bé i que sigui el que Déu vulgui. Si no em vol posar, que no sigui perquè no estic en forma jo. Vaig perdre dos o tres quilos aquella setmana i ara em sembla que la gent està més contenta amb mi.

Se sent en el punt de mira i que se li exigeix més que a ningú?

Sí. El club va pagar traspàs i un sou alt per mi. Sempre ha confiat en mi. Si se m’exigeix més és perquè puc oferir més. Si no ho fessin és perquè no puc. M’ha passat sempre arreu. Perquè jo faci un partidàs ha de ser la bomba.

Encara no ha marcat cap gol aquest curs. És una assignatura per millorar?

I tant. En parlem molt amb el míster i em diu que he de fer gols. El que li deia abans, l’altre dia contra el Cartagena vaig fer un bon partit. Vaig estar bé a la primera part i a la represa, pitjor. Si hagués fet un gol o dos, que hauria pogut, hauria estat un partidàs, però com que no van entrar, vaig fer un partit normal. Al final, el gol és la base de tot. Hauria de marcar 8 o 9 gols per any. En vull fer. Tinc ganes i ambició de fer-ne i ser protagonista.

Michel el colla molt. En una entrevista a aquest diari va dir que «o serien amics o acabarien barallats». Hi està d’acord?

Segur. Ell és de Madrid i també té molt de caràcter com jo. Ja li he dit que vam tenir una discussió molt forta a principi de temporada on ens vam dir de tot. A partir de llavors tot ha anat molt bé. M’exigeix molt però igual que a Borja, Aleix, Baena, Stuani...als que hem de fer un pas endavant.

Quan el canvia a mig partit sempre intercanvien alguna paraula o gest. Això entra en la normalitat?

Sí. L’altre dia quan em va canviar em va dir «estaves cansat pels quinze dies de vacances que has tingut per l’expulsió». No passa res. Que em digui el que vulgui mentre em faci jugar. (Riu).

Quin és l’entrenador que l’ha collat més?

He tingut bons entrenadors de diferents estils. M’agrada l’estil de Míchel perquè és de ser dominadors i generar futbol ofensiu. A mi em va bé. Francisco en d’altres facetes, era molt bo. També és un gran entrenador.

Se sent amb més responsabilitat al camp enguany?

L’any passat també en sentia molta. No vaig estar tan bé com volia però Francisco me la donava. Al primer any ens va costar més tot i tenir el millor equip. Ara hem començat malament però hem fet un pas endavant. Contra el Cartagena vam fer una primera part espectacular. Em sento més responsable i, a més a més, més a gust i molt motivat i amb més ganes de fer les coses bé que en d’altres anys.

Amb 30 anys i molta experiència, es veu una mica mirall per als més joves?

No! Sempre dic als meus companys que mai es fixin en mi. Que no facin les coses com jo, que ho faig tot malament. A la gespa sí que no m’importa pas assumir galons i carregar-me l’equip a l’esquena, però fora del camp sóc una persona més de fer broma i fotre-se’n de tot. Els capitans són gent més seriosa.

Quin nano l’ha sorprès més?

Baena. És molt jove i entén molt bé el futbol. És un tros de jugador i farà carrera. Arnau ja el coneixia i està rendint molt bé tot i no jugar a la seva posició.

Al Girona no l’havien expulsat mai. La vermella a Fuenlabrada què va ser? Un accident, una espifiada o simplement va caure a la trampa?

Va ser un error meu. Ja coneixem el noi aquest (Iban Salvador) que sempre fa el paperot i bajanades d’aquestes que només fan mal al futbol. Me’n penedeixo per haver deixat l’equip amb deu, però no pel que vaig fer perquè no el vaig tocar. El que fa ell cada partit no és futbol ni és res.

Des que va arribar i arran de no pujar, el pressupost i el nivell de l’equip ha anat baixant. Com de diferent n’és el Girona actual respecte al del 2019?

El club està molt ben organitzat. Tenim unes instal·lacions molt bones. Abans hi dinàvem i esmorzàvem i ara no tant, però és el que hi ha. Ens ho hem buscat nosaltres per no haver pujat aquests dos anys amb molt més de pressupost, sobretot el primer. L’equip que tenim aquesta temporada no té res a envejar al de la 19-20 ni al de la passada. Tenim jugadors molt joves i amb una qualitat molt bona. A més a més ha vingut Borja que és un jugador determinant a la categoria si està bé, tenim Stuani que tothom diu que està malament però ja ha fet 8 gols i acabarà amb 25... Aleix Garcia fa tres anys que no ha estat bé on ha jugat però el míster li ha fet confiança i crec que és un jugadoràs. Que tenim molta gent jove? Sí, però aquests ens poden donar l’ambició que altres anys no hem tingut.

Míchel va parlar d’ascens a la presentació. Hi ha equip per aspirar a tot?

Tenim el hàndicap que hem començat molt malament. Hem d’anar pas a pas i no tornar-nos bojos. Al vestidor tots sabem què volem. Ara toca la Reial B, després l’Eibar...No hem de marcar-nos ni pressionar-nos per l’ascens d’objectiu. Ara bé, sí que volem lluitar per coses importants i boniques.

Se sent estimat a Girona?

Sí. M’exigeix molt, però em sembla que els agrada el meu estil. De vegades diuen que sóc un gana...Sí, ho sóc però quan arriba el moment de passar la pilota ho faig. Hi ha més gent que m’estima que no pas que no.

I pel Barri Vell l’aturen i li diuen coses?

Al Barri Vell hi ha més turistes que gent d’aquí. La gent és molt afectuosa i no ens diuen res. D’una banda és bo però de l’altra fa que no hi hagi tanta pressió al camp pels rivals. Necessitem que ens ajudin més. Nosaltres volem guanyar sempre però juguem contra rivals bons que ens compliquen les coses i l’afició ho ha d’entendre.

Mai havia estat tant de temps en un club com al Girona. Què li donen el club i la ciutat?

Dels tres anys, aquest és el que més a gust estic. Tenim un molt bon grup. Ha vingut en Borja amb qui tinc molt bona relació. Sempre estic amb ell, també en Pablito (Moreno). No tinc cap queixa de res. És una mica lluny de casa meva però visc bé a Girona i molt a gust. Hi ha platja al costat, la muntanya, s’hi menja bé...L’únic és que és una ciutat una mica cara. Hi estic molt a gust, la veritat.

Només falta jugar a Primera...

Seria la cirereta, sí..

Què va faltar el dia del Rayo?

Jo hauria posat deu defenses a rebutjar pilotes. Ningú se’n recorda dels partits. Fèiem coses que ens donaven resultat sense fer el millor futbol. Aquell dia...El Rayo era més bon equip que nosaltres i ho va demostrar allà, aquí i ara a Primera. Ho teníem a l’abast però vam ser uns passerells i no vam fer el que havíem de fer, que era defensar tots a la nostra àrea i clavar pilotades amunt perquè en Mamadou (Sylla) n’agafés una. Ja és passat.

Creu que hi ha una mica de malastrugança a Girona?

Una mica potser sí...Al final és futbol. En futbol poden passar mil coses i aquestes mil només li passen al Girona. L’any de l’Elx arribàvem molt bé i érem superiors als rivals. Va ser injust. Vam tenir ocasions però l’expulsió d’Stuani repetida vint cops a càmera lenta...Aquest any ho intentarem a veure on arribem.

Per què no ha jugat més a Primera?

Decisions. Quan vaig sortir de l’Osca tenia ofertes però vaig decidir provar sort a Anglaterra i va ser la millor experiència que he tingut mai. Potser també no he estat a l’altura per ser a Primera. Considero que puc jugar a Primera a un bon nivell, però sembla que no m’arriba.

Parli’m de Marcelo Bielsa.

Molt bé. És el millor entrenador que he tingut (al Leeds).