A l’allau de baixes que arrossega el Girona aquesta temporada, s’hi va afegir la setmana passada la de Jairo Izquierdo. El canari, després de tornar de la cessió al Cadis, s’havia convertit en indiscutible al lateral esquerre on a cada partit millorava les prestacions. Dissabte el club va anunciar que havia estat intervingut quirúrgicament i que estaria a la vora d’un mes apartat dels terrenys de joc. Una absència important per a l’equip, però que coincidia amb la tercera setmana en què David Juncà, l’altre lateral esquerre de la plantilla, s’entrenava amb normalitat amb el grup. Ja recuperat de la lesió muscular que va patir contra l’Sporting, el de Riumors s’ha anat posant a to físicament aquests últims dies i Míchel no va dubtar gens a l’hora de donar-li l’alternativa a l’onze titular dilluns a Anoeta.

El defensa alt-empordanès va complir amb bona nota en línies generals. Si bé no es va prodigar gaire en atac, no va patir gens en defensa. Ja pràcticament en l’afegit, va asseure’s a terra i va demanar el canvi. Els aficionats gironins patien per si s’hagués lesionat, però es tractava simplement, en principi, de cansament. «No puc més», se li va llegir als llavis, atuït. Des del club s’assegura que no s’han d’encendre les alarmes tot i que caldrà veure com evoluciona per saber si està en condicions de jugar dilluns vinent al camp de l’Eibar (21:00). En aquest sentit, tothom té clar que amb continuïtat i sense lesions, Juncà ha de convertir-se en un jugador important per a Míchel. I més sense Jairo durant tres setmanes més.

Les lesions han marcat la trajectòria de Juncà les últimes temporades, sobretot des que va arribar al Celta el 2018, on després d’un any correcte, es va passar els dos últims gairebé en blanc. De fet, Juncà, sobretot per culpa de les lesions, només va disputar 3 partits en dues temporades, i cap en la passada. Per trobar l’última vegada que el de Riumors va jugar noranta minuts cal anar a principis de novembre del 2019 en la visita del Celta al Camp Nou. Tot i això, el Girona va decidir recuperar-lo, lliure de contracte, aquest estiu i donar-li l’oportunitat de tornar a començar a casa. Després d’una bona pretemporada, va anar guanyant minuts en les primeres jornades entrant des de la banqueta fins que va ser titular contra l’Sporting a principis de setembre. L’alegria va durar mitja horeta. Juncà va lesionar-se al recte femoral de la cama esquerra  i va deixar el camp cap-cot conscient que en tenia per unes quantes setmanes. Més de dos mesos després, dilluns a Sant Sebastià, va tornar a formar d’entrada i va recuperar el somriure. Marrà i pencaire com pocs, el de Riumors només demana que les lesions el respectin i no l’hi esborrin.