L’Eibar és, sense cap mena de dubte, un dels grans favorits a l’ascens a Primera Divisió. Descendit la temporada passada després de set cursos a Primera, el conjunt basc compta amb un dels límits salarials més alts de la categoria i a l’estiu va fer una plantilla a cop de talonari aconseguint alguns dels millors jugadors de la categoria com per exemple Stoitchkov (Alcorcón), Rahmanni (Màlaga) o Aketxe i Corpas (Almeria) . A més a més, malgrat la renovació total de l’equip que havia baixat, l’Eibar va aconseguir retenir el barceloní Edu Expósito, un jugador diferencial a la zona de creació i la brúixola de l’equip. Tanmateix, el gran potencial de l’equip basc no espanta un Girona que ja ha demostrat ser capaç de plantar cara i competir, malgrat l’allau de baixes, contra qualsevol. A més a més, els de Michel arribaran dilluns a Ipurua en el millor moment de la temporada i en una línia ascendent que convida a creure que no hi ha impossibles. Això sí, el Girona haurà de competir contra un factor extern que diu que l’Eibar s’ha convertit els darrers temps en la seva autèntica bèstia negra. Catorze gols encaixats en els darrers quatre partits, quatre derrotes, són uns precedents de molt mal record per als gironins que han vist com cada partit contra l’Eibar es convertia en un malson.

La malastrugança del Girona contra l’Eibar va néixer en les dues temporades a Primera Divisió. En la primera (2017-18), l’equip que dirigia Pablo Machín va ser escombrat a Ipurua per 4-1 en l’últim partit abans de Nadal. A la tornada a Montilivi, amb el Girona salvat i sense intensitat, els bascos van jugar a plaer i golejar 1-4. La temporada següent (18-19), ja amb Eusebio, l’Eibar es va en dur els tres punts de l’estadi en un partit disputat i on el VAR hi va tenir força a dir (2-3). A Ipurua a la segona volta, en un dels pitjors partits del curs, els gironins van ser escombrats (3-0), en un partit on l’equip gironí va començar a ensenyar mostres d’unes debilitats que uns quantes jornades més tard s’accentuarien i acabarien amb la ratxa funesta que els condemnaria

Aquests quatre darrers i pèssims resultats contra els bascos contrasten amb els vuit anteriors, que no són pocs i que somriuen als interessos del Girona. De fet, el conjunt gironí no havia perdut mai contra l’Eibar, ni a casa ni a fora, fins a l’època de Primera. En aquesta època moderna al futbol professional, el Girona havia sortit victoriós d’Ipurua gràcies a un 0-3 la temporada 2013-14 en un partit on els gironins van transformar tres penals (Felipe Sanchón, Eloi Amagat i Chando). Aquell any a Montilivi, el resultat va ser d’1-1 (gol d’Ortuño). L’altra vegada que es van trobar en aquesta etapa moderna va ser en la del retorn a Segona A (08-09), amb victòria a l’estadi (2-0) amb gols de Felipe Sanchón i Igor de Souza i empat a Ipurua, ja amb la salvació al sarró (2-2, gols de Felipe i Gerard López).

Més enrere en el temps, gironins i bascos van coincidir les temproades 1956-57 i 57-58 a Segona Divisió. El balanç d’aquells dos exercicis va ser absolutament favorable al Girona, amb dues victòries a Ipurua (2-4 i 1-2) i un triomf (3-1) i un empat (0-0) a Vistalegre.

La malastrugança de Cárcel

L’Eibar ha estat un malson per al Girona aquests darrers anys però el conjunt basc també ha fet la guitza i molt a Quique Cárcel. El màxim responsable esportiu ha vist com en dues ocasions el conjunt basc li frustrava l’ascens a Segona A amb l’Hospitalet. Primer, la temporada 2006-07 on els bascos van eliminar l’Hospi de Cárcel, Felipe Sanchón, Vizuete i Hammouch a les semifinals del play-off després del 0-0 a la Feixa Llarga i d’un 2-0 a Ipurua. Anys més tard, ja com a director esportiu del conjunt barceloní (12-13), va veure com l’Eibar celebrava l’ascens a l’Hospitalet (0-1) després d’haver sentenciat ja a l’anada a Ipurua (3-0).