El partit d’Eibar de dilluns al vespre va ser de contrastos per al Girona. D’una banda, l’equip va demostrar ser capaç de plantar cara a un dels grans favorits a l’ascens però, de l’altra, també va facilitar moltes concessions defensives que, genialitats a part, van permetre l’Eibar fer quatre gols. Sigui com sigui, amb un reguitzell esfereïdor de baixes i una plantilla curta i coixa, el Girona s’ha refet del mal començament de temporada i s’ha aconseguit situar a la zona tranquil·la. Ara bé, per mirar més amunt, segurament a l’equip li manquen coses. La part positiva és que el play-off és a només tres punts i que s’és a tocar del mercat d’hivern on el club té previst reforçar-se. A més a més, Míchel confia poder anar recuperant efectius les pròximes setmanes. Dilluns va ser Pol Lozano i Jairo i els següents haurien de ser Valery i Ureña. Pablo Moreno, Borja García, Sarmiento i Terrats encara en tenen per més temps.
La groga que va veure Kebé li impedirà jugar dilluns contra el Leganés a Montilivi. Això farà que, amb tota seguretat, Lozano continuï a l’onze inicial. El de Sant Quirze del Vallès va ser la gran novetat a Ipurua, més d’un mes i mig després de patir un esquinç al turmell. «Sempre es fa difícil tornar després d’una lesió. Tot i això, m’he sentit bé, amb bones sensacions», deia. A Lozano li va costar entrar al partit i als primers minuts va perdre alguna pilota compromesa. Tot i això, de mica en mica es va anar entonant. Situat com a pivot primer i després més d’interior, el migcampista cedit per l’Espanyol va poder agafar minuts i retrobar sensacions en un partit d’alta exigència que li aniran d’allò més bé per a les pròximes jornades. Això sí, el resultat no va ser l’esperat. «És difícil fer un balanç positiu havent perdut d’aquesta manera i amb aquest resultat. Vam fer bona primera part. Ens vam trobar dos golarros seus i vam intentar fer el nostre partit, però el tercer gol ens va matar una mica», deia Lozano. El vallesà, sacrificat al minut 55, explicava que el Girona havia tingut «a prop l’empat amb el golarro de Bustos».
