«Tenim il·lusió i estem preparats per intentar donar la sorpresa»

Estem molt il·lusionats. La gent està molt endollada. I per descomptat que estem preparats per intentar donar la sorpresa (riu).

I com és que riu?

A veure, siguem realistes! Sabem el que hi ha. La il·lusió sempre la portem per davant, però som conscients de quina és la diferència esportiva i sobretot el potencial econòmic d’un club i de l’altre. No tenen res a veure. Som una entitat humil, que té ganes de fer bé les coses. Com li he dit, estem endollats i il·lusionats, tot i que toquem de peus a terra. Aquí a Puertollano hem viscut moments de tota mena, alguns de molt bonics. Ens encantaria reviure’ls, però anant pas a pas.

L’ambient a la ciutat és diferent aquesta setmana?

Sí, hi ha un altre ambient. La gent cada cop s’està bolcant més amb l’equip, sobretot arran de l’ascens a Segona RFEF. L’afició s’ho està prenent de manera diferent i això ens beneficia. Es passi o no de ronda, ens pot anar bé per enganxar una mica més els nostres aficionats, que aquí sempre n’han sigut molts. Sap què passa? Venim d’uns gestors anteriors que no van fer les coses bé fins al punt que el club que hi havia abans va desaparèixer. Ens està costant moltíssim recuperar la gent. Segur que la Copa ens donarà un plus.

Els ha tocat el Girona. El rival era indiferent o hi havia alguna preferència?

Està clar que l’al·licient principal de tots els clubs com el nostre és el d’intentar enfrontar-nos a un Primera Divisió. Teníem ben poques opcions i no ens va tocar, però d’entre les possibilitats, la del Girona és prou atractiva. És un equip de renom, que fa poc estava també a Primera.

La Copa és només per gaudir-la o es plantegen algun objectiu concret?

Com li comentava, som un club humil, que treballa amb il·lusió per intentar fer bé les coses. Els equips com el nostre, el que intentem és gaudir d’aquesta mena de partits, competir-los i si sona la flauta, passar ronda per trobar-nos a un Primera. Això ens ajudaria moltíssim a nivell econòmic.

Què li sembla l’actual Girona?

Ve de fer una temporada important, quedant-se a les portes de l’ascens, però aquest any no el veig tant potent. És més assequible, per dir-ho d’alguna manera. Vaig veure’l jugar al camp de l’Eibar l’altre dia i sí, és evident que es nota la diferència de categoria entre ells i nosaltres. Però que també podem intentar-ho.

Prefereix que es presenti a Puertollano amb els jugadors més coneguts?

A veure, de cara a l’afició, si el Girona ve amb els seus titulars habituals, molt millor. Com més noms coneguts hi hagi al damunt de la gespa, més alt serà el nivell i més al·licients hi haurà. Però és evident que per a nosaltres, millor que vingui amb molts nanos del filial! Ve de jugar el dilluns i segur que uns quants hauran de descansar.

A la Lliga, la ratxa no és massa bona. Creu que la Copa és una altra història?

La Copa és una altra història. La Lliga? Vam començar-la bastant bé i crec que estem donant la cara. Els partits els perdem per quatre detalls. Perdem el cap deu minuts i quan això ens passa, emboliquem la troca. Plantem cara i estic content amb la feina que s’està fent, tot i que la sort influeix molt en el món del futbol i ara no la tenim al nostre favor. L‘altre dia ens va passar això mateix contra el Múrcia. Estic convençut que, un cop ens acompanyi aquesta sort, sortirem de la part baixa.

Fins a quin punt les opcions es multipliquen quan una eliminatòria es juga a partir únic?

En només un partit pot passar de tot. La temporada passada, a la Copa Federació, vam anar al camp de tot un Múrcia, precisament, i vam guanyar. És un avantatge pels equips com el nostre, els que no som favorits a priori.

A la pàgina web del club hi ha un escrit seu on defineix l’afició del Calvo Sotelo Puertollano com «la millor de Castella-La Manxa». Quina afició es trobarà el Girona demà?

Tenim una afició una mica condicionada per totes les hòsties que ens hem emportat per culpa de les gestions de les juntes anteriors. Fa pocs anys vam començar de zero, en la categoria més baixa, i anàvem als camps a jugar sempre acompanyats de la nostra gent. Aquest any, amb la televisió, alguns s’ho pensen una mica més. S’estan acomodant i no venen tant al camp. Tenim una afició exigent, però alhora també comptem amb un grup de gent incondicional que està amb nosaltres des que vam començar. I la família es va fent gran. Ja som mil socis, que per a nosaltres és una xifra molt positiva.

El camp farà patxoca?

Hi haurà gent, però ni de bon tros s’omplirà. Pensi que tenim un estadi amb prop de 7.500 localitats. Veient quin és el ritme d’entrades, hi haurà unes 2.000 o 2.500 persones. Si fa no fa, el que ens imaginàvem.

El Calvo Sotelo Puertollano té pocs anys de vida i sempre amb vostè al capdavant. Quin sostre li posa a curt i mig termini?

L’anterior CD Puertollano va desaparèixer per culpa d’un deute important. Vam haver de començar de zero. Jo, llavors, era el president de l’escola de futbol d’aquell club. L’únic és que nosaltres érem independents, amb una altra directiva. Vam pensar que havíem de fer alguna cosa i ens hi vam posar. Amb l’ajuda de la gent, sobretot. L’objectiu, d’entrada, va ser guanyar algunes categories i ho vam fer. Ara estem allà on ens havíem marcat. Hem de ser realistes tenint en compte els mitjans dels quals disposem. La nostra filosofia és clara: estarem allà on hem d’estar, amb els recursos que tinguem. Hem tingut tantes històries aquí... No podem tornar-nos bojos. El que passa és que tenim poca ajuda institucional. Parlant d’economia, vull dir, perquè les instal·lacions són municipals i les podem gaudir al màxim. Necessitem més del que tenim ara, així costa molt.

I això que Puertollano havia viscut futbol de Segona...

A veure, l’anterior club va arribar fins a Segona B amb una injecció d’un milió d’euros per temporada! No tenim això i hem aconseguit si fa no fa el mateix. A veure com va en el futur...

Ha sigut futbolista. També alcalde, regidor, president... Com es viu millor?

Cert, he fet de tot. També d’entrenador, no se n’oblidi. Si pogués escollir, preferiria ser jugador perquè ho tens tot fet. Fer de president no era difícil en categories de més avall, però ara has d’atendre moltes més històries i la responsabilitat és cada cop més i més gran.