Si Stuani somriu, Montilivi és feliç. L’uruguaià va tornar a aparèixer ahir contra el Leganés per marcar diferències i decantar un duel renyit amb dues accions marca de la casa. Dues espurnes de crack que, sumades a l’afortunat 1-0 en pròpia porta d’Arnaiz, desviant un xut de Samu Sáiz, van permetre el Girona sumar tres punts d’or contra un senyor equip i continuar a tres punts de les posicions de play-off. Una victòria contundent i clara malgrat les queixes del Leganés cap a l’àrbitre. La progressió del Girona és inqüestionable. L’equip ha deixat de ser aquell equip planer i fràgil del primer tram de Lliga per convertir-se un bloc seriós i agressiu que comença a mirar, amb fam i molt de marge de creixement encara, les posicions de privilegi.

Amb el bitllet per a la següent eliminatòria de la Copa al sarró i un relatiu descans per a només alguns dels titulars habituals, el Girona rebia la visita d’un dels favorits a l’ascens. Contra l’Eibar, en l’anterior jornada, el duel de tu a tu contra un aspirant no havia anat bé i ahir, davant el Leganés, l’equip tenia l’oportunitat de reivindicar-se i demostrar que pot estar amb els millors. Míchel va tornar a donar l’alternativa a Samu Sáiz per fer parella amb Stuani, amb Aleix Garcia i Pol Lozano per darrere i Baena fent de nexe amb l’atac. El tècnic també recuperava Juanpe, sancionat a Eibar i clau a l’eix. El partit va començar amb prou ritme i el Girona tenint la pilota, combinant amb criteri. L’àrea de Riesgo, tanmateix, la trepitjava ben poc. De bones intencions, moltes per part de Baena entre línies i Jairo per l’esquerra però d’ocasions, ben poques.

La primera arribada clara del partit va arribar poc abans de la mitja hora quan Samu Sáiz es va plantar al vèrtex de l’àrea i va intentar sorprendre, sense èxit, Riesgo amb un xut col·locat que va sortir fora. El Leganés havia estat desaparegut fins aleshores però va respondre amb un xut de Garcés des de la llarga distància que va obligar Juan Carlos a estirar-se de valent per enviar la pilota a córner. El partit s’animava i el Girona veuria com la sort li somreia en l’intercanvi de cops. En una acció de pissarra després d’un córner, la pilota arribaria a Samu Sáiz, el xut del qual, des de la frontal, rebotaria a la cama d’Arnaiz per sorprendre Riesgo. El Girona s’encarava el partit.

L’assistent invalidaria correctament un gol a Arnaiz immediatament després de l’1-0 que hauria tornat a equilibrar les coses poc abans del descans. Uns pocs centímetres ho van evitar. Detalls que tornarien a caure del costat del Girona en l’afegit de la primera part com també ho va ser la caiguda de Randjelovic davant Juanpe dins l’àrea que ni l’àrbitre, en primera instància, ni el VAR, van considerar mereixedora de penal. A manca de pocs segons pel final de la primera part, el Girona es va vestir d’equip gran i va clavar la segona estocada al Leganés. Una gran galopada d’Arnau Martínez per la dreta va acabar amb la pilota a Baena i la passada de la mort cap a Stuani que, després del misto en el refús de Sergio González, va endreçar al fons de la xarxa. El Girona tenia el partit on volia i quaranta-cinc minuts per rematar-lo. A punt va estar d’aconseguir-ho Samu Sáiz amb un xut als núvols després d’un bon contracop de Baena. Tot i el 2-0, el Leganés no llençava la tovallola i començava a tenir la pilota. A punt de sentenciar hi va estar Baena quan va culminar un contracop amb el que semblava el tercer gol. El VAR, tanmateix, va indicar a l’àrbitre que hi havia fora de joc, mil·limètric en l’inici de l’acció.

La insistència del Leganés incomodava un Girona que, sense la pilota, no estava gens fi i començava a fer massa faltes a prop de l’àrea. En una pilota penjada a l’àrea Garcés va rematar de cap llepant el travesser de la porteria de Juan Carlos. Un miratge. El Girona s’ha fet gran i a la primera que va tenir va sentenciar el partit. Stuani va tornar a aparèixer per fer valer el seu gran joc aeri i rematar de cap una gran centrada de Baena. Ara sí, el partit estava dat i beneït. Mentre el tècnic visitant Mehdi Nafti resignat, donava descans als seus millors homes, Míchel va aprofitar-ho per donar descans a Álex Baena i Samu Sáiz i repartir minuts entre els joves Artero i Àlex Sala.