Josep Guardiola, Tito Vilanova, Luis Enrique o Ernesto Valverde, alguns dels entrenadors que va tenir Leo Messi al FC Barcelona es desfeien en elogis després de cada recital de la millor època de l’argentí. Que si «extraordinari», «sublim», «genial», «magistral», «fora de sèrie», «extraterrestre...» Al final, tips d’haver d’empescar-se adjectius nous per a definir els partits de l’astre argentí ho resolien amb un «s’acaben els qualificatius per parlar-ne». En aquest sentit i, salvant les distàncies, a Montilivi cada cop queden menys qualificatius per parlar de Cristhian Stuani. L’uruguaià no és Messi, evidentment, però sí que marca diferències al Girona i té el cor robat a l’afició des que va arribar el 2017. Dilluns contra el Leganés va tornar a ser decisiu per decantar el partit i donar tres punts que permeten l’equip engrescar-se amb la possibilitat d’enganxar-se a la lluita per ser a dalt. A banda del valor de la victòria pel que fa a la classificació, el davanter uruguaià continua estripant registres i ampliant rècords dia sí dia també. Amb els dos aconseguits contra el conjunt madrileny, va passar dels 9 a la doble xifra, per arribar als 11 i, de retruc, avançar Borja Bastón i Rubén Castro al capdavant del pitxitxi de Segona A.

Una altra dada molt a tenir en compte per valorar l’abast de la dimensió de l’uruguaià és la mitjana de gols aquesta temporada, que diu que marca cada 98’5 minuts (11 gols en1.080 minuts). Tot plegat ha fet que Stuani ja hagi superat el nombre de gols que va fer la temporada passada (10). El curs passat es va perdre molts partits per culpa dels problemes físics i, tot i això, va arribar a la desena de gols. Enguany tampoc està encara al cent per cent però de mica en mica va acumulant minuts i ritme per anar recuperant aquella espurna que el fa encara més letal. La recepta per arribar a la seva millor versió és a base de gols. Les pilotes entren i els resultats comencen a arribar. Un escenari ideal perquè Stuani continuï regalant alegries a una afició que el considera el seu Messi particular.

Stuani és un home de reptes. Per damunt de tots hi ha el de l’ascens que se li resisteix des de fa temps. Tot i això, és marrà com una mula i ho continuarà intentant. Mentrestant es fixa d’altres microreptes com ara intentar lluitar pel pitxitxi o arribar a ser el màxim golejador de la història del club. De moment, el charrúa ja s’ha situat al capdavant del rànquing de la Lliga Smartbank per davant de Rubén Castro i Borja Bastón i ha entrat a totes les travesses per poder repetir el guardó que ja va assolir la temporada 2019-20. D’altra banda, les dues dianes contra el Leganés van permetre Stuani arribar a les 93 i acostar-se encara més als màxims golejadors de la història del Girona. Fa temps que Stuani s’ha situat a tocar del podi que ocupen Balbi Clara, Martín Abad i Arcadi Camps. Atrapar Camps, el jugador amb més gols (105) amb la samarreta blanc-i-vermella pot ser complicat aquesta temporada. Tot i això, amb Stuani no hi ha impossibles i si manté aquest ritme golejador no s’hauria de descartar que hi pogués arribar.

Des que va aterrar a Montilivi l’estiu del 2017 procedent del Middlesbrough, Stuani se n’ha fet un tip de celebrar gols. N’ha fet de tota mena. Amb l’esquerra, amb la dreta, i molts també amb el cap. Des del punt de penal és, a més a més, una assegurança de vida. L’uruguaià ha transformat 26 de les 27 penes màximes que ha llançat amb el Girona amb un percentatge del 96’2% d’encert. En aquest sentit, el que més li prova i més vegades ha fet en aquestes cinc temporades que fa que és a Montilivi és marcar gols de dos en dos. Contra el Leganés hi va tornar per signar el seu dissetè doblet amb el conjunt gironí. Curiosament, va ser el primer doblet d’aquesta temporada, en què sí que ha marcat un hat-trick. Va ser contra l’Alcorcón (3-1) a l’estadi i va suposar el seu tercer amb el Girona. Els altres dos els havia aconseguit contra el Rayo Vallecano i davant el Lugo (19-20), també a Segona.

Stuani sempre ha arribat a la doble xifra amb el Girona. Enguany ja ha atrapat els 11, amb només 19 jornades. La temporada passada (2020-21), marcada pels problemes físics, es que va quedar amb 10. En les anteriors els registres van ser espectaculars: 31 la 2019-20, 20 la 2018-19 i 21 la 2017-18. Números a l’alçada d’un crac de la Lliga que ha trobat a Girona estabilitat, comoditat i felicitat per fer el que més bé sap fer: marcar gols. Amb contracte amb el Girona fins al 30 de juny del 2025, Montilivi té dies i partits encara per continuar veient com la llegenda d’Stuani es va fent més grossa.