El canvi de sistema, la solidesa que donen els tres centrals, l’explosió de Baena, la direcció d’Aleix Garcia o l’instint d’Stuani...Per un motiu o altre, Míchel ha acabat trobant la tecla i ha fet despertar un equip que navegava sense esma pels llocs de descens fa menys de dos mesos. «Si estem a aquest nivell, podem anar molt més amunt» deia el tècnic madrileny dilluns a la nit després del 3-0 contra el Leganés a l’estadi. De moment, Míchel ja ha aconseguit treure l’equip dels llocs de descens i, el segon repte que es marca és acostar-lo a les posicions de privilegi per, en el darrer tram de Lliga, mirar d’atacar-lo i quedar-s’hi.

D’ascens o de play-off, ja hi haurà temps de parlar-ne. La realitat diu ara que el Girona és el segon millor equip, rere l’Almeria, de les darreres 9 jornades. Un dels motius de la reacció ha estat que l’equip ha trobat el camí del gol i l’està explotant a base de bé. En aquest sentit, cal recordar que després de les primeres 10 jornades de campionat, el Girona era avant penúltim, en descens, i només havia estat capaç de marcar 7 gols. Tot va canviar però, arran de la victòria a Miranda de Ebro (1-2). Com si es tractés d’una metamorfosi, a partir d’aquell dia, el Girona va passar de veure-les quadrades a ser el màxim golejador de les últimes 9 jornades amb 18 dianes. Una xifra, dos gols per partit, extraordinària en vist la preocupant sequera de principis de curs.

Els 18 gols d’aquest últim tram de Lliga han disparat el Girona no només a la zona tranquil·la de la classificació sinó també a les portes de les posicions de play-off, que són a només tres punts. Els registres golejadors dels de Míchel, 25 gols després de 19 jornades, a més a més, han passat de ser un dels pitjors al sisè millor de tota la categoria. Stuani (11) és el màxim realitzador de l’equip per davant de Nahuel Bustos (4), Álex Baena (2), Bernardo Espinosa (2) i Santi Bueno, Ibrahima Kebé, Pablo Moreno i Pol Lozano, tots amb un, a més a més dels d’Ayesa (Real Societat B) i de Jose Arnaiz (Leganés) en pròpia porteria.