El Girona no va merèixer guanyar ahir a Eivissa. Tampoc va semblar que en tingués gaires ganes. Mandrosos i espessos durant ben bé setanta minuts, els de Míchel es van veure sotmesos pels illencs i no van donar continuïtat a la bona dinàmica dels darrers partits. El gol d’Stuani de penal a la primera part semblava encarrilar un partit que es complicaria per culpa de les poques ganes de tancar-lo dels gironins. Goldar, a la represa a la sortida d’un còrner, va castigar els de Míchel, que van despertar els darrers minuts i van fregar el triomf amb Stuani en l’última jugada. Hauria estat un final apoteòsic, però la realitat del partit a Can Misses va ser molt diferent. Lluny de la de fam que s’havia vist les darreres setmanes, l’equip va mostrar una versió grisa, decebedora i poc ambiciosa que va fer que tothom hagués d’acabar donant per bo l’empat. Sumar a fora ha de ser positiu per força, però l’empat deixa un regust agredolç i la sensació que amb poc més que s’hi hagués fet, l’equip hauria pogut guanyar.

Stuani celebra amb Baena, Arnau i Aleix Garcia el gol que avançava el Girona. | V. MARÍ/JUAN A. RIERA/D. DE IBIZA

Amb l’embranzida de la victòria contra el Leganés, el Girona es plantava a Eivissa amb el repte de mantenir la bona dinàmica per poder-se acostar encara més a les posicions de privilegi. El partit es presentava ben diferent dels darrers, dos candidats a l’ascens com l’Eibar i el Leganés, perquè al davant hi havia un Eivissa, nouvingut a Segona i que s’ha adaptat molt bé a la nova categoria amb una aposta pel joc de possessió. Míchel va retocar mínimament l’equip que havia superat el Leganés a Montilivi amb l’única variació de l’entrada de Juncà per Jairo al carril esquerre. Ja fos perquè era la primera vegada de molts jugadors a Can Misses, pels aires o pel que fos, no va entrar gens bé el Girona al partit. De fet, difícilment Cifuentes tindrà una ocasió tan clara com la que va desaprofitar ahir als quatre minuts. El carriler ja havia demostrat a Montilivi que tenia moltes virtuts, però de gol, gens. Només així s’explica que, a un metre i mig de la porteria, enviés una centrada de Nono des de l’esquerra per sobre del travesser.

David Juncà pressiona el davanter local Davo.

El Girona s’havia salvat. No seria l’única vegada que ho faria a la primera part. De fet, al llindar del quart d’hora de joc, Juan Carlos va haver d’aparèixer amb una fantàstica intervenció per desviar una rematada de Castel després d’una bona combinació amb Davo a dins l’àrea. Els dos avisos van despertar el Girona que, fins llavors amb prou feines s’havia mostrat en atac. Els gironins, tanmateix, necessitarien ben poca cosa per fer mal. Una acció aïllada, Cifuentes va fer caure Samu Saiz dins l’àrea i l’àrbitre no va dubtar a xiular penal. Stuani va xutar a l’esquerra d’un Germán, que a punt va estar d’interceptar-li el xut.

Gairebé sense voler-ho, el Girona s’avançava al marcador i s’encarava el partit. El 0-1 havia donat tranquil·litat als de Míchel, que haurien pogut gairebé tancar-lo si Aleix Garcia no hagués emulat Cifuentes en enviar la pilota als núvols en una rematada franca arribant des del darrere. A partir d’aquí, el Girona es diluiria. No només desapareixeria en atac sinó que veuria com l’Eivissa es feia l’amo i senyor de la pilota i començaria a tancar-lo a la seva àrea. D’ocasions clares poques, sí, però d’arribades i còrners, a grapats. L’Eivissa tenia el Girona tancat al seu camp i feia treballar de valent els tres centrals blanc-i-vermells que es van fer un tip de treure aigua fins a la mitja part.

El setge local no només no afluixaria a la represa sinó que augmentaria. Els balears van apujar la pressió en la sortida de la pilota del Girona. Això va fer que els de Míchel es veiessin desbordats i ofegats i fossin incapaços de trenar tres passades durant una bona colla de minuts. A més a més, l’Eivissa continuava collant els gironins a base de córners i arribades. Juan Carlos va haver de desviar amb els dits una bona rosca de Javi Pérez i poc després, Davo no va connectar bé de cap quan estava en posició franca per marcar. Per part gironina, l’única aproximació va ser una internada d’Stuani a qui se li va fer de nit abans de xutar i l’àrbitre no va considerar que fos objecte de penal. El Girona continuava patint i en el desè córner en contra va veure com l’Eivissa el castigava. Goldar va aprofitar el refús de Juan Carlos a la primera rematada de cap de Cristian Herrera per enviar la pilota al fons de la xarxa i empatar el partit.

La mandra del Girona de rematar el partit era castigada a vint minuts pel final i obria un escenari nou. Coincidint amb l’entrada al camp de Kébé, els de Míchel es van despertar. Van respondre bé al cop i van passar a tenir més la pilota i arribar amb perill a l’àrea de Germán. Així, el porter evitaria el gol de Valery que va plantar-se sol, però forçat, dins l’àrea. Poc abans, Aleix Garcia ho havia intentat amb un xut de falta. Amb l’1-1, l’Eivissa semblava conformar-se. El Girona no i a punt va estar d’aconseguir un botí més gros en la darrera jugada del partit, quan després d’un servei de còrner, la rematada d’Stuani va sortir llepant el pal. Hauria estat massa bonic. El resultat va deixar una sensació de decepció tot i que l’equip va sumar i continua la bona dinàmica de resultats.