S’ha de ser molt valent per agafar un avió i recórrer gairebé 3.000 quilòmetres per perseguir un somni. Encara més amb 17 anys i deixant els pares al seu Mali natal. No tothom ho faria. Però Ibrahima Kébé, sí. Volia triomfar al futbol i sabia que per arribar lluny havia d’acceptar la proposta que li oferia el Girona, l’únic club que va apostar realment per ell en conèixer-lo. I és que després de veure’l jugar en un torneig al Senegal, Santi Pou (cap de metodologia, assistent a l’àrea esportiva i membre del cos tècnic del Girona) va insistir per tancar el seu fitxatge. Com va reconèixer el migcampista en una entrevista a Diari de Girona, es va desentendre del Porto, amb qui havia de signar, perquè només li «oferia una prova, i el Girona un contracte». D’això fa tres anys i d’ençà que va posar els peus a terres gironines per acabar la temporada 2018-19 amb el juvenil, ja ha aconseguit atrapar els 50 partits amb el primer equip entre Lliga i Copa del Rei. A banda de tenir fitxa professional després de renovar a l’estiu fins al 2024.
Kébé va fent-se un lloc al Girona sense fer soroll. I sempre amb un somriure a la cara. Després del gris empat de dissabte passat davant l’Eivissa (1-1), el malià va ser dels pocs jugadors elogiats per Míchel Sánchez en la valoració del partit. «La sortida d’Ibra s’ha notat. Ha donat sensació de superioritat al mig del camp, de voler la pilota, jugar, moure’s, anar als espais, venir per dins... Ha tingut personalitat i la volia. Ens ha donat més possessió i sortida, que era el que necessitàvem. De fet, a partir d’aquí hem tingut un parell d’ocasions bastant clares», va dir el tècnic. Kébé va substituir Álex Baena en el minut 67 i de seguida va demostrar-li a Míchel que vol lluitar per guanyar-se de nou la titularitat, després de veure com la sanció per doble amonestació al camp de l’Eibar (4-2) el frustrava.
Compartint posició amb Aleix Garcia, Ramon Terrats i Pol Lozano, Kébé va tenir-ho complicat a l’inici de temporada per la competitivitat que hi havia al mig del camp. Va començar sent suplent i sortint a les segones parts -a excepció del partit a Màlaga (2-0) que va ser titular-, fins que les lesions de Terrats i Lozano van obrir-li la porta per entrar a l’onze. Míchel va donar-li l’oportunitat a Tenerife i des d’aleshores ha tingut força continuïtat amb quatre titularitats seguides fins que va complir la sanció contra el Leganés (3-0). Va jugar sencera la primera eliminatòria de la Copa a Puertollano (1-5) i, malgrat començar a la banqueta a Eivissa, va esforçar-se per tornar a convèncer l’entrenador. Aquest divendres, contra el Burgos (21 h), serà l’últim partit de l’any a Montilivi. Està per veure si Míchel el premia pel duel a Can Misses.
Un somni fet realitat
Tant bon punt va trepitjar Girona, el club va confiar en Kébé. Primer va jugar tres dels cinc partits del juvenil que quedaven la temporada 2018-19 quan va arribar i després va destacar al filial sent encara juvenil. Va ser aleshores quan Francisco Rodríguez va fixar-se en ell. El tècnic, que ara entrena l’Elx, va fer-lo debutar amb el primer equip a Segona al camp de Las Palmas (0-0) el curs 2019-20. Com que es tractava del final de temporada i els gironins acabarien jugant el play-off amb els il·licitans, el migcampista va gaudir de minuts en un partit més, però ja va quedar-se per fer la pretemporada i convertir-se en un membre més de la plantilla l’any següent, quan superaria de llarg els 1.000 minuts.
Kébé va renovar a l’estiu amb el Girona fins al 2024 i té una clàusula de rescissió de 15 milions a Segona i 25 a Primera. Ara que ha complert el seu somni, seguirà picant pedra per créixer encara més.
