És només una nit sí, però quina nit. Sempre es comença així. Un primer pas que, amb mitja Lliga per davant, pot ser l’inici d’una història molt bonica. El Girona ha dormit en posicions de play-off per primera vegada després de superar ahir al vespre el Burgos en un recital de bon futbol a Montilivi amb Stuani com a protagonista de la festa. Els de Míchel van sumar la quarta victòria consecutiva a l’estadi en un partit que a la mitja hora podia estar sentenciat amb els gols de Juanpe i Stuani i un bon grapat d’ocasions desaprofitades. A la represa, el Burgos va retallar distàncies mitjançant Guillermo i va posar, tímidament, la por al cos als gironins fins que va tornar a aparèixer Stuani per fer el tercer i liquidar el matx. El triomf permet tancar la primera volta amb 31 punts i unes sensacions excel·lents abans de les vacances nadalenques. L’equip no s’entrenarà de nou fins el dia 27, quan tornarà a la feina pensant en la visita a Osca del dia 2, que obrirà el foc d’una segona volta que promet emocions fortes.
Amb la bona dinàmica de les darreres setmanes i el magnífic regust de boca que havia deixat la classificació per als setzens de final de la Copa a Osca, el Girona tenia una oportunitat magnífica de tancar l’any de la millor manera contra el Burgos. Michel havia advertit de la perillositat d’un partit trampa, en què el Girona fa uns quants que hi cau, i per això va formar d’entrada amb l’onze de gala amb l’únic retoc de l’entrada de Valery per Jairo al carril esquerre. El tècnic es va decantar per Pol Lozano en comptes de Kebé al mig del camp, amb Baena d’enllaç amb els dos homes més avançats, Samu Sáiz i Stuani. Al davant, un Burgos llançat amb una dinàmica de tres victòries consecutives que venia, sense pressió, a aixafar la guitarra als gironins. Míchel els havia inculcat tant que no podien abaixar el pistó que el Girona ja va estar a punt d’avançar-se en la primera arribada en una rematada fora de Valery. No ho va aconseguir a la primera, però sí a la segona quan Juanpe, amb un perfecte moviment de cap robòtic, va enviar al fons de la xarxa una gran centrada de Samu Sáiz.
El Burgos, que havia ensenyat tímidament les urpes amb un xut llunyà d’Ernesto ben resolt per Juan Carlos, acusaria el cop i estaria uns minuts groggy en què el Girona gaudiria d’ocasions per ampliar l’avantatge i, fins i tot, sentenciar abans de la mitja hora. Caro sortint a peus de Baena i, el travesser, escopint una vaselina de Samu Sáiz van evitar-ho. El Girona estava a gust. L’equip tenia el control del partit i, a través de la pilota, feia mal al rival. Mancava rematar la feina amb un segon gol. El Burgos resistia i es mantenia viu. Un cop de cap de Valcarce va obligar Juan Carlos a enviar la pilota a còrner.
El resultat no feia justícia els bons minuts i les ocasions d’un Girona que tornaria a perdonar en un contracop mal acabat per Samu Saiz. La pilota no volia entrar i semblava que els jugadors del Girona podien ofuscar-se. Tanmateix, en una jugada que comença a ser marca de la casa, Baena va servir en safata de plata una pilota a Stuani, que l’uruguaià va endreçar. El charrúa duia la tranquil·litat a Montilivi i fins i tot podia haver tancat el partit si en l’afegit de la primera part Caro no hagués evitat el seu segon, després d’una gran assistència de Baena.
El Girona s’havia superat un cop més i havia millorat les grans primeres parts fetes contra Cartagena, Leganés i Osca. Amb un ritme de pilota elèctric, les arribades de Baena i Aleix Garcia pels costats duien de corcoll la defensa d’un Burgos que s’havia fet un tip de treure aigua i que podia donar gràcies a Déu que el marcador era només de 2-0.
El partit estava encarrila, però no pas tancat encara. El tècnic visitant, Julián Calero, va fer entrar un davanter, Guillermo, per mirar de tenir més presència ofensiva. El Girona no canviaria res i continuaria amb el control del partit. Tot i això, qualsevol badada podia fer entrar el Burgos al partit i no s’hi valia abaixar la guàrdia. Una mala passada enrere de Bernardo va estar a punt de permetre-ho però Juan Carlos va corregir-ho amb una bona aturada a Guillermo. El davanter visitant, tanmateix, no perdonaria en l’acció següent en què posaria la punta del peu per finalitzar una gran jugada personal de Valcarce.
Quan ningú s’ho esperava, el Burgos entrava al partit. Era el moment de demostrar la maduresa i treure l’ofici en uns minuts on semblava que els gironins els tremolaven les cames i el Burgos volia fer un pas endavant. Juan Carlos amb moltes dificultats va enviar a còrner un xut de Navarro molt llunyà que es va enverinar. El Burgos era un altre. L’escenari del partit també. Veient com es posava el partit, Stuani va decidir tornar a aparèixer per dir que ja n’hi havia prou i tornar a ampliar l’avantatge a l marcador. L’uruguaià va definir perfectament una centrada d’Arnau per la banda dreta. La tranquil·litat tornava a Montilivi.
Ja els minuts finals, amb el Burgos llançat a l’atac, Nahuel Bustos va fallar l’imperdonable després del refús de Caro a un cop de cap d’Stuani. L’argentí, a dos pams de la ratlla de gol va rematar al cos del porter desaprofitant l’ocasió de fer el quart i rematar el partit. Era una anècdota. El Burgos havia aixecat bandera blanca. El Girona passarà un Nadal tranquil.
