No, el 2021 no ha sigut l’any del retorn a Primera. Per ben poc, això sí, fent reviure els fantasmes de dotze mesos abans. Però el Girona té motius per omplir-se la boca tot parlant d’aquest últim any, almenys esportivament parlant i fent cas als resultats. Del primer de gener fins a l’últim de desembre, l’equip ha celebrat més victòries que no pas ha lamentat derrotes. I això sempre és una bona notícia, sigui quin sigui l’objectiu a l’horitzó. Tot comptant amb dos inquilins diferents a la banqueta, Francisco Rodríguez i Míchel Sánchez, però alhora estimats gairebé de la mateixa manera per a l’afició. I mantenint l’uruguaià Cristhian Stuani com el golejador perenne, aquell que no es cansa de veure porteria, per més que passi el temps. Mentre s’espera que el 2022 sigui encara més positiu, els últims mesos han servit per recuperar els aficionats a Montilivi i per viure, un cop més, les emocions d’un play-off, encara que el resultat final no va ser l’esperat.
Queda ja força lluny el 0-0 contra el Sabadell a l’estadi (4 de gener), un partit sense massa història i que no es va perdre de miracle. Més a prop cau el 3-1 amb el Burgos de fa uns dies enrere, el que va servir, sumant els resultats d’altres equips, perquè l’equip s’enfilés fins les posicions de promoció d’ascens. Són el primer i l’últim partit dels 53 que el Girona ha disputat al llarg d’aquest 2021 que és a punt de deixar-nos. Comptant les actuacions a la Lliga, també a la Copa i els quatre enfrontaments del play-off per intentar pujar de categoria. El balanç general és positiu. Aprovat i amb cara i ulls, no pas pels pèls. Dels 53 partits, se n’han guanyat 27. És a dir, una mica més de la meitat. Són 14 derrotes, el que suposa un 26 per cent. I els empats s’eleven fins a 12.
Entre Francisco i Míchel
El promig és una mica millor en la primera meitat de l’any, perquè amb Francisco es van jugar 30 partits i se’n van guanyar 16, encaixant només mitja dotzena de derrotes. Encara que una d’elles, l’última de l’entrenador andalús a Montilivi, va ser fatídica. El 0-2 contra el Rayo que va fer miques la victòria a Vallecas d’uns dies abans, i que va impedir el retorn a Primera. Amb Míchel, aquest curs, el Girona ha participat en 23 partits i d’aquests n’ha guanyat un xic menys de la meitat, 11. N’ha perdut fins a 8, a banda de 4 empats.
Si es guanyen més partits, també es marquen més gols que no pas dels que es reben. Aquesta ha sigut la tònica d’aquest any, en el qual s’ha anat de menys a més. Són 77 gols a favor en aquests 53 partits. En contra, se n’han encaixat 51. És a dir, que se’n rep una mica menys d’un per encontre. I qui apareix aquí? El de sempre. Perquè Cristhian Stuani, tot i que la passada no va ser ni de bon tros la seva millor temporada, ha sigut el futbolista de la plantilla més contundent de cara a porteria. De gener a desembre ha marcat 22 gols. Els 14 d’aquest curs i 8 que compten de l’anterior exercici. Ningú li ha fet ombra. Tampoc Mamadou Sylla, que durant el 2021 n’ha fet 6 amb la samarreta blanc-i-vermella, abans de fer les maletes a finals d’agost per enrolar-se a l’Alabès, on només ha vist porta a la Copa sense estrenar-se encara a Primera. La mateixa mitja dotzena de gols que ha celebrat Nahuel Bustos.
Torna el públic
Un 2021 atípic i estrany, perquè la primera meitat de l’any es va viure sense públic a les graderies per culpa d’una pandèmia que torna a amb força. A partir del juny, coincidint amb la disputa de la primera eliminatòria de la promoció contra l’Almeria, Montilivi va obrir de nou les portes. No es va poder omplir, ni de bon tros, però els seguidors hi tornaven a treure en cap. La seva presència va anar en augment fins que s’ha recuperat l’aparent normalitat en aquests darrers mesos de l’any. La tònica però, no es podrà mantenir així d’entrada, perquè la incidència del coronavirus va a l’alça i les últimes restriccions han fet reduir l’aforament en recintes a l’aire lliure fins el 75 per cent.
Un públic que va poder viure, al camp o des del a distància, un nou play-off. El segon consecutiu, el cinquè dels últims anys. Tota una gesta que es va començar de la millor manera possible, atropellant l’Almeria de Rubi a casa (3-0) tot fent bo aquest resultat al Juegos Mediterráneos (0-0). La bona inèrcia semblava tenir continuïtat en l’anada de la final, amb un valuós 1-2 a Vallecas. Però les il·lusions, com els ploms, es van fondre a l’hora de la veritat. L’encert i la fortuna van tornar a escapolir-se en el desenllaç i el Rayo es va imposar per 0-2, pujant a Primera i deixant els blanc-i-vermells amb un pam de nas. Com havia passat amb l’Elx el 2020.
Aventures a la Copa
Aquest 2021 també ha servit per gaudir, ni que sigui una mica, de la Copa del Rei. El gener passat, remuntada contra el Lugo (2-1) amb pròrroga inclosa i un gol a les acaballes de Santi Bueno, per després passejar-se contra tot un Cadis, de la màxima categoria, el dia que Valery Fernández feia un doblet (2-0). Suficient per atrapar els vuitens de final de la competició i rebre el Vila-real. La bona actuació del Girona no va tenir premi i allà es va acabar l’aventura (0-1). Qui sap si arribarà tan lluny aquesta temporada, però de moment el camí és el correcte perquè abans que s’acabi el mes de desembre, i ja amb Míchel a la banqueta, l’equip se n’ha sortit prou bé a la Copa. Primer, despatxant amb contundència el Puertollano (1-5) i després, salvant l’escull de visitar el camp de l’Osca (0-1). Va ser allà on un porter blanc-i-vermell, en aquest cas Ortolá, tornava a aturar un penal després de gairebé una dècada de no fer-ho. Serà per encetar el 2022 que tocarà viure els setzens de final amb un Osasuna de Primera. Però aquesta ja serà una altra història i tocarà recordar-ho d’aquí a dotze mesos.
El primer repte
A l’horitzó, en uns mesos tothom a Montilivi el que vol és celebrar un ascens. O com a mínim, tenir opcions d’aconseguir-lo fins al final. Però a curt termini, i tenint en compte l’aiguat que cau amb això del coronavirus, el repte immediat és el de començar l’any guanyant. Pot semblar fàcil, però el Girona no ha sigut capaç de fer-ho des del 2017, l’últim cop que va iniciar el comptador amb una alegria. En aquella ocasió, sent la temporada de l’ascens, es va imposar a Saragossa amb gols de Sandaza i Alcaraz. Després, aigua: 2-1 a València (2018), 2-2 amb el Llevant (2019), 1-0 a Vallecas (1-0) i 0-0 a casa amb el Sabadell.
